Resultats de la cerca

Llatinista, advocat d’idees liberals, diputat 1809, s’uní als independentistes del Paraguai i fou un dels membres de la Junta Suprema Desplaçà la resta de dirigents fins a proclamar-se primer cònsol 1811-16 i dictador vitalici 1816-40 Establí un règim nacionalista, xenòfob, autocràtic i progressista que afavorí les classes populars gràcies a la supressió de les importacions i al conreu de productes autòctons El seu govern afermà la independència del Paraguai enfront d’Espanya, el Brasil i l’Argentina

Cap al 2400 aC, es desplaçà al S, on fundà diversos principats 2371-2191 aC en la zona situada entre els rius Tigris i Diyala, i, així mateix, devers el N de Mesopotàmia estat d’Urkiš Aquesta ocupació de l’Alta Mesopotàmia s’accentuà entre el 2113 i el 2006 aC i, sobretot, als voltants del 2000 aC, època en què hi havia alguns principats hurrites a l’àrea Cap al 1800 aC, tingué lloc un segon desplaçament d’hurrites al N de Síria, la qual cosa originà la fundació de ciutats estat a Síria i Palestina en el decurs d’aquest segle i del següent A partir del 1600 aC, aparegué entre els hurrites l’…

Fill de Vespasià i germà de Tit, a qui succeí Defensà el limes contra els pobles bàrbars, es desplaçà ell mateix al Danubi i al Rin i creà els Camps Decumans 83 Alhora, el seu general Agrícola inicià ofensives contra els caledonians a Escòcia Rebutjà els nòmades que amenaçaven les províncies nord-africanes L’any 85 es nomenà censor perpetu, inicià una política interior d’afrontament amb el senat i reorganitzà l’administració tot això assenyalà el canvi cap a un règim autoritari dominatio basat en l’enfortiment de l’autoritat de l’emperador La seva política de confiscacions, i també l’impost…

Succeí el seu pare Khilderic I Atacà Siagri, darrer representant de la sobirania de l’imperi Romà a la Gàllia, el vencé prop de Soissons, el féu matar 486 i ocupà el territori que li era subjecte, entre el Somme i el Loira Aconseguí d’imposar-se com a rei únic dels francs salis Acudí en auxili dels francs ripuaris, atacats pels alamans, els quals foren vençuts 496 i sotmesos vers el 509 fou elegit rei pels francs ripuaris Es convertí al cristianisme i fou batejat a Reims pel bisbe Remigi Únic cap d’estat cristià a Occident, enfront dels arians, obtingué la influent adhesió de l’episcopat,…

Inicialment només fou l’expressió del descontentament del sector liberal de l’exèrcit generals O'Donnell, Ros de Olano, Dulce, Serrano, etc, que, alhora, traduïa el d’una part de la burgesia però l’adhesió dels progressistes i de les classes populars de Madrid, Barcelona, etc, obligà a donar contingut polític a la insurrecció el 7 de juliol, el manifest de Manzanares, redactat per Cánovas del Castillo, prometia descentralització, reforma electoral, restabliment de la milícia nacional, etc i l’estengué a tot el país Isabel II hagué de designar Espartero cap del govern i començà així el Bienni…

Fill d’una família de pagesos pobres, passà a viure a Saragossa, on treballà de forner i de cambrer Des del 1916 milità activament en els sindicats anarcosindicalistes saragossans Acusat d’atemptar contra el redactor en cap d' El Heraldo de Aragón , que s’havia mostrat obertament contrari a les reivindicacions obreres, fou empresonat dos anys Una vegada en llibertat, es traslladà a Barcelona i constituí 1922, juntament amb Durruti, García Oliver i d’altres, el grup anarquista “Los solidarios”, la missió del qual era la lluita terrorista contra la patronal, la policia i els sindicats lliures A…

Fill i successor del vescomte Jofre V Tingué una participació destacada en la guerra dels Dos Peres, tant en els aspectes militars com en els diplomàtics Després de lluitar el 1357, el 1361 anà a Castella amb el vescomte Bernat II de Cabrera i el baró Gilabert VI de Cruïlles per signar una pau que resultà efímera es distingí tot seguit combatent a Aragó Caranyena, 1363 i al País Valencià Aiora, 1364 i assistint a la signatura de la pau de Sos amb Navarra 1364 L’ajusticiament del gran privat Bernat II de Cabrera 1364, amb el qual l’unia una gran amistat junts havien lluitat contra els comtes…

Filla primogènita i successora d’Alfons VI de Castella i de Constança de Borgonya Es casà ~1090/91 amb Ramon de Borgonya , el qual rebé d’Alfons VI el govern del territori de Galícia amb el títol de comte, i poc després també el govern de Zamora A la mort del seu marit 1107, Urraca i el seu fill Alfons reberen la investidura de la tinença o govern de Galícia, amb la condició que si la infanta es casava de nou, la senyoria restaria reservada a Alfons únicament El desastre d’Uclés 30 de maig de 1108, en què morí Sanç, germà d’Urraca i hereu de la corona castellanolleonesa, encetà una crisi…

Destinat a la carrera militar, l’abandonà per ocupar el benefici familiar del bisbat de Luçon 1606 Fou diputat eclesiàstic de Poitou als Estats Generals del 1614 A través de Concino Concini , l’home de confiança de la reina regent, Maria de Mèdici, esdevingué secretari d’estat 1616 Proclamada la majoritat de Lluís XIII, aquest desplaçà l’equip de govern de Concini Richelieu, però, aconseguí de reconciliar Lluís XIII amb la seva mare i amb aquest èxit diplomàtic Angers, 1620 continuà la seva carrera política Esdevingué cardenal el 1622 i accedí, poc després, a cap del consell del rei 1624 En…

El principal element ètnic del grup turc fou la raça turànida, barrejada fortament amb el poble mongol i amb altres tribus de raça blanca o groga Sembla que el nucli originari, procedent de l’Altai, es desplaçà cap a occident Mongòlia, Sibèria i ribes de la mar Càspia i formà un conglomerat de tribus, sovint enfrontades entre elles mateixes Algun grup reeixí a constituir petits imperis, tant efímers com inconcrets els seus homes formaven bandes de guerrers nòmades que en certs moments es feien amos d’un sector de l’estepa La successió dels diferents nuclis de poder assolit per una tribu o una…