Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
fonamentalisme
Política
Religió
Moviment generalment religiós, però sovint amb una forta càrrega política, que prescriu un dogma i una moral estricta que exclouen i ataquen qualsevol altra creença o codi moral, o qualsevol desviació respecte a la interpretació ortodoxa del dogma.
Aquesta designació sol associar-se a termes com integrisme, dogmatisme, essencialisme, fanatisme, etc Al s XX, els diversos fonamentalismes es caracteritzen per la consciència de minoria, el sentit totalitari de l’Escriptura o de la tradició, el concepte ahistòric de la veritat, el predomini de la comunitat sobre l’individu i el principi del líder, la creació d’un enemic i l’afirmació masclista El mot s’aplicà en un principi al moviment propagandístic ultraconservador prtestant nord-americà que als anys vint preconitzava la interpretació literal de les Escriptures enfront de la difusió dels…
Charles Austin Beard
Historiografia
Política
Historiador i professor de ciències polítiques.
És autor d' An Economic Interpretation of the Constitution of the United States ‘Interpretació econòmica de la constitució dels Estats Units’, 1914, The Rise of American Civilization ‘El desenvolupament de la civilització nord-americana’, 1927, American Foreign Policy in the Making ‘Realització de la política exterior nord-americana’, 1932-40 i President Roosevelt and the Coming of the War ‘El president Roosevelt i l’arribada de la guerra’, 1941, on acusava el president nord-americà d’haver conduït el país a la guerra
Juanjo Puigcorbé

Juanjo Puigcorbé
Cinematografia
Teatre
Política
Actor.
Vida Estudià física i filosofia i lletres, carreres que abandonà per tal de participar en la fundació del Grec o l’autogestió del Saló Diana, plataforma de teatre i espectacles alternatius Després estudià interpretació a l’Institut del Teatre Debutà com a professional a vinti-i-un anys a la companyia de Lluís Pasqual Càntir amunt , 1976 Entre les nombroses obres en les quals ha intervingut cal destacar Titus Andronicus 1979-80, F Puigserver Peer Gynt 1982, d’Ibsen La tempestat 1984, de W Shakespeare La tempestat 1985, N Espert Per un sí o per un no 1987, de Nathalie Sarraute, amb la…
,
consulta popular
Política
Dret
Procediment de participació de la ciutadania en la presa de decisions que afecten els seus interessos.
En el concepte de consulta popular s’inclouen dues categories d’una banda, els instruments de participació adreçats a conèixer les opinions o la posició de la ciutadania amb relació a qualsevol aspecte de la vida pública i que es materialitzen en diverses modalitats com les enquestes, els fòrums de debat i participació i les audiències públiques i, de l’altra, els referèndums, que són una modalitat de consulta popular en la qual es crida tot el cens electoral a participar en un procés de decisió sobre una determinada qüestió organitzat pels poders públics tot garantint els requisits formals i…
Manuel Danvila i Collado

Manuel Danvila i Collado
© Fototeca.cat
Història
Política
Erudit i polític.
Es llicencià en dret a València, i exercí l’advocacia a València i, des del 1868, a Madrid Afiliat al partit conservador, fou diputat a corts en diverses legislatures, representant els districtes de Gandia, Xiva i Llíria, i ocupà per poc temps el ministeri de la governació el 1892 Fou també senador i president del tribunal contenciós administratiu de l’estat 1895 La seva obra d’historiador és abundant i variada, més valuosa per la gran quantitat de documentació aportada imprescindible encara avui que no pas per l’objectivitat o la destresa de l’elaboració Publicà nombrosos estudis jurídics i…
Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón
Política
Polític i jurista castellà.
Estudià a Madrid, Oxford, Lovaina i París Doctor en dret, lletrat del consell d’estat i secretari general tècnic del ministeri de justícia, intervingué de manera directa en la transició democràtica Collaborà de manera molt activa en la primera campanya d’amnistia 1976, en la llei de reforma política i en la primera normativa electoral democràtica Fou diputat per UCD i posteriorment per AP i PP Participà en l’elaboració de la constitució del 1978 Retirat de la política activa, actualment és membre de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas i estudiós del dret constitucional i les…
tribunal constitucional
Política
Dret constitucional
Òrgan que exerceix el control de constitucionalitat de les normes amb rang de llei.
En els estats constitucionals que disposen d’aquesta jurisdicció, el Tribunal Constitucional és l’únic òrgan que pot declarar inconstitucional i nulla una norma aprovada pel legislador El control de constitucionalitat de la llei s’exerceix amb caràcter abstracte, a través de procediments de constitucionalitat específics impulsats per òrgans polítics govern, diputats de l’oposició o jutges a través de qüestions d’inconstitucionalitat i les seves decisions tenen un caràcter general El principal teòric de la jurisdicció constitucional, Hans Kelsen, qualificà la funció del Tribunal Constitucional…
gihadisme
Política
Moviment fonamentalista islàmic que inclou grups i organitzacions islamistes partidaris d’un estat teocràtic regit per la xaria i que, a més, utilitzen la violència com a mitjà gairebé únic per a aconseguir-lo.
La designació, poc precisa però emprada abundantment en els mitjans de comunicació, té l’origen en la interpretació més bellicista del concepte alcorànic del gihad El gihadisme és el resultat de l’evolució d’alguns moviments del fonamentalisme islàmic sorgits al final del segle XIX i al principi del segle XX, com ara el salafisme o el wahhabisme , que propugnaven un “retorn a l’islam” com a reacció als canvis introduïts pel predomini occidental Generalment hom restringeix la designació a l’islam sunnita, bé que entre algunes organitzacions xiïtes, com ara Ḥizb Allāh, el…
constitució
Política
Història
Dret constitucional
Llei fonamental d’un estat que estableix i garanteix els drets i deures dels ciutadans i regula el sistema de poder, definint els òrgans i llurs formes i funcions, com també el conjunt de relacions entre ells.
Té el caràcter de norma programàtica i correspon a les disposicions de rang inferior de fer-la operativa i aplicable la seva promulgació és sempre solemne Pot ésser escrita —cosa general en la majoria d’estats—, o bé consuetudinària —és el cas d’Anglaterra— també pot ésser continguda en un sol text, o bé en uns quants, tinguin o no el nom de constitució La constitució que estableix uns mecanismes senzills de revisió o modificació té el caràcter de flexible, i, en el cas contrari, de rígida Qualsevol norma legal emanada del poder de l’estat ha d’ajustar-se als principis continguts en la…
Carles Pi i Sunyer

Carles Pi i Sunyer
© Fototeca.cat
Economia
Literatura
Política
Polític, economista i escriptor.
Fill de Jaume Pi i Sunyer Es graduà d’enginyer el 1908 Dirigí l’Escola Municipal d’Arts i Oficis de Sants i l’Escola Superior d’Agricultura 1916 de la Mancomunitat S’especialitzà en temes de caràcter econòmic i d’altres de relacionats amb la seva activitat professional i docent El 1925 fou secretari de la Federació de Teixits i Filats de Catalunya i el 1928 secretari i tècnic del Comitè Regulador de la Indústria Cotonera Publicà Per la cultura obrera l’acció de les nostres escoles professionals, La formació del coneixement a les ciències gràfiques, Apunts per a la història de la indústria…