Resultats de la cerca

Es graduà a la Universitat d’Edimburg i tornà a Corea, on fou batlle de Seül 1948-49 Cinc anys més tard fou elegit membre del Partit Demòcrata, a l’oposició, en l’Assemblea Nacional Fou president de Corea durant la segona república, entre el 1960 i el 1962, fins que Park Chung Hee, liderant un cop militar, assumí la presidència el 1963 Llavors esdevingué crític del govern repressiu de Park Durant aquest temps fou jutjat per un tribunal militar diverses vegades i condemnat a presó, penes que finalment no complí Després de l’assassinat de Park el 1979, Yun Po Sun organitzà una marxa en favor de…

Nasqué en un camp de refugiats procedents de la República Democràtica Popular de Corea El 1972 començà estudis de dret a la Universitat de Kyung Hee de Seül, interromputs fins el 1978, anys durant els quals fou empresonat pel seu activisme contra el règim de Park Chung-hee i complí el servei militar Graduat el 1980, el 1982 establí un despatx d’advocats conjuntament amb el també futur president Roh Moo-hyun , on ambdós defensaven sindicalistes i activistes polítics perseguits pel govern Amb el restabliment de la democràcia 1987, Roh fou elegit president i nomenà Moon secretari d’…

Participà en el cop d’estat del 1964, i fou ministre de la guerra en el govern del mariscal Castelo Branco Fou elegit president de la república en les eleccions del 1966, a les quals es presentà com a candidat únic, i assumí el càrrec l’any següent

Participà en el cop d’estat revolucionari que donà el poder a Getúlio Vargas 1930 Diputat socioprogressista 1934-37, s’exilià a l’Argentina després del viratge dictatorial de Vargas Tornà al Brasil el 1939, i es mantingué a l’oposició fins el 1950, que esdevingué vicepresident de la República en 1954-55 substituí Vargas com a president

Fill d’un immigrant alemany, es formà en acadèmies militars del Brasil i dels Estats Units El 1964 s’adherí al cop d’estat del general Castelo Branco, que obligà a dimitir el president João Goulart Secretari general del Consell de Seguretat Nacional del 1967 al 1969, des d’aquest any fins al 1973 dirigí Petrobrás, companyia estatal de petrolis Els anys que exercí la presidència del Brasil 1974-79 liberalitzà el règim militar i aprovà mesures que facilitaren al seu successor, João Baptista de Figueiredo, el canvi a un règim civil

Fou fundat el 1980 i legalitzat el 1982 Tingué una existència poc rellevant fins el 1990, en què començà una progressió amb l’assoliment d’alcaldies importants, especialment São Paulo i Porto Alegre, i de governs d’estats com Rio Grande do Sul El 2002 el candidat del PT Luis Inácio Lula da Silva guanyà les eleccions presidencials Un cop al poder s’hagué d’enfrontar als corrents més esquerrans del partit, que l’acusaven de cedir als dictats de l’FMI i de seguir una política de dretes, disputes que donaren lloc a expulsions i a una escissió el 2003 Al juny del 2005 esclatà un…

Graduat en sociologia, fou professor en diverses universitats Santiago 1964-67, Nanterre, 1967-68, São Paulo 1968-69, Stanford 1972, etc El 1980 fou membre fundador del Partido do Movimento Democrático Brasileiro, pel qual fou senador el 1983 i posteriorment, arran de l’escissió d’aquest partit el 1988, pel Partido da Social Democracia Brasilera fins el 1992 Fou ministre d’afers estrangers 1992-93 i de finances 1993-94 del govern d’Itamar Franco El 1994 fou elegit president del Brasil al capdavant d’una coalició de centreesquerra, càrrec des d’on impulsà la liberalització de l’economia i…

Fundà la Federació Universitària Escolar a la Universitat de Santiago durant els anys d’estudiant, i posteriorment es doctorà a Suïssa i Alemanya Després de la guerra civil de 1936-39, que li impedí la docència universitària, es dedicà a la professió de la medicina, en la qual assolí gran prestigi Vinculat al galleguisme, formà part del grup fundador de l’Editorial Galaxia Fou president de l’Academia Galega 1977 i, el mateix any, senador per designació reial De 1981 a 1996 fou delegat del govern a Galícia La seva producció com a assagista, molt extensa, fou publicada en diversos volums 1963,…

Fou tipògraf, doctor en dret i catedràtic de literatura Escriví el recull poètic Folhas verdes 1860 Fou, juntament amb Antero de Quental, el teòric i capdavanter de l’escola de Coïmbra, de l’anomenada generació del 70, i intervingué en la polèmica Bom senso e bom gosto o Qüestió de Coïmbra , desencadenada pels prefacis dels seus poemes Visao dos tempos 1864 i Tempestades sonoras 1864 President del partit republicà, fou cap d’estat en implantar-se la república el 1910 i, novament, el 1915 Historiador de la literatura, crític i assagista, els seus treballs d’erudició es fonamentaren en el…

De molt jove començà a collaborar en diaris i revistes Membre de l’Alianza Liberadora, fou diputat del Partit Comunista 1945-47 Fou empresonat i visqué a l’exili entre el 1947 i el 1955, que retornà al Brasil i abandonà la militància política Les seves primeres novelles, de denúncia social, s’inscriuen dins el “realisme socialista” Entre el 1935 i el 1937 publicà la trilogia Os subterrâneos da Liberdade i O cavaleiro da Esperança , biografia del dirigent comunista LCPrestes Amb Jubiadá 1935 inicià un procés de preocupació estilística i de desplegament de la fantasia que l’acostà a posicions…