Resultats de la cerca
Es mostren 4340 resultats
Matteo Renzi

Matteo Renzi (2013)
© Lucat/SGP
Política
Polític italià.
Fill d’un regidor de la Democrazia Cristiana a la seva ciutat, es graduà en dret el 1999 Posteriorment treballà en l’empresa familiar de màrqueting 1999-2002 Inicià la trajectòria política a la universitat, en el Partito Popolare Italiano i, en dissoldre’s aquest, al partit socialcristià La Margherita i, finalment, al Partito Democratico PD, el 2007 President de la província de Florència del 2004 al 2009, aquest any assolí l’alcaldia de la ciutat Perdé davant Luigi Bersani la candidatura del partit a primer ministre per a les eleccions del febrer del 2013, però al desembre fou elegit…
Blas Piñar López

Blas Piñar (1979)
TVE
Política
Polític castellà.
Fill de militar, s’uní a la insurrecció franquista del juliol del 1936 Després de la Guerra Civil Espanyola es doctorà en dret per la Universitat de Madrid, i el 1944 guanyà les oposicions a notari, professió que exercí sobretot a Madrid Adherit als sectors més catòlics i més immobilistes del franquisme , fou procurador de les Corts espanyoles i conseller del Movimiento per designació del general Franco Ocupà del 1952 al 1962 el càrrec de director de l'Instituto de Cultura Hispánica, del qual fou destituït a causa de les crítiques en un article a la premsa a política exterior dels Estats…
Victòria Sau i Sánchez
Política
Psicòloga i activista feminista.
Es llicencià en història i en psicologia a la Universitat de Barcelona, on també es doctorà Fou professora de psicologia diferencial en aquesta universitat i, posteriorment, a la Universitat Autònoma de Barcelona Difusora del feminisme a Catalunya i a l'Estat espanyol, impulsà el primer Congrés de les Dones de Barcelona 1999 En els seus nombrosos llibres i escrits defensà el caràcter sociocultural de la subordinació de la dona, i n'assenyalà el patriarcat, la guerra i la maternitat com els vehicles principals Entre els seus llibres sobresurten Diccionario ideológico feminista 1981, Ser mujer…
Antonio Juan Creix
Política
Agent de policia andalús d'origen català.
Fill d’un militar valencià i de mare catalana, cresqué en un ambient d’exaltació patriòtica Ingressà al cos de policia poc abans de l’inici de la Guerra Civil Espanyola, que el sorprengué a Barcelona, on féu d’informador dels franquistes Detingut el 1938 i torturat en una txeca, fou acusat de pertànyer a la cinquena columna i condemnat a mort, pena que li fou commutada per 15 anys de presó Després de fugar-se passà a la zona franquista, i el 1941 comandà la Brigada Político-Social a Barcelona, des de la qual protagonitzà la persecució i la repressió de l’antifranquisme amb una brutalitat…
Aliança Lliure Europea
Política
Partit polític d’àmbit europeu constituït el 2004.
Té l’origen en la federació del mateix nom fundada el juliol del 1981 a partir de la Declaració del Conveni de Brusselles, precedida de la Declaració de Bastia 1979, signades per vuit partits nacionalistes i regionalistes democràtics Defensa una Europa dels pobles davant les dificultats de les nacions sense estat i les minories nacionals d’obtenir representació en l’entramat dels estats nació tradicionals El 2018 tenia 35 membres, entre els quals hi havia Esquerra Republicana de Catalunya ERC, Unitat Catalana Catalunya del Nord, la Federació Socialista de Mallorca i el Bloc Nacionalista…
Carles Fabra i Carreras
Política
Polític valencià.
Provinent d’una nissaga de polítics locals, el seu pare fou nomenat el 1945 secretari provincial del Movimiento, i posteriorment president de la diputació i alcalde de Castelló Milità a Unión de Centro Democrático del 1977 al 1983, i des d’aquest any a Alianza Popular des del 1989 Partido Popular , i el 1990 aconseguí la presidència provincial del partit Regidor de l’ajuntament de Castelló 1987-2011, del 1995 al 2011 presidí la diputació de Castelló Des d’aquests càrrecs impulsà una política d’obres públiques de grans dimensions, entre les quals hi ha el parc temàtic Mundo Ilusión, la…
ʿAbd al-Fattāḥ Saʿīd Ḥusain Ḫalīl al-Sīsī
Política
Militar i polític egipci.
Graduat a l’Acadèmia Militar l’any 1977, serví la infanteria, on ascendí al comandament d’una divisió mecanitzada Posteriorment, passà al ministeri de defensa, on tingué càrrecs en seguretat i intelligència fou agregat militar a l’Aràbia Saudita, cap de la Divisió Militar del Nord i director d’intelligència militar 2008 Després de la caiguda del president Ḥusnī Mubārak com a resultat de la Primavera Àrab febrer del 2011, fou nomenat membre del Consell Suprem de les Forces Armades, l’òrgan de govern interí format pels militars Després de les eleccions parlamentàries novembre del 2011 - gener…
Ḥaydar al-ʿIbādī
Política
Polític iraquià.
Fill d’un alt funcionari del Ministeri de Sanitat, el 1968, amb només 15 anys, ingressà al Partit Islàmic Dawa proxiïta de Jawad al-Mālikī Amb la pujada dels baasistes al poder, la seva família començà a tenir dificultats amb el govern i, després de graduar-se en enginyeria a Bagdad, marxà a la Gran Bretanya, on continuà els estudis a la Universitat de Manchester i es doctorà A l’exili esdevingué un destacat opositor al règim de Saddam Ḥusayn , el qual, el 1982, feu executar dos germans seus i en condemnà un altre a deu anys de presó Establí a Londres un estudi de disseny, que regentà fins…
Petro Oleksijovyč Porošenko

Petro Oleksijovyč Porošenko
© European Comission
Política
Magnat i polític ucraïnès.
Graduat en economia a Kíev 1984, des dels darrers anys d’existència de l’URSS i els primers del nou estat independent d’Ucraïna construí un imperi econòmic en el sector de l’alimentació, concretament en la branca de la pastisseria, que li valgué el sobrenom de “rei de la xocolata”, i esdevingué l’home més ric del nou estat Posteriorment esdevingué particularment influent amb la compra d’un canal de televisió El 1998 entrà en política com a diputat pel partit de Leonid Kučma , i el seu paper fou fonamental en la creació del Partit de les Regions, del qual se separà el 2001 per incorporar-se…
Marina Ginestà i Coloma
Política
Militant comunista i traductora.
Filla de sindicalistes, la seva família tornà a Barcelona el 1930, i molt aviat s’incorporà a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya Durant la Guerra Civil Espanyola treballà de periodista en diaris republicans i com a traductora del corresponsal del diari soviètic Pravda La seva foto, amb l'uniforme de miliciana republicana i amb un fusell a la terrassa de l’Hotel Colón de Barcelona, presa pel fotògraf alemany Hans Gutmann el 21 de juliol de 1936, esdevingué un símbol de la causa republicana Posteriorment visqué exiliada a França i a la República Dominicana Tornà a Barcelona…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina