Resultats de la cerca

S’allistà com a paracaigudista voluntari a la legió estrangera  i fou enviat a la guerra d’Indoxina, el 1954 Diputat independent 1958-62, a Algèria fou oficial de l’espionatge francès El 1972 fundà el partit d’ ultradreta   Front National , al capdavant del qual, a partir de la dècada següent, començà una cursa ascendent Amb un discurs antieuropeista i en contra de la immigració, fou elegit successivament diputat al Parlament Europeu des del 1984 El 1998 li fou retirada la condició de representant en aquesta cambra, tot i que fou reelegit el 1999, i des del juliol del 2004 tornà a ocupar l’…

En 1921-25 estudià història a la Universitat de Princeton El 1925 ingressà al cos diplomàtic i fins el 1931 ocupà càrrecs a les ambaixades i els consolats de Ginebra, Hamburg i els països bàltics En 1931-33 estudià a la Universitat de Berlín i al seminari de llengües orientals d’aquest país Formà part de les ambaixades a Moscou 1933-37 i a Txecoslovàquia 1938-39 i, posteriorment, del cos diplomàtic nord-americà a Berlín, amb el qual el 1941 fou tancat cinc mesos en un camp d’internament El 1946 proposà l’estratègia dels Estats Units relativa a l’URSS, consistent en l’evitació d’un xoc frontal…

Fou creat el 1994 a partir de la fusió del Movimento Soziale Italiano MSI, liderat per Sandra Mussolini neta del dictador, amb el sector més dretà de la dissolta Partito Democrazia Cristiana Amb Gianfranco Fini al capdavant, ha format part dels successius governs de coalició de Silvio Berlusconi des del 1994 Amb una forta implantació al sud del país, s’ha enfrontat reiteradament amb la Lega Nord soci de la mateixa coalició de govern, juntament amb el partit d’aquest, Forza Italia per la despesa pública i la descentralització Ideològicament, ha evolucionat des de la renovació del discurs…

Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en salut pública Treballà com a metge a Barbens Pla d’Urgell i Puigcerdà Baixa Cerdanya Ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya  ERC el 1990, i cinc anys després començà la carrera política presentant-se a les eleccions municipals de la capital cerdana Les guanyà i n'esdevingué alcalde, càrrec que ocupà fins al desembre del 2003, any que fou nomenat conseller de governació i d’administracions públiques del govern de Pasqual Maragall i Mira , a proposta d’ERC Després d’unes declaracions…

De família obrera, a setze anys començà a treballar com a operari de la xarxa de gas, feina que compaginà amb l’afició per les curses de cotxes i motos Poc després d’acabar la Segona Guerra Mundial fundà una empresa de recanvis de motocicletes, i entre 1949-58, amb pocs èxits, fou pilot de competició Posteriorment fou agent d’alguns pilots de Fórmula 1, entre els quals hi ha Jochen Rindt El 1972 adquirí l’equip Brabham, que dirigí fins el 1987, càrrec que li atorgà un lloc a l’Associació de Constructors de Fórmula 1, a través de la qual es dedicà a professionalitzar la categoria Per mitjà de…

Diplomat per l’École des Hautes Études Commerciales 1961, doctorat en lletres especialitat d’història el 1968 i en dret el 1969 per la Universitat de París Nanterre, aquest any obtingué l’agregació en dret a la Universitat de Montpeller Després de militar a l’extrema esquerra, el 1969 ingressà al Parti SocialisteSFIO Parti Socialiste , pel qual el 1973 fou diputat a l’Assemblea Nacional, càrrec en el qual fou reelegit amb interrupcions en 1978-81 i 1993-97 fins el 2002 Del 1973 al 1986 fou vicepresident del Consell Regional de Llenguadoc-Rosselló Fou també representant de l’Assemblea…

Estudià dret i el 1976 s’uní a l’ultradretà Partit de la Llibertat Austríac Freiheihtspartei Österreichs FPÖ, fundat per antics membres nacionalsocialistes, del qual esdevingué líder deu anys més tard, i adoptà una retòrica antiimmigració que li feu augmentar substancialment l’electorat El 1989 fou elegit governador del land de Caríntia, càrrec que hagué de dimitir el 1991 per unes declaracions favorables al nazisme, però fou reelegit en el càrrec el 1999 i el 2003 En les eleccions parlamentàries d’octubre del 1995 aconseguí el vot del 22,6% de l’electorat i es convertí d’aquesta…

Llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB, treballà com a advocat laboralista del 1979 al 198 9, any que aconseguí plaça de jutge, càrrec que exercí al jutjat de primera instància d'Arenys de Mar 1990-1991, on s’especialitzà en dret penal, i a Sabadell des del 1992 El 1997 fou nomenat titular del jutjat penal número 3 de Barcelona Ha exercit, o exerceix encara, la docència al Collegi d’Advocats de Sabadell, a la UAB, a la Universitat de Barcelona, al Centre d’Estudis Jurídics del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i a l’Escola de Policia de Catalunya…

Fill d’un governador de la província de Cebu, on la seva família té lligams amb les elits locals, després d’obtenir el títol d’advocat 1972, feu carrera en la judicatura fins a arribar a fiscal del districte de Davao Mindanao El 1988 fou elegit alcalde de la ciutat, on posà en pràctica una política de mà dura contra el crim, el narcotràfic i la corrupció Malgrat haver estat qualificades de brutals, les mesures li aportaren una gran popularitat, en ser considerades efectives per garantir la pau i l’ordre després dels primers dos mandats 1988-98, fou reelegit per al període 2001-10 i 2013-16 En…

Rebesnet d’un ministre de l’imperi Otomà i fill de l’eurodiputat 1979-84 Stanley P Johnson, estudià clàssiques a Eton i Oxford Un cop graduat 1986, es dedicà al periodisme, primer per a The Times i poc després per a The Daily Telegraph , diari per al qual escriví cròniques des de Brusselles d’acusat euroescepticisme que li donaren popularitat i alhora foren criticades per poc acurades i tendencioses Els anys 1999-2005 fou editor de The Spectator Diputat pel Partit Conservador  en 2001-07, el 2008 fou elegit alcalde de Londres Revalidà el càrrec el 2012, any en què capitalitzà l’èxit dels…