Resultats de la cerca

Té com a referència ideològica el secessionisme lingüístic del català i la defensa d’una “llengua valenciana” amb normativa diferent de la catalana Tot i que Lizondo fou fundador i president del partit 1982-95, les tensions amb el sector liderat pel nou president, Hèctor Villalba , determinaren la seva expulsió pel novembre del 1996 Unió Valenciana UV obtingué un escó en les eleccions generals del 1986, dos en les del 1989 i un en les del 1993 i el 1996 Al Parlament valencià aconseguí sis escons els anys 1987 i 1991 i cinc el 1995 Aquest any, UV féu un pacte de govern amb el PP…

Estudià política i dret a París Retornat al seu país 1962, ocupà càrrecs en el Ministeri d’Educació i Cultura, fins que el 1968 fou nomenat ministre d’Estat i secretari general de la Presidència Esdevingué primer ministre en crear-se aquest nou càrrec 1975, el qual, però, abandonà per assumir la presidència de l’Estat 1982 Un any després fou nomenat president de la Unió Nacional Camerunesa, únic partit legal a la república Reforçà el seu poder personal en suprimir el càrrec de primer ministre el 1984 El 1985 fou nomenat president de l’Agrupació Democràtica dels Pobles del Camerun RDPC, en la…

Advocat i enginyer agrònom militant comunista des del 1952, accedí al comitè central del PCUS el 1971 i n’esdevingué el 1980 el membre més jove del politburó Estret collaborador de Jurij Andropov, durant el mandat de Konstantin Černenko s’ocupà de temes d’ideologia i relacions exteriors, i a la mort d’aquest fou nomenat secretari general del partit i primer mandatari de l’URSS 1985 L’any 1988 esdevingué president del presídium del soviet suprem Fou l’impulsor de les mesures conegudes amb el nom de perestroika , amb les quals volgué democratitzar l’estat soviètic, eliminar-ne la corrupció i…

Cursà història, estudis que no acabà, i de molt jove s’involucrà en política Ingressà a la Lega Nord , partit del qual el 1998 esdevingué secretari a Milà, i el 1999 fou nomenat director de Radio Padania Libera, l’emissora de la formació, on començà a ser conegut per l’agressivitat del seu llenguatge, que els seus rivals polítics qualificaren de demagògic i xenòfob Diputat al Parlament Europeu 2004, fou regidor a l’Ajuntament de Milà i el 2008 fou elegit diputat al Parlament italià, on destacà pels seus allegats contra la immigració El desembre del 2013 fou elegit secretari federal de la Lega…

S'identifica, per tant, amb els termes secessionisme o independentisme Altrament, el separatisme no ha estat objecte de cap definició jurídica i no figura dins les matèries tractades en dret internacional o en les relacions internacionals, la qual cosa ha fet que sovint hagi estat manipulat conceptualment Els sectors més unitaristes dels estats amb minories nacionals freqüentment han titllat de “separatista”, intentant així desqualificar-la, qualsevol demanda autonòmica o descentralitzadora, per modesta que fos, alhora que han negat la sobirania del territori separatista i, per…

El 1973 es graduà a l’Acadèmia de les Forces Armades d’Indonèsia En 1975-76 amplià la seva formació militar als EUA, i novament el 1991 En 1976-77 fou destinat a Timor per a combatre la guerrilla independentista Posteriorment comandà diverses unitats de l’exèrcit i a partir de 1981 tingué diversos càrrecs vinculats a l’alt comandament militar i estigué al front de diverses missions, entre les quals el contingent militar indonesi a Bòsnia-Hercegovina, on comandà també el cos d’observadors militars de l’ONU 1995-96 El 1997 fou nomenat cap militar per als afers sociopolítics, organisme amb…

Llicenciat en dret per la Universitat de València, fou diputat el 1977 per la UCD Membre d’Alianza Popular, el 1990 presidí la delegació del Partido Popular PP a Alacant Alcalde de Benidorm 1991-94 i president regional del PP 1993, el maig del 1995 guanyà, al capdavant del PP, la presidència de la Generalitat Valenciana i formà un govern de coalició amb Unió Valenciana , el secessionisme lingüístic del qual avalà amb mesures que despertaren polèmica per la seva oposició frontal al món universitari i a les institucions culturals en general Per tal de desbloquejar aquesta situació…

El 1992 es llicencià en dret a la Universitat de Kíev, i posteriorment es diplomà a la Columbia Law School el 1994 i a l’Institut de Drets Humans d’Estrasburg el 1995, any que, de nou a Geòrgia, fou elegit diputat en les eleccions per la Unió dels Ciutadans de Geòrgia, el partit d' Eduard Amvros'jevič Ševardnadze Després d’obtenir de nou l’escó al Parlament, l’any 2000 fou designat ministre de Justícia i emprengué una reforma del sistema penitenciari i dels tribunals, però les desavinences amb altres membres del govern el portaren a dimitir el càrrec l’any següent i a fundar un nou partit,…

Vida i obra Publicà les seves primeres poesies a la revista El Vers Valencià de Josep M Bayarri, de qui fou deixeble El 1943 fundà i dirigí els quaderns clandestins Esclat el 1944 fundà, a València, juntament amb Miquel Adlert i Noguerol, l’ Editorial Torre , que tingué una importància cabdal en el redreçament de la llengua i la literatura catalanes de la postguerra al País Valencià entre d’altres publicà els primers llibres de Joan Fuster, Enric Valor, Vicent Andrés i Estellés i Maria Beneyto Com a poeta, evolucionà cap a una poesia de textura intellectualista, a la manera de Josep M López-…

De família d’alts funcionaris i militars que comandaren accions bèlliques al Marroc, és besnet del general i governador de Melilla Juan García y Margallo, que dirigí les forces espanyoles en la primera guerra del Rif 1893-94, anomenada també guerra de Margallo , contra les cabiles de la zona entorn de l’enclavament Llicenciat en dret per la Universitat de Deusto 1965, màster per la Universitat de Harvard 1972 i doctor per la Universitat Miguel Hernández d’Alacant 2002 Especialitzat en dret fiscal, l’any 1968 fou nomenat inspector de finances El 1977 fou elegit per primer cop diputat a les…