Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
càlcul
Matemàtiques
Conjunt de mètodes que, aplicats a una col·lecció de símbols o nombres, permeten d’obtenir el resultat d’una operació o, en general, d’un problema.
El càlcul constitueix el fonament de tota la matemàtica quantitativa Limitat a l'àlgebra i a l'aritmètica fins al s XVII, l’aparició i el desenvolupament posterior del càlcul diferencial, el càlcul integral i el càlcul de variacions feren preveure per al càlcul un abast i una capacitat de resolució gairebé absoluts, talment que Leibniz pensà a reduir totes les ciències en una de sola sota la direcció d’un càlcul superior, síntesi de l’àlgebra i la lògica El càlcul ha restat absorbit pel camp més genèric de l'anàlisi matemàtica
missi dominici
Història
Funcionaris carolingis delegats pel monarca per a vigilar l’administració i el compliment de les lleis civils i eclesiàstiques.
Instituïts per un capitular del 802, formaven diversos grups, integrats per un element eclesiàstic i un de laic generalment un bisbe i un comte, els quals visitaven els comtats, els monestirs i les viles proveïts d’instruccions Com a representants absoluts de l’emperador, els missi dominici jutjaven en darrera instància els afers judicials més greus i controlaven els imposts i els treballs públics Sota Carlemany foren el principal instrument de la centralització imperial, però sota els seus successors perderen importància, i desaparegueren al començament del s X
diferencial
Física
Dit dels instruments que serveixen per a mesurar la diferència entre dues magnituds, però no llurs valors absoluts.
Per exemple, el baròmetre diferencial mesura la diferència entre la pressió al nivell de la mar i l’existent al lloc on hom efectua la mesura
T
Filosofia
Figura lul·liana que es refereix als principis relatius.
Composta de diversos triangles inclosos en un cercle, introdueix en l’art lulliana, ja en la seva primera formulació, el ritme ternari, que després hi prevaldrà El nombre dels triangles varia en les successives estructuracions de l’art A l' Art abreujada d’atrobar veritat ~1272 i a l' Art demostrativa 1274 els triangles són cinc A l' Art inventiva 1289 i a la Taula general 1294 es redueixen a tres En aquesta forma simplificada la figura passa a l' Ars generalis ultima 1305-08 Els tres triangles amb llurs angles representen aleshores tres ternaris de principis relatius La figura T és al servei…
taula
Filosofia
Instrument lògic de l’art de Ramon Llull que té com a funció la construcció dels judicis i del sil·logisme.
Fou introduïda per primera vegada en l’obra Taula general 1293-94, i represa més tard a l' Ars generalis ultima 1305-08 Es compon de vuitanta-quatre columnes, cadascuna de les quals conté vint cambres o combinacions ternàries de lletres, d’on resulta un total de 1 680 combinacions Les lletres són les nou habituals, de la A a la K, i cada una d’elles representa un cert nombre de principis de l’art Com que els raonaments exigeixen la barreja dels principis absoluts i relatius, Llull introdueix encara en les combinacions ternàries una T, que distingeix els primers dels segons i…
protoalisi
Meteorologia
Vent que, a la regió equatorial, determinat per la força de Coriolis i paral·lel a les isòbares i, per tant, sensiblement paral·lel a l’equador, bufa de llevant, en lloc de bufar directament dels tròpics a l’equador segons el meridià, tal com hauria de bufar.
Això és degut al fet que els nuclis anticiclònics subtropicals que constitueixen màxims absoluts de pressió determinen que la pressió atmosfèrica augmenti de l’equador fins aproximadament 30° de latitud de cada hemisferi i de manera que aquest augment és tant més reduït com més gran és l’elevació sobre el sòl El protoalisi assoleix gairebé els 10 km d’altura en el mateix equador, i altures tant més petites com més augmenta la latitud, fins al tròpic, i per sobre d’ell regnen corrents d’aire de ponent A la regió equatorial, entre 1 i 2,5 km d’altura es produeix una forta inversió…
addició
Matemàtiques
Operació consistent a fer correspondre a cada parell d’elements d’un determinat conjunt un altre element del mateix conjunt, anomenat suma.
La definició específica d’addició varia segons els elements als quals hom la vulgui aplicar Entre nombres naturals, el resultat de l’addició, és a dir, la suma, és el nombre natural que representa el conjunt que és reunió de dos conjunts sense elements comuns que representin els addends Si A té dos elements, A = {a,b}, i B té tres elements, B = {c,d,e}, la reunió A∪B = {a,b,c,d,e} té cinc elements, 2 + 3 = 5 Entre nombres reals, el resultat de l’addició és obtingut sumant o restant els valors absoluts dels addends segons que aquests siguin del mateix signe o de signe contrari El…
lul·lisme
Filosofia
Sistema filosòfic de Ramon Llull.
Inscrit en el corrent del platonisme cristià i influït pels autors llatins del segle XII —sant Anselm, Ricard de Sant Víctor i Joan de Salisbury— i pel pensament oriental —Algatzell i la càbala, sobretot—, el lullisme mostra una estructura original, inigualada al seu temps A l’origen de l' Art general lulliana hi ha una finalitat apologètica, al servei de la qual hi ha el mecanisme lògic cal convertir els homes mitjançant la destresa a convertir proposicions Com que la veritat és una, l' Art ha d’ésser un mètode racional de demostració de les veritats de la fe cristiana per això parteix d’un…
fons d’inversió lliure
Economia
Fons d’inversió altament especulatiu que pren posicions molt arriscades amb volums elevats d’endeutament.
L’objectiu fonamental d’aquests fons és maximitzar-ne els rendiments absoluts, més que no pas els relatius, és a dir, obtenir el màxim de diners en el termini més curt possible, no pas millorar un determinat índex o referència, com fan molts altres fons d’inversió Per això utilitzen opcions, posicions curtes, futurs o el palanquejament, estratègies d’arbitratge i d’altres tècniques que no estan autoritzades per als fons d’inversió convencionals Del 1998 al 2008, experimentaren una forta expansió d’uns 3 000 passaren a més de 10 000, amb actius en gestió que augmentaren de més de…
A
© Fototeca.cat
Filosofia
Figura lul·liana circular, amb una A al centre, envoltada de les dignitats o principis absoluts, que simbolitzen categories fonamentals amb diverses lletres.
La posició central de la A fa referència a l’"ens en tant que ens” i al fet que el conjunt de les dignitats, per tal com són atributs essencials de Déu, són convertibles en la divinitat lullisme