Resultats de la cerca

Es divideixen en tres grups el sud-occidental , amb el xan , parlat als estats xan de Birmània i a la província del Yunnan, a la Xina el lao o laosià , parlat al nord de Laos i al nord i a l’est de Tailàndia, el thai o siamès , parlat al centre i al S de Tailàndia, el tai blanc i el tai negre , parlats al nord del Vietnam, el lü i el khün , parlats al nord de Tailàndia el central , amb el tho , grup de dialectes parlats al Tonquín i a la província xinesa de Guangxi, i el nung , grup de dialectes parlats al N del Vietnam i també a Guangxi i el…

Representen les 3/5 parts de la població del Vietnam, de Laos, de Tailàndia, de la Xina meridional i de Birmània Originaris dels Yunnan, emigraren cap a les zones actuals al començament de l’era cristiana Posseïen ja aleshores un gran bagatge cultural l’agricultura d’arada i irrigacions, la cria de bestiar boví, la siderúrgia, l’ús del teler horitzontal i l’organització política La gran majoria són de religió budista, de l’escola de theravāda , difosa entre els tais al s XII El grup més nombrós és el siamès o tai pròpiament dit, que habita al sud i al centre de Tailàndia…

Disposa d’un alfabet propi, creat el 1233, derivat del devanagari indi Hom hi pot distingir tres dialectes l' ubon del NE, el chiangmai del N i el nakhornsrithamrat del S D’estructura essencialment monosillàbica, té també molts mots polisillàbics, manllevats a altres llengües, sobretot a l’antic xinès, al pali, al sànscrit i, més modernament, al portuguès i a les llengües malaiopolinèsies Uns altres trets importants són la collocació directa dels mots, el sistema numeral decimal, la manca de flexions verbals per a les persones i els nombres, la formació dels temps i dels modes per mitjà de…

Parlen llengües del grup sinotibetà i, bé que són sobretot cristians i mantenen costums arcaics, no formen una població homogènia el criteri d’adscripció és sobretot territorial habiten majoritàriament a la frontera S amb Tailàndia, a l’Estat de Karen i al de Kayah, i a l’àrea oriental del delta de l’Irauadi Hom en distingeix dos grans grups els karen blancs i els karen roigs o kayah Són la minoria ètnica més important de Myanmar, amb prop del 10% de població més de cinc milions a mitjan primera dècada del segle XXI, i des de la independència del que fins el 1948 fou la colònia…

Hom en considera també una “segona generació” Tailàndia, Malàisia, Indonèsia i les Filipines En la tripolarització econòmica mundial globalitzacó formen, amb el Japó com a capdavanter, el conjunt asiàtic

Tenen el pelatge de color rogenc brillant, clapat de blanc durant tota la vida la part ventral és blanca Viuen en petits grups, a les planes de l’Índia, Indoxina, Tailàndia i Ceilan S'aclimaten molt bé als parcs europeus

Viuen en colònies i nien en arbusts i arbres prop les aigües dolces S'alimenten de molluscs, crustacis i peixos N'existeixen dues espècies, una de pròpia de l’Àfrica tropical A lamelligerus , l’altra de la Xina i Tailàndia A oscitans

Els karens parlen llengües del grup sinotibetà i, bé que són sobretot budistes i mantenen costums arcaics, no formen una població homogènia el criteri d’adscripció és sobretot territorial habiten majoritàriament a la frontera sud amb Tailàndia, a l’estat de Karèn i al de Kayah, i a l’àrea oriental del delta de l’Irauadi Hom en distingeix dos grans grups els karens blancs i els karens roigs o kayah En la dècada del 1990 eren uns tres milions

És considerada una mena de lingua franca amb elements dialectals de procedència diversa Més a prop del llenguatge vèdic que no pas del sànscrit clàssic, fonèticament i gramaticalment és més arcaic que els diversos pràcrits pràcrit que apareixen en les inscripcions d’Aśoka i és més afí als pràcrits occidentals que no als orientals, dels quals conserva únicament alguns trets, els anomenats magadhismes , afinitat que pot ésser deguda a la influència de l’escola budista occidental després del cisma originat pels seguidors de l’escola Mahāsaṅghika, precursors del mahāyāna Fins el s XVIII, al…

Abans del predomini dels tais tai s XIII floreixen estils molt diversificats, atesa la varietat de regnes, que desenvolupen temes iconogràfics i tipus arquitectònics de l’Índia, sobretot budistes Les primeres troballes pertanyen a la cultura khmer s VII-XII, cultura que a poc a poc fou suplantada per la dels tais, que atenyeren llur esplendor al s XIII El període tai es caracteritza per una unificació i reelaboració, sobretot en el camp urbanístic s’hi destaquen les ciutats de Sukhothai i Chiang Mai, pensades segons una planta rectangular delimitada per un triple bastió i per quatre portes d’…