Resultats de la cerca

Militant de Nacionalistes d’Esquerra 1979-86, l’any 1987 s’afilià a Esquerra Republicana de Catalunya , on ocupa el càrrec de vice-secretari general de política institucional Fou regidor a l’Ajuntament de Reus del 1987 al 2001, del qual fou primer tinent d’alcalde i regidor de Cultura, Esports i Joventut 1987-91, cinquè tinent d’alcalde 1991-95, regidor de Política Lingüística 1995-99, i primer tinent d’alcalde i regidor de Societat de la Informació 1999-2001 És diputat al Parlament de Catalunya des del 1992 per la circumscripció de Tarragona, del qual ha estat secretari segon de la Mesa 1995…

El 1992 es llicencià en dret a la Universitat de Kíev, i posteriorment es diplomà a la Columbia Law School el 1994 i a l’Institut de Drets Humans d’Estrasburg el 1995, any que, de nou a Geòrgia, fou elegit diputat en les eleccions per la Unió dels Ciutadans de Geòrgia, el partit d' Eduard Amvros'jevič Ševardnadze Després d’obtenir de nou l’escó al Parlament, l’any 2000 fou designat ministre de Justícia i emprengué una reforma del sistema penitenciari i dels tribunals, però les desavinences amb altres membres del govern el portaren a dimitir el càrrec l’any següent i a fundar un nou partit,…

Nascuda Letizia Ortiz Rocasolano, es llicencià en ciències de la informació a la Universidad Complutense de Madrid La seva primera feina com a periodista fou en el diari Siglo 21 de Mèxic, país on féu estudis de doctorat També treballà en els diaris La Nueva España , ABC , a l’agència EFE, a la cadena privada nord-americana Bloomberg TV i com a redactora i reportera de CNN+ a Espanya L’any 2000 fou guardonada amb el premi Larra de l’Associació de la Premsa a la millor periodista de menys de 30 anys El mateix any s’incorporà a Televisión Española, on formà part de l’equip dels programes…

Llicenciada en dret per la Universitat de Teheran 1969, el 1971 obtingué el doctorat Una de les primeres jutgesses de l’Iran, en 1975-79 presidí el Tribunal de Teheran, però hagué de renunciar el càrrec arran del triomf de la revolució islàmica Fins el 1992 no aconseguí el permís per a exercir la carrera judicial en un despatx privat Compromesa amb la defensa dels principis democràtics i dels drets de la població infantil i femenina a l’Iran, fundà l’Associació de Suport als Drets dels Infants 1994 i el Centre per a la Defensa dels Drets Humans 2001 El 1997 donà suport a la candidatura del…

Llicenciat en dret per la Universitat de València, començà la seva activitat política al partit nacionalista Unitat del Poble Valencià UPV, i esdevingué secretari general de les joventuts d’aquesta formació El 1989 entrà a treballar a la comissió jurídica del Parlament Europeu , com a agent temporal, càrrec que abandonà el 1994 Coordinador de diverses campanyes municipals i autonòmiques de la UPV i posteriorment del Bloc Nacionalista Valencià BNV, esdevingué secretari d’organització d’aquesta formació nacionalista Fou candidat a les eleccions europees del 1999 en coalició amb CiU , i…

Es llicencià en dret el 1974 a Leiden Fou funcionari de l’ambaixada de Ghana 1976-78, delegat a l’OTAN fins el 1980 i, fins el 1986, adjunt al ministeri d’afers estrangers Aquest any fou elegit diputat al parlament per l’Aliança Democratacristiana Membre de l’Assemblea del Consell d’Europa, de la Unió Europea Occidental 1986-94 i de l’Assemblea de l’OTAN 1994-97, en 1997-2001 fou cap dels democratacristians holandesos, i del juliol del 2002 al desembre del 2003, ministre d’afers estrangers El 2003 ocupà la presidència rotatòria de l’OSCE Al gener del 2004 substituí George Robertson com a…

Membre d’Al-Fatah des del 1968, seguí Yasser Arafat, en l’exili a Beirut i a Tunis Fou un dels negociadors palestins per als acords de pau d’Oslo Ministre d’indústria de l’Autoritat Nacional Palestina 1994-96, el 1996 fou elegit membre del Consell Legislatiu Palestí Després de la dimissió de Maḥmūd ‘Abbās, fou nomenat primer ministre de l’ANP al setembre del 2003 Mantingué tensions amb Arafat, i al mateix temps Israel i els EUA el criticaren per falta de fermesa en matèria de seguretat i ordre públic A la mort d’Arafat, després de les eleccions celebrades per a l’ANP gener del 2005, fou…

Fill de Heydər Əliyev , es doctorà en història per la Universitat de Moscou, i fou professor a l’Institut de Relacions Internacionals de Moscou Arran de la desintegració de l’URSS, es dedicà als negocis a Istanbul fins el 1994, any que fou designat president de l’empresa estatal d’hidrocarburs de l’Azerbaidjan A l’agost del 2003, el seu pare el nomenà primer ministre i poc després el designà successor a la presidència, la qual obtingué arran dels resultats de les eleccions del 2003, denunciats per l’oposició i per observadors internacionals com a fraudulents, qualificatiu aplicat novament en…

Es graduà en medicina el 1974 El 1968 ingressà al partit islàmic opositor xiïta Dawa, i el 1980 es refugià a l’Iran, fugint de la persecució de Saddam Ḥusayn El 1989 s’exilià a Londres, on continuà la lluita contra el règim baathista Després de l’enderrocament de Ḥusayn retornà a l’Iraq el març del 2003, i fou nomenat per l’administració nord-americana membre del Consell Provisional de Govern, que presidí durant un mes Al juny del 2004 fou nomenat vicepresident del govern provisionals Fou un dels dirigents de la coalició xiïta que concorregué a les eleccions del gener del 2005, i a l’abril…

Fill d’un ministre del govern de Pierre Mendès-France, estudià a l’Escola Superior de Comerç de París Treballà com a publicista i esdevingué secretari general de la joventut de la UDF President del Consell Regional de Poitou-Charentes 1988-98, diputat europeu 1989-95 i secretari general de la UDF 1995-96, fou ministre de la petita i mitjana empresa del govern d’Alain Juppé 1995-97 Senador des del 1997, després de la dimissió de Lionel Jospin a l’abril del 2002, Chirac el designà primer ministre, càrrec ratificat en les legislatives del juny La seva reforma de les pensions provocà grans…