Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
barrio
Etnologia
Història
Als estats americans de llengua oficial castellana, divisió territorial que correspon sovint a l’ ayllu
del Perú i al calpulli
dels asteques.
En etnologia és usat per a definir una comunitat local d’aquesta extensió
Arthur Moeller van den Bruck
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític alemany.
Després del 1918 fou el teòric del “neoconservadorisme” ideològic nacionalista, que rebutjava el liberalisme econòmic, els monopolis capitalistes i la democràcia occidental Preconitzava un estat popular i nacional volksstaat que integrés novament l’individu a la seva corporació Partidari incondicional del prussianisme, volgué definir un “estil prussià” El seu nacionalisme inspirà nombrosos grups i el mateix nacionalsocialisme
procés de Nuremberg
© United States Holocaust Memorial Museum
Història
Judici celebrat a Nuremberg per un tribunal militar internacional (britànic, francès, rus i nord-americà) contra vint-i-quatre membres del partit nazi i vuit organitzacions, acusats de crims de guerra (20 de novembre de 1945 — 1 d’octubre de 1946).
El veredicte condemnà a ésser penjats Göring, que se suïcidà la vigília de l’execució 16 d’octubre, Ribbentrop, Rosenberg, Frank, Frick, Streicher, Sauckel, Seyss-Inquart, Kaltenbrunner, Keitel i Jodl RLey se suïcidà per l’octubre del 1945, el cas de Krupp fou examinat a part, i Bormann, fugitiu, fou condemnat per contumàcia foren sentenciats a presó Dönitz, Raeder, Kvon Neurath Funk, Speer, Bvon Schirach i Hess Foren absolts Schacht, Fritsch i Fvon Papen Quatre organitzacions foren condemnades el partit nazi, la Gestapo, les SS i el SD Servei de Seguretat El veredicte permeté a l’ONU de…
Ǧamaḥirija
Història
Nom oficial que rebia el règim establert a Líbia per Moammar al-Gaddafi entre el 1977 i el 2011.
És un concepte encunyat pel coronel Gaddafi en el seu Llibre Verd per definir un sistema de democràcia directa articulat, de dalt a baix, en comitès popular locals assentats sobre les estructures tribals tradicionals, que delegaven els seus representants al Congrés General del Poble poder legislatiu, que, al seu torn, designava els membres del Comitè General Popular poder executiu Dins d’aquesta estructura, Gaddafi es reservava el paper de líder amb una funció de cohesió nacional tanmateix, acabà exercint un poder autocràtic El règim s’inspirava en la doctrina de la “tercera via…
Carta Magna
Història
Carta atorgada el 1215 per Joan I Sense Terra
d’Anglaterra a Runnymede (Windsor), acceptant les exigències formulades pels barons ( tenants in chief
) i per la ciutat de Londres.
El text primitiu fou revisat sota Enric III el 1216, el 1217 i el 1225, que restà definitivament constituïda La seva importància en la història constitucional d’Anglaterra dimana del fet d’haver fixat amb precisió i detall, en un text de vigència perpètua a què hom apellaria irrecusablement per la generalitat dels seus termes, els costums acceptats com a norma legal fins aleshores En definir i limitar els drets de la reialesa s’oposava a tot govern arbitrari, i esdevingué símbol de la llei fonamental de la terra per damunt de la persona del sobirà Influí en altres cartes…
Guislabert II de Rosselló
Història
Comte de Rosselló (~1070/74-1102).
Fill de Gausfred II i d’Adelaida El 1075 concertà amb Ponç I d’Empúries una important convinença per a definir les obligacions i els drets respectius el comte d’Empúries li reconeixia la possessió de la meitat del bisbat d’Elna i de les seves rendes, de la meitat dels castells de Salses, Rocabertí, Quermançó, Rocamora i de la ciutat d’Empúries, la meitat dels castells d’Oltrera, Sant Cristau i Requesens, la meitat del vescomtat de Rosselló i de l’abadia de Sant Pere de Rodes i la totalitat de les abadies de Sant Andreu de Sureda, Sant Genís de Fontanes i Sant Esteve de la Tet El…
dinastia antonina
Història
Dinastia d’emperadors romans que començà amb Nerva (96) i acabà amb Còmmode (192).
No havent-hi normes clares per a definir la successió dels emperadors, els antonins resolgueren el problema pel sistema de l’adopció, de manera que cada emperador assegurà el seu successor generalment un fill adoptiu sense trasbalsos Aconseguiren més d’un segle de pau, que fou aprofitada per a intensificar el procés de romanització de les províncies, i la unificació del dret i de l’administració Les guerres foren sempre exteriors, ofensives, com el cas de la conquesta de la Dàcia per Trajà, o defensives, com les de Marc Aureli enfront dels germànics, dels britans o dels perses…
Sabino de Arana Goiri
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític basc, fundador del nacionalisme basc.
Pertanyia a una família benestant i de tradició carlina el seu pare, armador, que fou alcalde d’Abando i representant d’aquesta població a les Juntes de Guernica, participà activament en la preparació de l’aixecament 1872 del pretendent Carles VII Sabino de Arana s’inicià en les idees nacionalistes el 1882, influït pel seu germà Lluís En 1883-88 estudià a Barcelona part de la carrera de dret l’elecció de Barcelona el País Basc no tenia universitat fou motivada, sens dubte, per raons d’afinitat amb el moviment catalanista En retornar a Bilbao, es presentà, en oposició amb Miguel de Unamuno i…
alemany | alemanya
Història
Individu d’un poble de llengua germànica establert, en la seva major part, a l’Europa central.
La integració, característiques i extensió d’aquest poble han sofert en el curs de la història vicissituds molt variades Les estirps germàniques occidentals fixades a la regió, un cop passat el període de les invasions o migracions francs, saxons, alamans, baiuvarins, turingis i frisons, no començaren a adquirir els sentiments de diferenciació davant els altres pobles i de pertinença a una comunitat Zusammengehöirigkeit , base d’una consciència nacional, fins que la partició de l’imperi carolingi no portà al pla polític la contraposició d’aquest conglomerat ètnic amb les poblacions de parla…
Joan Peiró i Belis
© Fototeca.cat
Història
Anarcosindicalista.
Obrer del vidre, inicià la seva vida de militant en 1906-08 a Badalona A partir del 1915 fou un dels organitzadors de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers i en 1916-20 en fou el principal responsable Així mateix fou redactor gener del 1916 - febrer del 1917 i director febrer del 1917-20 d' El Vidrio Alhora, també a Badalona, fou un dels fundadors de la federació local de societats obreres el 1915 i del seu òrgan de premsa La Colmena Obrera 1915-20, que a partir del gener del 1917 dirigí La seva conversió a l’anarcosindicalisme i la seva experiència organitzativa, juntament amb la…