Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
decret llei
Política
Dret polític
A l’Estat espanyol, norma amb rang de llei dictada amb caràcter provisional pel govern de l’estat en casos d’extraordinària i urgent necessitat i que en el termini màxim de trenta dies ha d’ésser convalidada o refusada pel Congrés dels Diputats.
La constitució prohibeix d’utilitzar-la per a regular matèries que considera dotades d’una especial transcendència Els governs de les comunitats autònomes estan mancats de la facultat de dictar decrets llei
resistència
Política
Oposició a les forces invasores d’una potència estrangera o bé al poder establert en el propi país quan esdevé totalitari i injust.
Hom pot distingir la resistència pacífica i la resistència activa , que duu a terme sabotatges i atemptats contra soldats, installacions militars, línies de transports i telecomunicacions, etc, i sol utilitzar els mètodes de la lluita de guerrilla El dret internacional, d’ençà de la conferència de Ginebra del 1949, considera membres del moviment de resistència els voluntaris maquis, partisans, etc que operen contra les forces d’ocupació a l’interior del país ocupat Hom els ha de tractar com a presoners de guerra si són complertes les condicions que qualifiquen el legítim…
resistència pacífica
Política
Mètode no violent d’oposició al sistema establert.
Consistent a negar-se a participar en certs aspectes de la vida pública no utilitzar els transports públics, negar-se a abandonar un edifici, no adquirir certs productes, vaga de la fam, etc, fet en ell mateix no delictiu, però que realitzat per grans masses ocasiona un seriós obstacle al normal funcionament de la vida pública Teoritzat i realitzat com a moviment anticolonitzador per Gandhi, és una arma pròpia dels moviments pacifistes Com a moviment de masses, és famosa la lluita per l’alliberament dels negres als EUA encapçalada per MLKing A Barcelona tingueren ressonància les…
frontera
Geografia
Política
Història
Línia que separa dos territoris fronters.
El terme fou aplicat primer al conjunt d’installacions militars que servien de base a la conquesta i la cobertura defensiva Més tard s’aplicà a aquest territori fluctuant, on les autoritats eren sovint militars Desaparegudes les jurisdiccions feudals i assolida una tècnica cartogràfica i logística suficient, adquirí el sentit actual en els estats moderns La distinció entre fronteres naturals i artificials s’ha fet tradicional Les primeres tenen un valor relatiu i cal considerar-les com un factor cada vegada menys decisiu a l’hora d’establir les fronteres convencionals Els rius la…
Laurent Fabius
Política
Polític francès.
Membre del Parti Socialiste des del 1974, i diputat des del 1978, el 1979 entrà al secretariat del partit, des d’on s’encarregà dels afers de la premsa Posteriorment fou ministre del pressupost 1981-83 i d’indústria i investigació 1983-84 El 1984 fou nomenat primer ministre, càrrec del qual dimití arran d’un cas d’infecció de sida amb sang contaminada del qual el 1999 fou absolt Fou també president de l’Assemblea Nacional 1988-92 i 1997-2000 En 1991-92 fou primer secretari del seu partit Al març del 2000 fou nomenat ministre d’economia, finances i indústria del govern de Lionel Jospin…
gihadisme
Política
Moviment fonamentalista islàmic que inclou grups i organitzacions islamistes partidaris d’un estat teocràtic regit per la xaria i que, a més, utilitzen la violència com a mitjà gairebé únic per a aconseguir-lo.
La designació, poc precisa però emprada abundantment en els mitjans de comunicació, té l’origen en la interpretació més bellicista del concepte alcorànic del gihad El gihadisme és el resultat de l’evolució d’alguns moviments del fonamentalisme islàmic sorgits al final del segle XIX i al principi del segle XX, com ara el salafisme o el wahhabisme , que propugnaven un “retorn a l’islam” com a reacció als canvis introduïts pel predomini occidental Generalment hom restringeix la designació a l’islam sunnita, bé que entre algunes organitzacions xiïtes, com ara Ḥizb Allāh, el recurs a la…
senat
Política
Dret constitucional
En els sistemes parlamentaris moderns, segona cambra, o cambra alta, que juntament amb la cambra baixa forma el parlament (bicameralisme).
En els estats federals sol tenir funcions de defensa dels interessos de les unitats autònomes que formen la federació Als EUA, per exemple, és integrat per representants dels estats de la Unió i intervé en la política exterior ratificació dels tractats internacionals pot actuar també com a tribunal de justícia en delictes comesos per funcionaris federals A l’Alemanya Federal i a Àustria rep el nom de Bundesrat En els estats unitaris, en canvi, el senat sol tenir, d’una manera més directa, una funció conservadora, de fre a la cambra baixa en general, la representativitat del senat no és gaire…
Bašār al-Assad
Militar
Política
Polític i militar sirià.
Fill de Ḥāfiẓ al-Assad , després de la mort del seu germà Bāsil 1994, hom li donà un creixent protagonisme en la jerarquia militar i en missions diplomàtiques, i —el 1999 fou nomenat coronel— En morir el seu pare juny del 2000 fou revocada la clàusula de la Constitució que vetava la presidència als menors de quaranta anys El mateix mes esdevingué president del partit oficial Ba’t, i el següent, president de Síria per set anys designat pel Parlament i confirmat en referèndum Després de l’assassinat de l’exministre libanès Rafiq al-Harīrī i arran de les pressions internacionals de l’ONU i dels…
Joe Biden
Política
Polític nord-americà, de nom complet Joseph Robinette Biden.
Provinent d’una família catòlica irlandesa, estudià a la Universitat de Delaware, on es graduà en ciències polítiques i història el 1965 Tres anys més tard es doctorà en dret a la Universitat de Syracuse de Nova York El 1969 inicià l’exercici de l’advocacia Afiliat al Partit Demòcrata, del 1970 al 1972 fou regidor pel comtat de New Castle Delaware El 1973 fou elegit senador per aquest estat, càrrec en el qual fou confirmat en les successives eleccions Al Senat presidí el Comitè Judicial 1987-95, el Comitè d’Afers Estrangers 2001-03 i 2007-09 i la Comissió de Control de Narcòtics 2007-09 El…
desarmament
Militar
Política
Limitació o supressió de l’armament bèl·lic susceptible d’ésser utilitzat en un conflicte internacional.
El desarmament plurilateral fou preconitzat per primera vegada a la conferència de la Haia 1899 Després de la Primera Guerra Mundial, la Societat de Nacions aconseguí de reunir a Ginebra 1932 una conferència internacional, bé que sense resultats El 1952, les Nacions Unides crearen una comissió encarregada per a reduir i reglamentar l’armament internacional Els principals acords de control d’armament conclosos després de la Segona Guerra Mundial fins el 1991 han estat condicionats per la guerra freda i protagonitzats pels EUA i l’URSS, els quals intentaren combinar els efectes dissuasius de l’…