Resultats de la cerca

Vida i obra Fill de Guillem Metge, especier que assortia de medicines el palau reial, i d’Agnès, la qual, en restar vídua, contragué noves noces amb Ferrer Sayol, escrivà, protonotari de la reina Elionor i traductor del llatí En aquests aspectes, el padrastre influí en la seva formació i en la seva carrera de funcionari reial i home de lletres el 1371, molt jove, ja era notari i funcionari de la cancelleria de la dita reina —enregistrava lletres i documents expedits per la reina i li escrivia també algunes missives— En morir aquesta, el 1375, passà al servei del duc de Girona, el futur Joan I…

Combaté els genovesos, gelosos dels privilegis concedits als venecians Fou assassinat en la revolta del seu fill Joan

El terme burgenses de bon principi designava els ciutadans que gaudien dels privilegis i franqueses concedits a llur ciutat A França hom distingia entre els burgesos de ciutats reials i els de ciutats pertanyents a senyors feudals La condició de burgès implicava l’alliberament de les càrregues feudals i d’algunes taxes eclesiàstiques, i el dret de portar armes i de només poder ésser cridat davant el tribunal de la ciutat En algunes ciutats era una condició molt acostada a la dels nobles

El títol de baró, amb la categoria de par, fou establert a França i a Anglaterra a partir del segle XIV al segle XVI l’emperador Carles V l’introduí als seus regnes, i tot seguit esdevingué utilitzat a la majoria dels països europeus Als Països Catalans, però, ja des del segle XIV foren concedits títols de baró a certs nobles posseïdors de terres senyorials d’alguna extensió, els quals ocupaven el darrer lloc dins la noblesa titulada catalana tanmateix, no fou fins a l’any 1798 que aquest títol fou equiparat als altres del regne El títol de baró fou atorgat més fàcilment després…

De caràcter religiós i econòmic, les guildes tenien per finalitat la defensa del comerç, la seva regulació i la seguretat de les comunicacions Relacionades amb el desenvolupament del moviment comunal urbà, les més antigues foren les de Tiel primera meitat del s XI i les de Tournai i Valenciennes després del 1050, i foren importants les de Flandes i les de les terres del Rin Els privilegis concedits pels monarques transformaren les confraries privades en corporacions oficials, amb jurisdicció i dret propis, les quals evolucionaren vers un procés d’aristocratització i entraren en…

El nom actual li fou donat el 1919 Fou considerada la successora i representant de l’antic braç militar de Catalunya, que inscrivia els seus membres al Llibre verd , i de la confraria dels cavallers de Sant Jordi , sant que venera com a patró Per a entrar-hi cal la prova de la noblesa del primer cognom, o dels dos primers si es tracta d’un llinatge no català És presidida per un protector-president , amb honors de gran d’Espanya concedits el 1705 al protector del braç militar, i el seu distintiu és l’escut que Joan I donà 1389 al “braç reial dels cavallers, generosos i homes de…

Fill de Jaume Puig i de Perafita, fou partidari, com ell, del rei arxiduc Carles III Fou un dels vuit signants dels poders concedits als ambaixadors catalans per al pacte anglocatalà de Gènova 1705 Posteriorment lluità al setge de Barcelona 1706, a Aragó 1707 i en la defensa final de Barcelona 1713-14, per a la qual emprengué expedicions a la plana de Vic i en altres indrets per tal d’assolir reforços El seu germà, Francesc Puig i Sorribes Vic, Osona s XVII — Berga 1713, també fou signant dels poders per al pacte de Gènova Participà en l’alçament català de la plana de Vic a favor…

Era centrat en la vila d’Illa, i comprenia, a més, Llotes, Marsugà, Graulera, Bulaternera, Bula d’Amunt i Estoer A la mort, sense fills 1423, de Pere de Fenollet i de Narbona , quart vescomte, el vescomtat fou segrestat pel rei fins que es decidís a qui pertanyia, puix que era disputat pels Pinós i Fenollet i els Castre-Pinós Al s XV fou adjudicat als Pinós Posteriorment les distintes línies d’aquest llinatge se'l disputaren en plets, així com amb els Cervelló Per una sentència del s XVI fou adjudicat a Berenguer Arnau de Cervelló-Castre i de Boixadors mort després del 1574 A la mort 1588,…

Els diversos pactes de capitulació concertats amb l’avanç de la reconquesta a partir del s XII estipularen la persistència de la població anterior mudèjar, bé que a les principals ciutats Saragossa, Tudela, Tortosa, Osca, Calataiud, València, Gandia, etc els mudèjars disposaren d’un termini per a traslladar-se extramurs Això no obstant, la població mudèjar superà durant molt de temps la cristiana un cas extrem fou Morvedre, on el 1258 encara hom parlava del “barri dels cristians” per això el terme moreria com a barri fixat com a residència obligada dels mudèjars i en sentit de gueto no…

Camarlenc del rei Martí I de Sicília Acompanyà l’infant Martí i els seus fills els reis de Sicília en l’expedició a aquesta illa el 1392 Tornà amb l’infant, esdevingut rei de Catalunya-Aragó, el 1397, però retornà a Sicília en missió oficial el 1398 i s’hi establí Fou un dels principals consellers de Martí el Jove i portà a terme diverses ambaixades una al rei Martí el 1399 i una altra a la cort napolitana el 1401, per tal de negociar el matrimoni de la germana del rei Ladislau, Joana, amb Martí el Jove, que no es portà a terme El 1408, quan aquest passà a Sardenya, fou un dels membres del…