Resultats de la cerca

Fill d’un diplomàtic republicà i net d’ Antoni Maura i Montaner , s’exilià a França el 1939 Participà en la Resistència francesa i fou deportat al camp de concentració de Buchenwald Militant del Partido Comunista de España , fou membre del comitè central 1954 i es traslladà clandestinament a Madrid per coordinar el treball polític del partit Amb Fernando Claudín , protagonitzà un enfrontament amb la línia política mantinguda per la direcció del partit, que es liquidà amb l’expulsió dels dissidents 1964, procés que ell mateix explicà en la seva obra Autobiografía de Federico Sánchez 1977,…

Filla del governador de Moscou, es traslladà a França per al seu matrimoni amb el comte Eugène de Ségur És autora de contes i narracions, que escriví per als seus fills, entre ells Nouveaux contes de fées pour les petits enfants 1857, Mémoires d’un âne 1860, Après la pluie le beau temps 1871, etc

Secretari de la duquessa de Montpensier 1648, collaborà en algunes obres d’aquesta, com la Relation de l’Isle imaginaire 1659 Més tard ho féu amb Mme de La Fayette en La Princesse de Montpensier 1662 i Zaïde 1670-71, obres que aparegueren sota el nom d’ell Conreà també la poesia, com el poema Athis 1653 i les Églogues 1723

Fundà la revista PC Poètes Casqués 1941, substituïda després per Poésie Dedicat sobretot a la tasca d’edició d’obres poètiques, féu diverses antologies Poètes maudits d’aujourd’hui 1972, La Résistance et ses poètes 1978 i altres Com a poeta cal destacar Le temps des merveilles 1978 Sorprèn per la seva coherència temàtica i formal i una riquesa expressiva extraordinària, que recorda en certes ocasions LAragon, si bé amb personalitat pròpia, plena d’humanitat

Viatger incansable fou metge de la Marina, residí llargament a la Polinèsia i a la Xina, fet que és palès en l’exotisme de certs reculls poètics, com Stèles 1912 i Peintures 1916, proses poètiques La seva obra influí sobre PClaudel i Saint-John Perse

Advocat del Parlament de París i deixeble de Marot, escriví un Art poétique français 1548 que GDu Bellay atacà violentament en la seva Défense et Illustration de la langue française , bé que ambdós autors es reconciliaren després de publicar Sebillet la seva traducció de la Ifigènia d’Eurípides

Germana de Georges de Scudéry, collaborà amb ell en la redacció de les novelles Ibrahim ou l’Illustre Bassa 1642 i Artamène ou le Gran Cyrus 1649-53 És autora de Clélie 1654 i Célinte 1661 Els darrers anys conreà la literatura moralista, com en les seves Conversations morales 1680-92

És autor de nombroses obres teatrals i d’escrits contra Le Cid de Corneille en el marc de la polèmica que s’originà el 1637 Publicà també amb el seu nom bastants novelles escrites en collaboració amb la seva germana Madeleine A ell exclusivament sembla pertànyer Almahida 1660-63 Conreà també la poesia publicà un poema èpic, Alaric ou Rome vaincue 1654 i les Poésies diverses 1649

Amic d’AGide, fou un dels fundadors de la Nouvelle Revue française 1909 Conreà la novella i el conte L’inquiète paternité 1913, Le camarade infidèle 1922 l’assaig Plaisir à Corneille 1936, Madeleine et André Gide 1956 i el teatre, com Les fils Louverné 1914

Debutà amb un recull poètic, Étincelles 1928, d’influència surrealista, però destacà sobretot com a autor dramàtic Monsieur Bob'le 1951, Histoire de Vasco 1956, Le voyage 1961 i L’habit fait le prince 1973 Publicà la novella Rodogune Sinne 1947