Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
tortell
© Fototeca.cat
Pastisseria
Pastís de pasta fullada o d’una altra massa, en forma d’anella, farcit de nata, de crema, de confitura, de massapà, de cabell d’àngel, etc.
El tortell és un element molt important de la tradició culinària catalana, i apareix en diverses celebracions festives al llarg de l’any Era tradició que el padrí regalés un tortell al seu fillol o fillola En algunes comarques catalanes regalava el tortell quan la criatura acabava de recitar el verset de Nadal --tortell de Reis--, i altres el regalaven per Pasqua, amb la benedicció de la palma El tortell de Rams encara és vigent en alguns indrets de les comarques gironines, tot i que la mona de Pasqua ha anat guanyant popularitat a tot el territori Tortell de pasta…
ball de l’alcalde
Folklore
Ball comú a moltes localitats dels Països Catalans que consistia en una dansa, encapçalada per l’alcalde o batlle de la localitat, en la qual prenia part tota la població.
Sota diversos noms se'n conserven vestigis a Manlleu i a d’altres localitats de la plana de Vic contrapàs de l’alcalde , per Carnestoltes A Pollença, dins les festes del dimarts de Pasqua Florida dedicades a la Mare de Déu del Puig, hi era celebrat el ball de l’alcalde , que participava de les característiques de ball subhastat Encara actualment a la vila d’Amer, per la festa major del 15 d’agost, hi és ballada la sardana de l’alcalde, que temps enrere havia estat popular a tota la comarca L’alcalde i l’alcaldessa encapçalen la rotllana, a la qual participa tot el poble el…
pi de Sant Antoni
Etnografia
Folklore
Festa popular que se celebra a Pollença (Mallorca) el dia de sant Antoni Abat, consistent en l’ascensió a un tronc de pi per tal d’aconseguir el trofeu, un gall lligat al cim.
El pi, que sol fer de divuit a vint metres, és donat per una de les possesions de la comarca colles de joves i homes —sobrepassen els dos-cents individus— van a buscar-lo i després de dinar el planten a la plaça Vella Comença la competició després d’haver untat el pi, ja sense escorça, amb sabó fluix i blanc d’ou Abans era collocat la vigília de la festa, però ara es fa el mateix dia de sant Antoni i la competició sols és motiu de recordació dins la programació dels actes festius en el seu origen devia tenir un sentit de torneig amorós Hi resta fins el dimecres de Cendra, que és arrencat i…
art oceànic
Art
Art desenvolupat a Oceania.
De fet, hom no pot parlar d’art oceànic pròpiament dit, perquè cada grup racial o ètnic és una cultura, i cada cultura genera un art papú, Austràlia, illa de Pasqua, etc Hi ha, però, uns trets comuns és un art marcadament antinaturalista hi predomina la tendència a modificar, a causa d’una simplificació o una fantasia, la textura de tots els temes figuratius, que adquireixen d’aquesta manera valors més emotius i més intensos Els artistes no pretenen de copiar la figura humana ni la dels animals, sinó de representar només forces sobrenaturals, realitzar encarnacions palpables de…
lliçó
Música
Cadascun dels fragments de la Sagrada Escriptura o dels Sants Pares que el lector canta en la missa i l’ofici diví.
Es tracta d’un tipus de cant, entre la declamació i el cant pròpiament dit anomenat per alguns teòrics "cantillació" o "cantilenació", que des d’antic fins a la introducció de les llengües vernacles en la litúrgia romana 1964 era la manera com els ministres del culte cantaven les oracions, les lectures, els prefacis, etc, i com encara es canten en les diverses litúrgies orientals Cal cercar-ne l’origen en la lectura "cantada" de l’Escriptura a les sinagogues, amb l’influx, pel que fa al ritu llatí, de la lectio oratoria clàssica Es tracta de melodies senzilles, gairebé rudimentàries, amb…
catecumenat
Cristianisme
Període de preparació per al baptisme i conjunt d’elements rituals i jurídics que el configuren com a institució eclesiàstica.
Conegut per documents del s I i II Didakhé , Justí, Tertullià, apareix institucionalitzat a la Tradició Apostòlica d’Hipòlit s III Comprenia dues etapes la primera, que podia durar diversos anys normalment dos o tres, en la qual els catecúmens eren instruïts amb la predicació la segona, constituïda pels qui havien d’ésser batejats “illuminats” la propera Pasqua photizómenoi en grec, illuminandi en llatí i que, durant la quaresma, rebien una preparació especial, que consistia en una instrucció doctrinal i litúrgica catequesi i en uns exàmens periòdics scrutinia sobre aquest…
víctima
Religió
Persona o animal que, després d’haver estat consagrat a la divinitat, hom mata en un sacrifici, el qual en determina la tria i la forma de matar-lo.
Bé que normalment hom prescriu un animal sense tara, primogènit, comestible, etc, sovint hi ha excepcions hom sacrifica animals no comestibles a divinitats hostils, el boc emissari acumula totala impuresa comunitària expliació, etc Sovint és relacionada amb el fi del sacrifici els romans mataven una vaca prenys per tal de promoure la fertilitat, o és l’animal símbol d’una divinitat L’afinitat entre víctima i déu apareix sobretot en el sacrifici de comunió La víctima, abans del sacrifici, és consagrada i hom l’ofereix amb fórmules rituals després, si no és consumida totalment holocaust o…
api
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, comestible, molt olorosa, de fulles pinnatisectes i lluents, tija fistulosa, flors blanquinoses i arrel gruixuda.
És conreada per tal d’aprofitar-ne els caluixos hom els guarda de la llum per tal que esdevinguin blancs Necessita sòls frescs i sobretot profunds les arrels baixen fins a 1 m, i és exigent en principis nutritius Vol climes suaus, amb un elevat grau higromètric i una bona insolació Té un efecte diürètic, i aporta força calci, fosfat i fibra És molt pobre en calories Api © CIC - Moià Les varietats més conreades són la verda comuna , que és la més corrent al Maresme i es fa alta d’uns 50 cm la verda de Pasqua , més baixa, de caluixos amples i carnosos, fàcilment blanquejables la…
hagadà
Judaisme
Part del Talmud formada per prèdiques i explanacions de caire molt popular.
La temàtica, molt variada, inclou tradicions, llegendes, ciència popular, filosofia pràctica i afers polítics El text tingué diverses recensions durant l’edat mitjana Al segle XIII esdevingué, separat del siddur , el llibre religiós més popular del judaisme i el més sovint illustrat De les haggadot illuminades n'hi ha tres del segle XIV, conservades al British Museum, procedents dels Països Catalans l’hagadà dita de Barcelona , la Golden Haggadah , que és la més antiga i sumptuosa, amb 15 miniatures de plana sencera representant escenes del Gènesi i de l' Èxode , i la Sister of the Golden…
caramelles
Folklore
Música
Cançons populars que canten les colles a la festa de les caramelles
per a la celebració de la Pasqua.
Els goigs de caràcter exclusivament religiós, especialment a la Mare de Déu del Roser, semblen ésser les caramelles més antigues en algunes localitats els gojaires formaven una colla a part dels caramellaires, que cantaven cançons profanes, als quals precedien Entre les cançons profanes, anomenades a vegades goigs per extensió, algunes són les fetes per a demanar els menjars típics goigs dels ous, del Rosselló, goigs de les botifarres , unes altres tenen caràcter amorós goigs de les donzelles, cobles de les minyones , i unes altres són corrandes circumstancials cantades A les ciutats, les…