Resultats de la cerca

En l’ordenament constitucional espanyol, l’alarma és un dels tres estats excepcionals, juntament amb els d’ excepció  i de setge , previstos en l’article 116 de la Constitució del 1978 A diferència dels altres dos, l’estat d’alarma no permet la suspensió de les llibertats fonamentals El govern el declara per decret per una durada màxima de quinze dies, i pot prorrogar-se amb prèvia aprovació del Congrés dels Diputats És previst per a quatre supòsits de gran gravetat catàstrofes inundacions, terratrèmols, incendis, etc, crisis sanitàries epidèmies, episodis de contaminació, falta d’abastiment…

Declarat per la majoria absoluta del Congrés dels Diputats, a proposta del govern, per fer front a insurreccions o actes de força contra la sobirania o la independència d’Espanya, la seva integritat territorial o l’ordenament constitucional, permet la suspensió de determinats drets i llibertats dels ciutadans i possibilita un especial protagonisme de l’autoritat militar

Se sol produir en temps de crisi econòmica i d’indecisió i desorganització del règim polític anterior

En el curs dels s XVI-XVIII, les lentes transformacions socials i econòmiques —aparició del gran comerç, formació dels mercats, crisi de les estructures gremials, aparició de la distribució capitalista del treball, transformacions agràries, etc— fomentaren l’aparició de la burgesia comercial, que posà en crisi l’estructura politicosocial de l’Europa medieval La monarquia assegurà el seu poder —concebut en el dret romà— contra el règim feudal basant la seva autoritat en aquesta nova classe i en la formació d’un aparell burocràtic propi —consolidació, a França, de l’administració regional amb…

Es desenvolupà a partir de la pau de Westfàlia 1648, i es convertí en directriu del dret internacional en la pau d’Utrecht 1713 La pau de Viena 1815 regulà l’equilibri europeu durant el s XIX però a l’inici del s XX, amb el sorgiment de nous estats i de potències no europees, aquest principi entrà en crisi, fins que ressorgí, després de la Segona Guerra Mundial, recolzat en el monopoli d’armes nuclears de què disposaven els dirigents de les dues coalicions EUA i URSS Bé que l’equilibri nuclear ha evitat l’enfrontament armat de les dues grans potències, la generalització de les…

Concebuda amb el propòsit de superar l’estancament a què la Unió Soviètica havia estat sotmesa durant l’era Brežnev 1964-82, les mesures adoptades abastaren tots els àmbits de la societat En l’aspecte econòmic, hom impulsà el retorn a una certa economia de mercat Pel que fa a la llibertat d’expressió, Gorbačov impulsà la política denominada glasnost o de ‘portes obertes’ Un dels aspectes en què més es féu sentir el nou estil liberalitzador fou en les relacions internacionals i defensives, on la tradicional actitud d’enfrontament amb els EUA restà substituïda per la distensió i la negociació…

Té origen en la crítica de la pràctica política dels partits comunistes ortodoxos i pren com a model la revolució cubana Els seus principals teòrics foren Ernesto Che Guevara, Fidel Castro, Régis Debray i Douglas Bravo El castrisme sosté que per a dur a terme les reformes socioeconòmiques que alliberin les masses llatinoamericanes de l’explotació i de la misèria cal l’enderrocament, mitjançant la revolució popular i nacional armada, dels règims oligàrquics aliats de l’imperialisme nord-americà, que detenen el poder en la majoria d’aquells països El castrisme adopta la guerrilla —tant la…

La nació, com a fenomen conscient i actiu en la vida collectiva i d’afirmació i enfrontament amb altres grups, sorgí vigorosament i amb trets característics a partir de la Revolució Francesa i és, des d’aleshores, amb vicissituds multiformes, una realitat activa en la història contemporània El principal problema, a l’hora de concretar aquells vincles o trets culturals i econòmics que perfilen el concepte de nació, és quan apareixen els intents de fer-ne un catàleg exhaustiu i suficient Els primers intents assenyalen com a elements d’una nació, el territori, la llengua, la raça, els costums,…

El nom valah els fou donat pels pobles germànics veïns La seva història posterior forma part de la història dels Països Baixos fins a la creació de l’estat de Bèlgica Les activitats econòmiques tradicionals estaven molt centrades en els treballs artesanals foneries d’estany, treballs de llauner, adoberies, etc Després de la creació de l’estat de Bèlgica, el 1830, durant uns quants anys fou emprat el francès com a única llengua oficial, la qual cosa afavorí l’accés dels valons a l’administració i discriminà els flamencs Aquests, a mitjan segle XIX, crearen un moviment flamingantisme que,…