Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
postludi
Música
Obra o fragment musical que serveix de conclusió a una composició major.
El terme és aplicat especialment a la peça organística amb què s’acompanya la sortida de la congregació en acabar un servei religiós Sovint aquesta obra és improvisada, de vegades sobre temes gregorians o corals També s’utilitza en la música per a orquestra i el teatre líric Contraposat a preludi, el terme és sinònim de coda o epíleg Moltes vegades empra motius, temes o material musical exposats amb anterioritat en la resta de l En aquest sentit, P Hindemith, per exemple, conclogué el seu Ludus tonalis amb un postludi que consisteix en la represa i inversió del preludi inicial…
ripieno
Música
Terme utilitzat als segles XVII i XVIII en oposició a solo o a concertino.
Designa, per tant, els instruments que formen part del tutti en un concert o un concerto grosso o les veus d’un cor, quan cada part és interpretada per diversos instrumentistes o cantants En el cor inicial de la Passió segons sant Mateu , de JS Bach, es dona la indicació soprani in ripieno per als cantants als quals es confia la melodia de coral O Lamm Gottes Es dona entenent, així, que la melodia no és per a un solista En el Concert de Brandenburg núm 4 , del mateix compositor, es troba la indicació ripieno en les parts orquestrals de violí i viola per diferenciar-les del violino…
missa per a orgue
Música
Composició organística en la qual les diverses parts corresponen als textos de l’ordinari de la missa.
Originalment era improvisada La seva utilització pràctica consisteix a alternar o eventualment substituir el cant pla amb el verset elaborat en una versió polifònica per a l’orgue, encara que també es troben casos en els quals la part instrumental és composta sobre temes lliurement inventats La missa per a orgue composta o improvisada ha estat un gènere molt cultivat per organistes italians i francesos F Couperin Messe pour les paroisses i Messe pour les convents Els preludis corals de la tercera part de la Klavierübung de JS Bach pertanyen, però, a la mateixa tradició
música d’Utrecht
Música
Música desenvolupada a Utrecht (Països Baixos).
La ciutat té una gran tradició de música sacra, i cadascuna de les seves nombroses esglésies és un centre musical nascut a l’Alta Edat Mitjana Ja al segle XIV, la catedral tenia un cor de tretze nens La tradició organística també era molt important Foren organistes de la seu Gijsbrecht Talp i el seu fill segle XV, Jan Riem segle XV, Peter Gerritsz 1479, Gerrit Petersz 1509, PJ Swart 1571, HH Bätz 1750 i Gideon i Christoph Bätz 1831 La família Bätz, molts dels membres de la qual ocuparen la plaça d’organista durant diverses generacions, fou rellevada, al segle XIX, per la família…
música de Saragossa
Música
Música desenvolupada a Saragossa (Aragó).
En la documentació conservada del concili de Saragossa de l’any 380, ja es parla de la música i de la seva funció en la litúrgia Els monestirs aragonesos tingueren un paper important en el desenvolupament del cant eclesiàstic hispànic Durant l’Edat Mitjana, a Saragossa es practicà el cant trobadoresc, el drama teatral litúrgic i també la polifonia sacra a la capella de música dels monarques d’Aragó Durant els segles XVI i XVII els mestres de capella més notables a la catedral foren M Robledo, JP Pujol, Francisco de Silos, D de Pontac, M Correa i T Micieres "el menor" A Aragó hi hagué, al…
música de Dresden
Música
Música desenvolupada a Dresden (Alemanya).
Des de l’Edat Mitjana, ha estat un centre d’activitats musicals d’alt nivell A Dresden hi ha tres esglésies amb una forta tradició musical la Frauenkirche, la Kreuzkirche i la Sophienkirche, de les quals només aquesta darrera conserva un orgue original 1720 Durant el Renaixement i el Barroc, totes tres posseïen orgues i conjunts corals de gran qualitat Aquesta forta tradició organística encara continua viva, com ho demostra el gran nombre de recitals d’orgue que s’ofereixen a les esglésies de la ciutat La cort de Dresden comptà amb músics barrocs excepcionals Entre d’altres, hi…
música d’Hamburg
Música
Música desenvolupada a Hamburg (Alemanya).
Bé que hi ha notícies d’una rica vida musical des de l’Edat Mitjana, del període anterior a la Reforma només es conserven alguns dels llibres litúrgics utilitzats en les primeres esglésies catòliques de la ciutat Com a tot arreu, la Reforma reestructurà i adaptà a les noves exigències doctrinals la música litúrgica i de la Schola Cantorum D’aquesta època es conserven reculls del repertori sagrat, sobretot lieder espirituals, com el Cantica Sacra del 1588 En la polifonia sagrada, és documentada la participació d’instrumentistes i sobretot d’organistes, fet que constituí una sòlida tradició La…
música castellana
Música
Art musical de l’àrea cultural castellana de la península Ibèrica.
De la litúrgia visigòtica, unificada el 633, es conserven uns vint còdexs amb música escrits a partir dels segles X i XI, en una notació neumàtica illegible encara avui El més important és l’antifonari de Lleó segle X, amb neumes visigòtics de final del segle X i de començament del segle XI, gairebé totalment anotat El ritu visigòtic es mantingué a Castella fins a mitjan segle XI litúrgia visigòtica Les formes tropades, les seqüències i els drames litúrgics foren conreats des dels primers temps, com ho demostren els còdexs de Silos segle XI Des del segle X es difongué el cant de la Sibilla…
estil
Música
Forma característica en la qual un individu o un grup d’individus realitzen una acció de manera que es distingeixi, en major o menor grau, de la forma en què ho fa algú altre.
El concepte s’aplica a tots els àmbits de la vida i de l’art La paraula prové del llatí stilus , nom que rebia el punxó amb què es gravaven les taules de cera per a escriure-hi al damunt La metonímia que es produeix en anomenar la forma personal en què un escriu amb l’objecte que fa servir per a fer-ho no és irrellevant en el llenguatge parlat i escrit pot fer-se la comunament acceptada separació entre significat i significant, distingint-se la idea que es vol expressar, de les paraules o del tipus de construcció gramatical utilitzada amb aquesta finalitat Però aquesta separació és difícil…
música d’Itàlia
Música
Música desenvolupada a Itàlia.
Música culta Itàlia ha tingut un paper fonamental en el desenvolupament de les arts dels països occidentals, i la música ha estat una part essencial d’aquest procés A més, la seva importància històrica, política i econòmica ha fet que esdevingués, durant molts segles, un país de referència, fins i tot en els moments més baixos de la seva història Dels inicis a l’Edat Mitjana Encara que s’ha documentat la presència de pràctiques musicals a l’època romana, generalment es considera que la música italiana culta -la música realitzada en l’àmbit geogràfic italià i per autors originaris del país,…