Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Joan Artigues i Ferragut
Història
Arabista.
Jesuïta 1817 Traslladat a Madrid, fou professor d’àrab al Colegio Imperial des del 1824 i hi tingué cura de la biblioteca 1830 A Mallorca desxifrà inscripcions d’Alfàbia, traduí part del Llibre de repartiment , i féu interpretacions de monedes àrabs, reproduïdes per erudits com Bover i Villafranca, o apropiades per Furió Autor de les Observaciones sobre varias antigüedades árabes en España , que restaren inèdites
Joan Vernet i Ginés
![](/sites/default/files/media/FOTO/A044871.jpg)
Joan Vernet i Ginés
© Fototeca.cat
Història
Arabista.
Doctor en filosofia i lletres 1948, fou catedràtic de llengua i literatura àrab a la Universitat de Barcelona des del 1954 Membre de número de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1959, de l’Académie Internationale d’Histoire des Sciences de París 1960, de la qual fou vicepresident 1969-72, de la Real Academia de la Historia , de Madrid 1981 i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1986 Fou també director d’ Índice Histórico Español 1960-63 Membre des del 1978 de la Secció Històrico-Arqueològica de l’ Institut d’Estudis Catalans i agregat d’aquest 1980, fou membre…
Emilio García Gómez
Història
Arabista castellà.
Deixeble d’Asín Palacios i de JRibera i fundador de la revista Al-Andalus 1933, s’especialitzà en literatura àrab És autor d’una vasta obra —traduccions, antologies, estudis, assaigs, etc—, dedicada principalment a la relació de la poesia andalusina amb els orígens de la lírica peninsular Las jarchas romances de la serie árabe en su marco 1965, Todo Ben Quzmān 1972, Ibn Zamrak, el poeta de la Alhambra 1975, La Silla del moro y Nuevas escenas andaluzas 1978 i Sevilla en el siglo XII 1981 Fundà les escoles d’estudis àrabs de Madrid i Granada Fou professor de llengua i literatura àrabs a la…
Ángel González Palencia
Història
Arabista castellà.
Deixeble d’Asín Palacios, fou catedràtic de la Universitat de Madrid És autor d’una Historia de la España musulmana 1925, una Historia de la literatura hispanoarábiga 1928 i cinc volums d' Estudios histórico-literarios 1942-48 Collaborà amb Juan Hurtado en una divulgada Historia de la literatura española 1922
Eliseu Vidal i Beltrán
Historiografia catalana
Historiador i arabista.
Cursà estudis a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de València, i s’especialitzà en història, llengua i literatura àrabs El 1968 es doctorà amb la tesi Valencia en la época de Juan I , publicada el 1974, un treball que és la seva principal aportació de recerca històrica Fou professor numerari de geografia i història a l’Escola Universitària del Professorat d’EGB de València des del 1964, i més tard obtingué la càtedra de les esmentades matèries Així mateix, exercí com a professor encarregat de curs, professor encarregat de càtedra i professor adjunt de llengua i literatura…
Francesc Pons i Boigues
Historiografia catalana
Bibliògraf i arabista.
Fill d’una família de llauradors, inicià els estudis eclesiàstics al Seminari de València sota la protecció del carcaixentí Josep Maria Navarro i Daràs, aleshores degà de la Seu de València, però no arribà a ordenar-se de sacerdot Posteriorment, aconsellat pels arabistes Francisco Codera i Julià Ribera i Tarragó, aquest darrer també fill de Carcaixent, es traslladà a Madrid, on cursà els estudis de filosofia i lletres, i es llicencià el 1885 Després estudià a l’Escola Superior de Diplomàtica i el 1886 guanyà les oposicions al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs…
Francesc Pons i Boigues
Arxivística i biblioteconomia
Història
Bibliògraf i arabista.
D’una família de llauradors, estudià al seminari de València, i es llicencià en filosofia i lletres, a Madrid 1885 El 1886 ingressà al cos d’arxivers i exercí a Alcalá de Henares i a Madrid La seva obra més important és Ensayo bio-bibliográfico sobre los historiadores y geógrafos arábigo-españoles 1897 Des del 1887, publicà regularment articles sobre història del País Valencià a la revista valenciana El Archivo Deixà, inèdit, un Ensayo bio-bibliográfico sobre los naturalistas arábigo-españoles i una traducció al castellà de l’obra Ḥayy ibn Yaqẓān 1900, d’Ibn Ṭufayl
Francisco Javier Simonet
Historiografia
Arabista i historiador.
Catedràtic de llengua àrab a la Universitat de Granada 1862 Ultra una Crestomatía arábigo-española 1881 publicada en collaboració amb JLerchundi, destaquen els seus treballs sobre els mossàrabs a Al-Andalus, sobretot Glosario de voces ibéricas y latinas usadas entre los mozárabes 1888 i Historia de los mozárabes de España 1897-1903
Jaume Busquets i Mulet
Historiografia catalana
Arabista, filòleg i historiador.
Estudià l’àrab i nombroses llengües modernes Amplià estudis a Cambridge Exercí de professor mercantil i d’interventor dels ajuntaments de Llucmajor i Palma Fou catedràtic d’àrab vulgar a l’Escola de Comerç i a l’Estudi General Lullià, de Palma Membre fundador de l’Associació per la Cultura de Mallorca 1923, s’encarregà d’impartir cursets d’ortografia mallorquina El 1931 edità una gramàtica de caràcter divulgatiu on distingia entre llengua vulgar i llengua literària, comuna a totes les regions de parla catalana Fou un dels principals promotors de la revista La Nostra Terra També collaborà en…
Julià Ribera i Tarragó
Música
Arabista i musicòleg valencià.
Vida Estudià a les universitats de València i Madrid, on es doctorà en dret i filosofia i lletres El 1882 s’inicià en els estudis àrabs amb F Codera, i fou un dels fundadors de l’escola d’arabistes a l’Estat espanyol Fou catedràtic d’àrab a la Universitat de Saragossa 1887-1905 i d’història de les civilitzacions jueva i musulmana a la Universitat de Madrid 1905-28 i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Espanyola i de la Reial Acadèmia de la Història 1912 Investigà la història i cultura de l’islam a la Península Ibèrica És l’autor d’una abundant bibliografia que culminà en el llibre La…