Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
téssera
Història
A l’època romana, fitxa d’identificació personal consistent en una peça quadrangular de metall o de vori, amb inscripcions diverses i el propi nom.
N'hi havia de militars, de teatrals entrades numerades, de frumentariae indicadores del lloc de distribució del blat, de convivales invitacions a banquets, etc Era diferent la d' hospitalitat , que consistia en un objecte qualsevol que hom partia en dues parts, una per a cada persona interessada símbol 3 D’aquesta darrera mena hom n'ha descobert en altres pobles no romans
llibre d’Ester
Història
Llibre de l’Antic Testament, escrit probablement per un jueu persa vers el 150 aC.
El fet que l’obra, en la Bíblia hebrea, formi part dels llibres sapiencials indica la finalitat didàctica de l’autor illustrar els ensenyaments dels savis d’Israel sobre la sort final del just oprimit i la de l’orgullós perseguidor La versió grega, diferent de l’hebrea, és obra de Lisímac, jueu hellenista Gairebé totes les parts gregues afegides, deuterocanòniques, són recollides en la Vulgata
Karl Philipp von Schwarzenberg
Història
Militar
Militar austríac.
Príncep de Schwarzenberg Ambaixador d’Àustria a Rússia 1805-09 i a França 1809-12, on signà l’aliança entre França i Àustria 1811 Lluità en la campanya napoleònica de Rússia amb diferent sort Trencat el pacte austrofrancès 1813, lluità contra Napoleó I i fou vençut a Dresden agost del 1813 i vencedor a Leipzig octubre del 1813 Fou fet mariscal de camp 1813 i comandà l’exèrcit de l’Alt Rin
comunitat
Història
Unió, sota un règim administratiu comú, d’una ciutat o vila amb les poblacions situades en el seu terme o terra
.
L’organisme municipal de la ciutat o vila, cap de la comunitat, regia ensems aquesta, fet que no excloïa l’existència d’organismes administratius d’àmbit local als pobles o parròquies inclosos dins el terme Originàries de l’època repobladora del s XII, adquiriren importància durant la baixa edat mitjana a Castella la Nova i a Aragó Les comunitats aragoneses de Calataiud, Daroca i Terol, des del regnat de Jaume II tingueren representació pròpia a les corts, diferent de la de la ciutat o vila respectiva Amb tot, la corona procurà de dissoldre aquestes organitzacions amb l’…
Melcior de Gualbes
Història
Literatura catalana
Cavaller i poeta, pertanyent a la família de banquers barcelonins.
La seva poesia presenta una purificació de l’amor i pertany a un món diferent del trobadoresc, amb influències de Dant i Petrarca El 1409, com a patró de galera, participà en la guerra de Sardenya Partidari de Ferran de Trastàmara, fou l’emissari que anuncià als parlamentaris de Tortosa 1412 l’elecció d’aquell com a rei, i fou recompensat 1413 amb la castellania de Castellví de Rosanes l’infant primogènit Alfons el nomenà, a més 1413, comissari reial a Girona i al Rosselló Bibliografia Bohigas, Pere Lírica trobadoresca del segle XV Joan Basset i altres poetes inèdits del Cançoner…
,
servitud
Història
A Occident, a l’edat mitjana, estatut personal d’amplis grups de població eminentment rurals (els serfs), no plenament lliures, però tampoc esclaus, en el sentit de l’antiguitat clàssica, per la qual cosa l’escola alemanya els qualifica de ‘‘semilliures’’.
En realitat, aquesta situació és el fruit de l’obscuriment de la neta distinció existent al món romà entre llibertat i esclavitud i resultat consegüent de l’aproximació de l’home lliure i pobre que davallà de nivell en veure's obligat a entrar en dependència econòmica i social d’un poderós, a la de l’esclau fundiari, que millora de condició mercès al progressiu reconeixement d’una certa capacitat jurídica, així com als servents del fisc o de l’Església destinats preferentment a ocupacions d’un cert relleu La servitud medieval es caracteritzava, bàsicament, per una limitació de la llibertat de…
doctor | doctora
Història
Segons el reglament universitari medieval (vigent, amb lleus variacions, fins al segle XIX), el qui posseïa el grau acadèmic més alt de les facultats de dret (en dret civil o en dret canònic, o bé en ambdós drets), teologia o medicina (batxiller).
Els doctors en dret i en medicina, des de la fi de l’edat mitjana anaren equiparant-se a les classes privilegiades a Barcelona, per exemple aconseguiren d’ésser equiparats als ciutadans honrats el 1498, i a Perpinyà els doctors en dret ho foren als burgesos honrats, el 1499 El nom de doctor fou equivalent originàriament al de magister o scholasticus era purament honorífic i anava acompanyat sovint d’un adjectiu per a designar els mestres més famosos Doctor Angelicus Tomàs d’Aquino, Doctor Seraphicus Bonaventura, Doctor Subtilis Duns Escot, Doctor Illuminatus Ramon Llull Fou probablement a la…
cartell de deseiximents
Història
Dret
Document de dret feudal mitjançant el qual un vassall, al·legant algun greuge, es deseixia del seu senyor, o sigui se sostreia de les seves obligacions de fidelitat i es considerava amb possibilitats de fer-li guerra sense incórrer en traïció.
Als segles XIV, XV i XVI foren freqüents al Principat de Catalunya i, sobretot, al Regne de València els cartells de deseiximents entre cavallers, els quals, d’aquesta manera, pretenien de donar estat legal a baralles privades i a bandositats El cartell de deseiximents signat pel requeridor era presentat al request per un notari sovint l’anunciava un trompeter i hi assistien cavallers que actuaven de testimonis eren redactats amb unes fórmules precises, es fixava clarament a partir de quants dies requeridor i request començarien a hostilitzar-se en el cas que el darrer no atorgués d’haver…
lerrouxisme
La mútua animadversió entre el catalanisme i el lerrouxisme féu d’Alejandro Lerroux el blanc preferit dels atacs de les revistes satíriques catalanistes (“Cu-cut!", 1909)
© Fototeca.cat
Història
Política
Denominació aplicada especialment al confús ideari que presidí la reorganització del republicanisme empresa per Lerroux els anys 1901-09 des de Barcelona.
Les seves principals característiques foren l’anticlericalisme, la propaganda antimonàrquica, l’espanyolisme i una peculiar demagògia obrerista, sovint enfrontada a l’anarquisme El lerrouxisme significà una superació de les antigues famílies republicanes i facilità, juntament amb la Lliga Regionalista —bé que des d’un angle diferent—, l’enfonsament del sistema polític dels partits dinàstics al Principat, després de desfer, el 1901, el caciquisme electoral de la Restauració Aconseguí per al republicanisme una renovació del suport obrer i es fonamentà organitzativament en la…
cimera
cimera dita de Jaume I
© Fototeca.cat
Heràldica
Història
Militar
Guarniment que s’acoblava a l’elm i que consistia en figures molt vistoses.
Era fet de material molt lleuger, com el cartó o el pergamí, per tal de no carregar amb un nou pes l’arnès del cavaller Sembla que fou portada pels cavallers per fer-se reconèixer en els combats de guerra o de torneig i, en aquest darrer cas, fou també un senyal de galanteria, per tal com era allusiva a l’amor per una dama Serví també de brisura per a distingir branques d’una família i com a símbol distintiu d’algun ofici o d’una dignitat Al seu origen la cimera fou diferent de les peces i les figures de l’escut, però més tard hom acostumà a portar alguna d’aquestes per cimera Un…