Resultats de la cerca

Es graduà en medicina 1985 i exercí a Bassein, capital de l’estat d’Irauadi Myanmar Quan la junta militar prengué el poder 1988, fugí a Tailàndia, on obrí un centre sanitari a la localitat fronterera amb Myanmar de Mae Sot, dedicada sobretot a refugiats i immigrants procedents del seu país i als ferits per mines antipersona i per armes de foc en el conflicte que enfronta el govern amb la guerrilla opositora A mitjan anys noranta amplià la seva activitat assistencial a l’àrea de Myanmar controlada per la guerrilla karen Fou nominada al premi Nobel de la pau, i ha rebut nombrosos…

Després de graduar-se en Biologia per la Universitat d’Asmara 1986, cursà un màster en immunologia a la Universitat de Londres 1999 i el doctorat en Sanitat Comunitària a la Universitat de Nottingham 2000 Ministre de Sanitat d’Etiòpia 2005- 12, dugué a terme una reforma del sistema sanitari amb l’objectiu d’aconseguir una assistència universal amb mitjans limitats, que fou reconeguda internacionalment Tanmateix, fou criticat per la seva gestió de tres epidèmies de còlera 2006-11 El 2009 fou nomenat president del Consell del Fons Internacional contra la malària, la tuberculosi i…

És considerat un dels impulsors de la medicina de l’esport a Catalunya Primer treballà a l’Hospital General de Granollers, i posteriorment fundà, i dirigí fins el 1995, el Centre de Medicina de l’Esport, també a Granollers, considerat el primer centre de medicina de l’esport d’àmbit municipal a Catalunya Fou regidor de l’Ajuntament de Granollers 1995-2004, i posteriorment membre del Consell Assessor de l’Activitat Física i Salut del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya Posteriorment, ha estat director 2004-06 i secretari d’Estratègia i Coordinació del…

Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona, fou metge de la seguretat social i professor de la facultat de medicina de la UB 1980-83 Entre el 1983 i el 1985 fou director dels serveis sanitaris de la diputació de Lleida L’any 1986 ingressà al departament de sanitat i seguretat social de la Generalitat de Catalunya Entre el 1990 i el 1993 fou gerent de l’Institut Català de la Salut Des del febrer del 1995 fou conseller de governació de la Generalitat de Catalunya, el departament que al novembre del 1999 canvià el nom pel d’interior A partir de l’any 2000 coordinà, com a…

Graduada en Sociologia per la Universitat de Londres el 1977, els tres anys següents treballà a l’organització Campanya per al Desarmament Nuclear Del 1983 al 1989 ocupà càrrecs en organitzacions per al desenvolupament local i per a persones amb discapacitat, i posteriorment en institucions del Govern en l’àmbit sanitari, social i familiar fins l’any 2001, que fou nomenada subsecretària d’estat del Parlament per al Departament d’Educació El 2004 fou designada en aquest càrrec per al Departament d’Afers Constitucionals, el qual el 2007 passà al Ministeri de Justícia creat el…

Net d’un metge afiliat a la UGT represaliat pel franquisme, es llicencià en dret per la Universitat Complutense de Madrid 2007, i en administració i direcció d’empreses per la Universitat Rey Juan Carlos 2014, on cursà un màster en dret administratiu 2008-09 Amplià estudis a l’IESE, a l’Instituto Empresa i a les universitats de Harvard i Georgetown Afiliat al Partido Popular  2004, en presidí les Nuevas Generaciones 2005-13, i els anys 2009-12 fou director del gabinet de José María Aznar a la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales FAES Diputat pel PP a l’Assemblea de Madrid 2007-…

Procedent d’una important família baule de plantadors relativament pròspera, sota l’administració colonial francesa es formà com a tècnic sanitari i exercí com a tal del 1925 fins al 1945 Designat cap del districte el 1940, començà la carrera política l’any 1944, quan, en oposició a les disposicions del règim de Vichy que discriminaven els plantadors africans en favor dels francesos, creà el Syndicat Agricole Africain, a partir del qual creà el Parti Démocratique de la Côte d’Ivoire PDCI el 1945, d’inspiració marxista, pel qual fou elegit diputat a l’Assemblea francesa L’any següent formà amb…

Té l’origen en Alianza Popular , que canvià la seva denominació en el congrés celebrat aquest mateix any Encapçalat per José María Aznar López , tingué una trajectòria ascendent en les successives eleccions generals 106 diputats el 1989, 141 el 1993 i 156 el 1996 La majoria relativa que aquest resultat li donà al Parlament espanyol l’obligà a negociar sengles pactes de legislatura amb els nacionalistes bascos PNB, catalans CiU i els regionalistes de Coalición Canaria per a la investidura de JM Aznar com a cap de govern En les eleccions del març del 2000 el PP obtingué majoria absoluta 183,…

Política internacional L’any 2011 es van mantenir les tendències clau de la geopolítica mundial a grans trets, la pèrdua de centralitat i hegemonia dels Estats Units i la Unió Europea UE, que van confirmar, en parallel, la influèn-cia creixent i el protagonisme de la gran po­-tència unànimement reconeguda, la Xina, acompanyada pels anomenats BRIC Brasil, Rússia, Índia i Xina i llur potencialitat econòmica i política Els EUA i la UE, obsedits per la contenció del dèficit i el pagament del deute, van continuar solucionant la pitjor crisi financera globalitzada i no van assolir gestionar un nou…