Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
energia d’activació
Química
En cinètica química, la quantitat E que apareix en l’equació empírica d’Arrhenius
.
L’equació dóna la variació de la constant de velocitat k d’una reacció en funció de la temperatura absoluta T L’energia d’activació E suposada independent de T és interpretada com l’energia que han d’assolir conjuntament les molècules dels reactants perquè la reacció tingui lloc, i el fenomen de la catàlisi és interpretat com un abaixament de l’energia d’activació a causa de la presència del catalitzador Independentment de tota hipòtesi, el valor d' E és calculable a partir de dades experimentals amb resultats prou coherents perquè l’equació d’Arrhenius tingui validesa pràctica En efecte,…
dicromat
Química
Anió de fórmula Cr 2
O 2 - 7
que hom pot considerar derivat d’un hipotètic àcid dicròmic per pèrdua de dos hidrògens.
Apareix en disminuir el pH d’una solució de cromat CrO 2 - 4 segons el mecanisme següent
efecte inductiu
Química
Efecte degut a les diferències d’electronegativitat entre els àtoms que formen un enllaç covalent.
Si els dos àtoms són idèntics, la màxima densitat electrònica és al centre de l’enllaç, però, si no ho són, els electrons es troben desplaçats vers l’àtom més electronegatiu i apareix en la molècula un moment dipolar
enol
Química
Forma tautòmera d’algunes cetones caracteritzada per la funció
.
Apareix quan els hidrògens del grup metilè són activats per la presència de dos grups carbonil L’hidrogen del grup hidroxil té caràcter àcid, i pot ésser substituït per ions metàllics i també per grups acils si la reacció es produeix en presència de piridina
carbonat de calci
Farmàcia
Química
Sòlid incolor que ocorre en l’estat natural en dues varietats cristal·lines, l’aragonita i la calcita.
El marbre és constituït per calcita més o menys impura El carbonat de calci apareix en forma amorfa, impura, en quantitats ingents, constituint roques sedimentàries d’origen orgànic, com és la creta, la calcària, molt impurificada amb argila, les margues , etc Com els altres carbonats, és atacat pels àcids, amb despresa de diòxid de carboni És poc soluble en aigua i en altres dissolvents És emprat en moltes indústries per a neutralitzar solucions àcides, i com a pigment o càrrega en pintures blanc d’Espanya o de París, paper, cautxú, poliments, plàstics, productes farmacèutics,…
alicíclic | alicíclica
Química
Dit dels composts orgànics carbocíclics que no pertanyen a la sèrie aromàtica (composts saturats, o amb enllaços dobles olefínics o amb enllaços triples).
Els hidrocarburs alicíclics s’anomenen afegint el prefix ciclo- al nom de l’hidrocarbur alifàtic del mateix nombre de carbonis Els noms de llurs productes de substitució es formen a partir dels noms dels hidrocarburs seguint, en termes generals, les regles aplicables als composts alifàtics Els cicles presents en els composts alicíclics poden tenir un nombre qualsevol de carbonis a partir de 3 Són coneguts cicles de més de 30 carbonis i, en principi, sembla que no hi ha límit a llur dimensió La forma i l’estabilitat d’aquests cicles depenen del nombre de carbonis i de llur eventual insaturació…
liti
Química
Element químic, d’un color blanc d’argent, pertanyent al grup I A o dels metalls alcalins, descobert el 1817 per J.A. Arfvedson.
Es fon a 180,54°C, i és format per dos isòtops, de masses 6,017 i 7,018, respectivament Els minerals que en contenen més d’un 2% són rars apareix sobretot en forma de silicats i de fosfats, com la lepidolita, l’ambligonita i la petalita Hom l’obté per electròlisi del clorur de liti fos a 410°C El liti descompon l’aigua amb menys violència que els altres metalls de la mateixa família el vapor d’aigua a 100°C ataca el metall sec, es combina amb el nitrogen i dona un nitrur esponjós, Li 3 N, emprat en anàlisi química Les sals de liti volàtils produeixen, a la flama no lluminosa del…
midó

El midó és constituït per moltes unitats de glucosa que formen una llarga cadena
© fototeca.cat
Química
Polisacàrid de fórmula general (C6H10O5)n, amb un alt grau de polimerització i constituït per molècules de glucosa en llur forma pirànica, unides per enllaços α-glucòsics.
De fet, amb el nom genèric de midó hom indica un grup de substàncies que tenen les característiques següents són insolubles en aigua freda, llurs grànuls s’inflen i es trenquen en aigua a 60-75°C, formen sucres per hidròlisi àcida o enzimàtica i, en presència de iode, donen una coloració blava En la fórmula general, n= 1 000 defineix aproximadament l’estructura veritable del midó, que és constituït per un polímer lineal, l' amilosa , i un altre de ramificat, l’ amilopectina Les quantitats d’aquests dos polímers varien en els diversos tipus de midó El midó és el component principal de les…
Pobla de les Dones Pecadrius
Barri
Barri de València que, del s XIV al XVII, fou destinat a bordell.
Rebia també el nom de Pobla de les Àvols Fembres i els de Públic i Partit En consta l’existència a partir del 1321 Originàriament fora de la ciutat, hi fou incorporat el 1356 arran d’una ampliació de l’àrea urbana la seva situació corresponia a l’actual barri del Carme Era constituït per una sèrie de casetes voltades de petits jardins, cadascuna de les quals era ocupada per una prostituta, per a l’exercici del seu ofici el conjunt restava aïllat 1444 per una muralla, que només tenia un portal d’entrada Fins l’any 1321 era regit per un funcionari anomenat el Rei Arlot i, sempre,…
Santa Eugènia de Ter

Església parroquial de Santa Eugènia de Ter
© Geribrenda
Barri
Barri del municipi de Girona (Gironès), situat al llarg de la carretera que connecta Girona amb Anglès, passant per Salt.
L’església parroquial és dedicada a santa Eugènia, i antigament rebia el nom de Sant Eugènia de Sobrehorta La seva existència consta ja el 988, també és documentada el 1207, i el 1362 apareix citada en el Llibre verd del capítol de la catedral de Girona L’any 1936 l’església fou destruïda el nou temple, obra d’Arcadi Pla, fou consagrat el 2002 Formà municipi independent fins el 1963 La denominació de Santa Eugènia de Ter data del 1916 Abans era conegut per Santa Eugènia i, més antigament, per Santa Eugènia sobre l’Horta de Girona, com consta en documents des del segle XIV…