Resultats de la cerca

La seva fidelitat en la guerra entre el rei i la Generalitat li valgué l’atorgament de tots els fruits, drets i emoluments de la castellania de Vilanova i la Geltrú 1464 que pertanyien a Joan de Montbui, contrari de Joan II Dos anys més tard fou enviat com a ambaixador extraordinari a Itàlia

Ja de molt jove estigué lligat amb el seu oncle Eiximèn Cornell al cercle de consellers de Jaume I de Catalunya-Aragó A la mort del seu cunyat Pero Ahonés 1226, figurà com a cap de Ribagorça i Sobrarb, entre els cavallers que, entorn de l’infant Ferran, es dreçaren contra el rei Reconciliat amb aquest 1227, lluità des d’aleshores fidelment al seu servei i participà en la conquesta de Mallorca al davant de cent cinquanta cavallers 1229, i després, de Borriana 1233 —d’on fou nomenat capità—, de València i d’Almenara Intervingué en l’atorgament dels furs als nous pobladors del Regne…

L’organisme municipal de la ciutat o vila, cap de la comunitat, regia ensems aquesta, fet que no excloïa l’existència d’organismes administratius d’àmbit local als pobles o parròquies inclosos dins el terme Originàries de l’època repobladora del s XII, adquiriren importància durant la baixa edat mitjana a Castella la Nova i a Aragó Les comunitats aragoneses de Calataiud, Daroca i Terol, des del regnat de Jaume II tingueren representació pròpia a les corts, diferent de la de la ciutat o vila respectiva Amb tot, la corona procurà de dissoldre aquestes organitzacions amb l’atorgament…

Fou concedit als grans d’Espanya Els consellers de Barcelona allegaren tradicionalment aquest privilegi La seva defensa donà lloc a diversos incidents amb les autoritats civils i eclesiàstiques, sobretot durant el s XVII amb la publicació d’opuscles i d’un extens Memorial en justificació de la prerrogativa, el 1632, fins a l’obtenció d’un privilegi afirmatiu, el 1689, en l’atorgament del qual intervingué el conseller Rafael de Grimosacs Fou abolit pel decret de Nova Planta 1714 L’exercici del privilegi durant les cerimònies religioses, igualment en discussió al s XVII, fou resolt per la…

Fou anomenat Eiximèn Peres de Tarassona fins que esdevingué senyor d’Arenós Es casà amb Alda, filla de l’antic governador musulmà de València, Abū Sa'īd, la qual li aportà en dot Arenós Una companyia aragonesa comandada per ell havia ja ajudat Abū Sa'īd en la lluita contra el darrer rei musulmà de València, Zayan ibn Mardaniš El 1233 figurava ja en el seguici reial durant el setge de València 1238 i fou un dels barons que aconsellaren l’atorgament dels primers furs de València el 1240, en la primera absència del rei, en fou nomenat lloctinent a València Morí poc després de…

Lluità a Numància 133 aC i fou un dels triumvirs elegits per a aplicar la llei agrària del seu germà Tiberi Qüestor a Sardenya 126-124 aC, fou elegit 123 aC tribú de la plebs Planejà unes reformes que tendien a limitar el poder senatorial i a enfortir la sobirania del poble Per venjar el seu germà féu aprovar una llei que prohibia la repressió violenta dels ciutadans sense un judici previ També durant el primer tribunat, per obtenir partidaris, promulgà una llei frumentària El 122 aC presentà les lleis de les colònies i la d’atorgament del dret romà als pobles itàlics El fracàs d…

El rei de Pamplona Garcia III, volent defensar els accessos meridionals del regne, feu donació al seu fill, l’infant Ramir, d’una haereditas , que coincidia amb el territori de Viguera, amb la titulació de rex Aquest fet és corroborat per un document que fa referència a Sanç II Abarca com a rei de Pamplona i a Ramir com a rei de Viguera 970-971 En morir Ramir I de Viguera, fou succeït pels seus fills Sanç I i Garcia I La mort prematura de Sanç I de Viguera feu que el reialme de Viguera passés íntegrament al seu germà Garcia I de Viguera 991- a 1030, que es casà amb Toda i tingué…

Fou preparada a requeriment de Cánovas, ja president del govern, amb la intenció d’ordenar el règim polític de la Restauració després del pronunciament de Sagunt el 29 de desembre de 1874 Pretengué de temperar els criteris conservadors amb el reconeixement de les llibertats i els drets individuals inclosos en les constitucions progressistes anteriors La constitució del 1876 fou decretada per Alfons XII “en unió i d’acord” amb les corts L’estat era confessional, però hom admetia en privat la pràctica d’altres cultes Les corts, amb dues cambres, exercien el poder legislatiu El senat resultava…

Podien decidir, entre d’altres, sobre el repartiment d’una talla, l’elecció de síndics per a resoldre una qüestió concreta en nom de la comunitat, la representació d’aquesta en un plet, la transacció, el conveni o atorgament d’una escriptura pública, el nomenament d’obrers de la parròquia, etc Les atribucions dels síndics finien una volta resolta o acabada la qüestió per a la resolució de la qual havien estat elegits No representaven el lloc, sinó les persones Les assemblees de la universitat només es podien celebrar amb llicència del batlle del lloc especial per a cada cas es…

A l’edat mitjana, des de la fi del segle V, el terme ciutat civitas fou aplicat gairebé exclusivament a les poblacions emmurallades importants des de l’època romana, en les quals s’installà una seu episcopal A partir de la dominació visigòtica els factors determinants per a tenir consideració de ciutat foren la presència del bisbe —que al Baix Imperi absorbí les funcions de l’antic defensor civitatis — i probablement, també, la del comte, com a capital del pagus corresponent Al començament del segle VIII, al territori que després constituiria els Països Catalans, tenien categoria de ciutat…