Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
Luigi Longo
Història
Política
Polític italià.
Director del diari “L’Avanguardia” i un dels fundadors del partit comunista italià 1921 Empresonat en 1923-24, el 1926 fugí a l’URSS, on esdevingué membre del Komintern des del 1933 Durant la Guerra Civil Espanyola fou un dels principals organitzadors de les Brigades Internacionals, sota el nom de Luigi Gallo Empresonat a França 1939-41 i a Itàlia 1942-43, fou alliberat pel cop d’estat de Badoglio i esdevingué un organitzador de partisans Diputat des del 1946, succeí Togliatti com a secretari general del partit comunista italià 1964-72 L’any 1972 fou elegit president del PCI Escriví Le…
Roc Boronat i Font
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Durant la dictadura de Primo de Rivera fugí a França i dirigí, amb Josep Rovira, l’oficina de Francesc Macià a Tolosa de Llenguadoc Participà en els fets de Prats de Molló 1926 Retornà de Bèlgica a Barcelona 1930 i ingressà a l’Esquerra Republicana 1931, per la qual fou regidor a l’ajuntament de Barcelona Designat comissari del departament de beneficència municipal 1931, fou el fundador i president de l’Associació de Cecs de Catalunya, organització que creà, al juny de l’any 1934, el cupó del cec Exiliat a Mèxic després del 1939, escriví obres de teatre La vera llum, Nit d’Otello i L’obstacle…
Leonard Peltier
Política
Activista polític indi nord-americà.
Cresqué a la reserva de Turtle Mountains Militant de l’American Indian Movement AIM, en accions del qual participà, el 1975 fou acusat de participar en l’assassinat de dos agents de l'FBI durant un tiroteig a la reserva de Pine Ridge Dakota del Sud Fugí al Canadà, on fou detingut i des d'on fou extradit als Estats Units Un tribunal el condemnà a dues penes de cadena perpètua, que des del 1976 compleix en diversos centres penitenciaris La seva condemna ha estat objecte d’una campanya d’Amnistia Internacional per irregularitats en el procés i per la impossibilitat d'interposar recursos o…
Idi Amin Dada
Militar
Política
Militar i polític ugandès.
Membre de l’exèrcit colonial britànic, assolida la independència del país 1962 fou cap de l’exèrcit de terra i de l’aire 1966-70 El 1971 dirigí el cop d’estat que deposà el president Milton Obote, al qual succeí Dictador d' Uganda , assumí poders creixents i s’acostà a Líbia i a l’URSS Expulsà la població asiàtica del país, cosa que perjudicà l’economia, i instaurà un dels règims més repressius i sagnants de l’Àfrica postcolonial El 1976 s’autoinvestí president vitalici El 1979 l’oposició i l’exèrcit de Tanzània l’enderrocaren, i fugí, primer a Líbia i després a l’Aràbia Saudita El 1989…
Fèlix Millet i Maristany
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Polític, financer i mecenes.
Fou president i un dels principals animadors de la Federació de Joves Cristians de Catalunya Dirigí durant una època El Matí Arran de la Guerra Civil, veient-se amenaçat fugí de Barcelona Salvat per la Generalitat, s’establí a la zona nacional, a Sevilla Des del 1939 es dedicà a les assegurances i fou un dels primers a ajudar com a mecenes la represa de la cultura catalana, a través de la Benèfica Minerva El 1947 fou secretari general de la Comissió Abat Oliba Després residí a Madrid i s’incorporà al món de les finances En retornar a Barcelona fou president de l’Orfeó Català i fundador i…
Cynthia Maung
© Mae Tao Clinic
Política
Medicina
Metgessa karen.
Es graduà en medicina 1985 i exercí a Bassein, capital de l’estat d’Irauadi Myanmar Quan la junta militar prengué el poder 1988, fugí a Tailàndia, on obrí un centre sanitari a la localitat fronterera amb Myanmar de Mae Sot, dedicada sobretot a refugiats i immigrants procedents del seu país i als ferits per mines antipersona i per armes de foc en el conflicte que enfronta el govern amb la guerrilla opositora A mitjan anys noranta amplià la seva activitat assistencial a l’àrea de Myanmar controlada per la guerrilla karen Fou nominada al premi Nobel de la pau, i ha rebut nombrosos guardons…
Aḥmad Ismā’īl Yāsīn
Política
Líder palestí, fundador de Hamàs.
La seva família fugí a Gaza arran de la guerra araboisraeliana del 1948 En la seva joventut un accident el deixà cec i tetraplègic malgrat tot, cursà estudis islàmics a la Universitat Al-Azhar del Caire, on entrà en contacte amb els Germans Musulmans El 1987, durant la primera intifada fundà, amb Abdel Aziz al-Rantissi, l’organització Hamàs El 1989 fou condemnat a cadena perpètua per instigació a cometre atemptats contra Israel, però el 1997 fou excarcerat en canvi de l’alliberament de dos agents del Mossad Amb la segona intifada féu noves crides a perpetrar atemptats suïcides i a la…
Erich Mielke
Política
Polític alemany.
El 1921 s’afilià a les joventuts comunistes Acusat d’instigar l’assassinat de dos policies en una manifestació a Berlín el 1931, fugí aquest any a Moscou, on estudià a l’Escola Internacional Lenin Formà part de les Brigades Internacionals a la Guerra Civil Espanyola A la fi de la Segona Guerra Mundial fou un dels creadors de l’Agència d’Espionatge i de Repressió Policial de la República Democràtica Alemanya STASI, que dirigí del 1957 al 1989 com a membre del ministeri per a la seguretat Membre del comitè central del Partit Socialista Unificat SED i del Politburó 1976-89, el 1993 fou condemnat…
Daniel Rebull i Cabré
Història
Política
Sindicalista i polític.
Era conegut per David Rey De formació autodidàctica, treballà de mecànic a Barcelona fou dirigent de la federació catalana de la CNT i tingué una alta responsabilitat a la vaga de la Canadenca Es féu comunista amb Joaquim Maurín i després passà al Bloc Obrer i Camperol i al POUM Durant la guerra civil fou un dels condemnats en el procés contra aquest partit 1938 Fugí de la txeca el 1939 i per raons familiars no s’exilià Fou detingut, condemnat a mort i després indultat Passà a la presó uns vint anys El seu germà Josep Rebull i Cabré milità també en el BOC i en el POUM i fou l’administrador…
Honorat de Pallejà i Riera
Història
Política
Polític.
Fill d’un argenter de Perpinyà, Josep Riera, i de Teresa Espinós, fou conseller tercer de Barcelona 1703-04 Violà el secret del Consell per reclamar unes quantitats que aquest li devia, fet pel qual fou destituït El lloctinent Fernández de Velasco intervingué a favor seu i obligà, inconstitucionalment, el Consell a readmetre'l, fet que contribuí a fer impopular el govern filipista El 1705, quan el rei arxiduc Carles III s’apoderà de Barcelona, Honorat de Pallejà fugí amb Fernández de Velasco i el poble l’executà en efígie Tornà a Barcelona amb la victòria de Felip V i fou un dels setze…