Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
aquità | aquitana
Història
Individu d’un poble preromà de l’oest d’Occitània, situat entre els Pirineus, la vora esquerra del Garona i l’Atlàntic.
Els aquitans eren dividits en un gran nombre de petits grups a les valls pirinenques hi havia els sibuzates, oscidates, onesii campani , a més dels tarbelli , que s’estenien també per la Chalossa, i els garumni , que ocupaven la Vall d’Aran i part de la conca alta de la Garona a les planes subpirinenques hi havia els bigerriones, vernani tarusates a Armanyac, els ausci elusates a Lomanha, els lactoratenses al nord del Condomès, els sotiates , i a les Landes, els cocosates, boii vesates Els autors clàssics encara esmenten altres grups de més petita importància i de difícil…
jacetà | jacetana
Història
Individu d’un poble preromà, documentat per les fonts escrites grecollatines durant els ss II i I aC, del qual, després, no hi ha més referències.
El seu territori, a les valls del Pirineu aragonès, era centrat entorn de Iaca Jaca Hom suposa que el límit meridional podia haver estat la Sierra de la Peña Podrien haver estat emparentats amb els aquitans de l’altra banda dels Pirineus Els jacetans encunyaren moneda ibèrica amb el nom de Iaca En alguns casos, per confusió entre la i i la l , els lacetans , de la Catalunya central, han estat citats com a jacetans
Tassiló III de Baviera
Història
Duc de Baviera (748-788), darrer de la dinastia dels agilulfins.
Fill i successor del duc Odiló I i de Hiltruda, germana del rei franc PipíI, sota la regència de la qual estigué un quant temps Casat amb Liutberga, filla del rei longobard Desideri , el 764, influït per la seva muller, intentà deslliurar-se del vassallatge als reis francs i es retirà de l’exèrcit de Pipí I dirigit contra els aquitans L’any 788 Carlemany l’empresonà i la dieta d’Ingelheim el condemnà a mort per traïdor Graciat, fou reclòs successivament a Saint-Goar, Jumièges i Lorsch
Marc Valeri Messala Corví
Història
Política
Polític romà.
Fautor de Brut i de Cassi, fou proscrit 43 aC i combaté al costat d’aquest a la batalla de Filipos Es passà al bàndol dels vencedors i fou tingut en molta consideració per Octavi Cònsol el 31 aC, comandà una part de la flota a la batalla d’Àccium Reprimí la revolta dels gals i derrotà els aquitans 27 aC Praefectus urbis , esposà Terència, vídua de Ciceró Fou també poeta, orador i erudit i gaudí de l’amistat de molts poetes Li foren dedicats dos panegírics, l’un en els Catalepton virgilians i l’altre en el Corpus Tibullianum
càntabre | càntabra
Història
Individu d’un grup de pobles preromans establerts a la costa del nord de la península Ibèrica, a la zona muntanyosa de l’actual província de Santander i part oriental d’Astúries des del riu Sella fins al Nerbion.
Entre les tribus càntabres cal esmentar els aurins, còncans, coniscs, morecans, orgenomescs, tamàrics, vadinians i velegians Hom troba en els càntabres un element bàsic preindoeuropeu i un altre de cèltic o indoeuropeu antic Tenien una cultura agrícola primitiva de tipus matriarcal Són esmentats per primera vegada el 195 aC el 151 aC foren aliats dels vacceus contra els romans A les ordres d’Afrani feren la guerra a favor de Sertori Foren aliats dels aquitans en llur guerra contra Juli Cèsar i els darrers hispànics sotmesos a Roma les anomenades guerres càntabres , contra els…
pau de Déu
Història
Prohibició eclesiàstica de tot acte hostil contra persones o béns en unes condicions determinades, per tal de pal·liar les guerres privades, freqüents als segles X i XI.
Fou establerta per primera vegada al concili de Charroux 989 i al de Puy 990, on foren dictades normes per a protegir els més desvalguts contra les violències dels poderosos El 977 al sínode de Llemotges, on concorregueren els bisbes i nobles aquitans, s’establí un pacte de pau i justícia recíproca El concili de Potiers 1000 promulgà la pau pública per amor de Déu i prohibí a tothom que es prengués la justícia per la seva mà Aquesta pau de Déu s’estengué per França i Flandes i es convocaren assemblees de bisbes i nobles, a voltes presidides pel rei, a Orleans 1010, Verdun 1016,…
Odalric
Història
Comte de Barcelona, potser de Girona i d’Empúries, Rosselló, Narbona i d’altres comtats septimans (852-857/58), designat per Carles II el Calb per substituir el comte Aleran.
Era un franc de procedència oriental, probable fill d’un Odalric que fou comte d’Argengau i Linzgau 807-816, a l’actual Àustria, en temps de Carlemany Per part de mare sembla que tenia vinculacions amb les terres catalanoseptimanes, car devia ésser net del comte Bigó de Tolosa Segons sembla, vers el 846 era comte de Rètia, i com a marquès de Gòtia presidí un judici a Crespià comtat de Narbona El 852 obtingué del sobirà dos preceptes per a fidels seus de la Marca El 854 collaborà amb Carles II en la lluita contra els aquitans partidaris de Pipí II en 853-854 No sabé evitar, però,…
Lluís IV de França
Història
Rei de França i d’Aquitània (936 — 954).
Fill de Carles III el Simple i d’Odgiva En ésser destronat el seu pare 923, residí a Anglaterra, fins el 936 A la mort de Radulf fou cridat pels magnats francs i fou coronat, a Laon 936 Es casà amb Gerberga de Saxònia El 941 perdé la meitat del reialme, revoltat contra ell per Hug el Gran, i es refugià a Borgonya i, després, a Viena del Delfinat, on els principals senyors aquitans acudiren a retre-li homenatge A Aquitània aconseguí la submissió d’Hug i la pacificació del regne mitjançant l’ajut del papa Esteve VIII i de Guillem I, duc de Normandia En morir aquest, volgué apoderar…
Odó I d’Aquitània
Història
Duc d’Aquitània i de Gascunya (685/688-735).
Fill del duc Llop I mort el 675 i casat amb Gualtruda, filla o, més aviat, neta del duc Boggis I i de Santa Oda, o bé fill d’aquests darrers Succeí en el govern per mort de l’esmentat Boggis i renúncia de sant Hubert, fill del duc Bertran I, que cogovernà amb el seu germà Boggis Regí el territori comprès entre els Pirineus, l’Atlàntic, el Loira i el Roine i arribà a ultrapassar aquest El 717 fou reconegut com a sobirà per Xilperic II i s’hi alià per lluitar contra Carles Martell, però després de ser derrotat el 718 o el 719 feu les paus amb Carles i li lliurà Xilperic Amb un fort exèrcit d’…
Pipí II d’Aquitània
Història
Rei d’Aquitània, fill i hereu de Pipí I d’Aquitània.
Fou proclamat rei per alguns senyors aquitans en oposició a Carles el Calb, el qual el seu pare volia afavorir Estigué al costat del seu oncle Lotari, contra els altres dos oncles Lluís i Carles, a la batalla de Fontenoy 841, però Lotari l’abandonà quan els tres germans es posaren d’acord a Verdun 843 Poc després, Pipí, ajudat per Bernat de Septimània, es defensà a Tolosa contra els atacs de Carles el Calb fins a obligar-lo a retirar-se, tot i que Bernat havia caigut presoner i havia estat executat 844 El 845, pel tractat de Saint-Benoît-sur-Loire, Carles cedí a Pipí tot…