Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
cursa d’armaments
Militar
Acumulació competitiva d’armaments entre dos o més estats amb finalitat dissuasiva.
El 1984 es despengueren en tot el món més de 80000 milions de dòlars per a finalitats militars, que equival a 1,5 milions de dòlars per minut Aquesta xifra és més de quatre vegades superior a la de 1950, a preus constants Encara que l’increment ha estat global, el major augment relatiu correspon als països del Tercer Món, que el 1981 absorbien el 25% de les despeses mundials, enfront de l’11% el 1960 Bona part d’aquest augment és degut al rearmament dels països d’Orient Mitjà Quant a les armes nuclears, aquesta cursa s’ha manifestat en una proliferació de tota mena de ginys Hom calcula que…
salari
Economia
Dret del treball
Rendes rebudes pel treballador en contrapartida a la seva col·laboració al procés productiu.
Aquestes rendes poden referir-se a un cert període de temps salari per temps i s’anomenen jornal, setmanada o mesada segons el període a què faci referència poden referir-se a una feina feta salari a preu fet , i salari a la part , si hom paga un percentatge respecte al valor del producte obtingut Cal distingir també entre salari monetari , si indica un muntant d’unitats monetàries corrents, sense cap referència al poder adquisitiu que es deriva de la seva tinença, i salari monetari deflacionat , segons la variació dels preus La teoria econòmica, principalment de la revolució industrial…
preu
Economia
Relació de canvi entre dos béns econòmics, és a dir, nombre d’unitats d’un bé X que cal lliurar per a obtenir una unitat d’un altre bé Y.
En el llenguatge habitual, el preu d’un bé es refereix al nombre d’unitats de diner que cal lliurar per a obtenir una unitat d’aquest bé En llenguatge econòmic, aquesta accepció es fa equivalent a preu absolut o monetari , per diferenciar-lo del preu relatiu , on la unitat de compte no és necessàriament el diner Les discussions sobre el concepte de preu han estat un dels eixos centrals del progrés de l’economia Aquestes discussions poden ésser agrupades en un doble pla l’anàlisi dels mecanismes de la determinació dels preus que s’estableixen en una realitat històrica els preus del mercat i l…
economia
Economia
Ciència que té per objecte l’anàlisi de la realitat econòmica, és a dir, dels mecanismes segons els quals hom assigna els recursos, determina els preus, reparteix la renda i té lloc el creixement econòmic.
L’Economia pertany al grup de les ciències socials El seu objecte d’estudi és l’administració d’uns recursos escassos que poden tenir usos alternatius, i la seva finalitat és trobar la forma més satisfactòria de resoldre els problemes generats en el procés de producció i distribució La Teoria Econòmica és l’eina que permet ordenar les observacions dels fets econòmics amb la finalitat d’explicar de quina manera estan relacionades, hom utilitza models econòmics com una simplificació que permet entendre el funcionament de la realitat A partir d’aquest coneixement hi ha la possibilitat d’influir…
llet
© Dreamstime
Alimentació
Líquid secretat per les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers, després del part, per alimentar el nounat.
La llet dels primers dies després del part és el calostre , d’un valor més immunològic que alimentari En alimentació humana hom empra la llet d’animals domèstics que la produeixen en quantitat vaques, cabres, ovelles, someres, egües, camelles, rens, búfals, zebús, llames i iacs La llet de vaca La llet de vaca , la més important, és un líquid opalí, blanc o una mica groguenc, d’olor característica i lleugeríssimament dolç La seva composició mitjana és 3,8% de lípids, 3,3% de proteïnes d’alt valor biològic, 4,8% de glúcids, 0,7% de minerals, 87,5% d’aigua, i petites quantitats de vitamines,…
col·lectivització
Economia
Història
Política
Acte pel qual la propietat dels béns de producció (terres, indústries, mines, etc.) és transferida a la col·lectivitat.
És el mètode propugnat pel socialisme per tal d’eliminar les diferències entre les classes socials la propietat collectiva suprimeix la competència i permet d’orientar la producció cap a les autèntiques necessitats collectives Hom manté l’existència del mercat d’intercanvi, però els objectes produïts no són sotmesos a la llei de l’oferta i la demanda Això ha comportat, però, la intervenció de l’estat socialista com a organisme planificador de la producció, i que, de fet, el terme collectivització hagi estat impròpiament utilitzat hom l’ha mantingut, tanmateix, per les seves connotacions…
capitalisme
Economia
Sociologia
Sistema o mode de producció caracteritzat per la tècnica avançada (generalització de les màquines), la propietat privada dels mitjans de producció i la recerca del màxim benefici (motor del sistema).
La tècnica avançada exigeix d’utilitzar mitjans de producció de cost elevat, allò que no és a l’abast de tothom, per la qual cosa la propietat privada d’aquests mitjans significa propietat d’alguns i no propietat de la resta de la població, que es veu forçada a vendre als primers la seva força de treball Resten així configurades dues posicions en el procés de la producció, les quals divideixen la societat fonamentalment en dues classes capitalista posseïdors i proletària no posseïdors, amb desigual participació en la distribució dels béns i amb interessos objectivament antagònics Notes…
botànica
Botànica
Part de la biologia que estudia els organismes vegetals.
També és anomenada fitologia La història de la botànica, i sobretot de la taxonomia, arrenca de temps molt antics Ja l’home del Paleolític degué assolir coneixements empírics sobre les propietats d’alguns vegetals comestibles, metzinosos, medicinals, indicadors del terreny, coneixements que en els agricultors neolítics havien d’anar acompanyats d’algunes nocions elementals de fisiologia germinació, influències de la temperatura i de la humitat, etc Els tractats botànics més antics que ens han pervingut són obres de caràcter pràctic dedicades a les plantes medicinals com les de Teofrast o…
història
Història
Ciència que s’ocupa de l’estudi dels fets memorables humans, com a conjunt de les actuacions dels homes en el passat, i de la narració d’aquestes actuacions.
Bé que la preocupació crítica per escriure la història amb veracitat és molt antiga i que ha anat donant lloc al naixement d’un seguit de tècniques auxiliars de la investigació arqueologia, paleografia, numismàtica, etc, aquesta preocupació no es pot confondre amb la reflexió teòrica sobre l’evolució de les societats humanes que hom troba, aïlladament, en figures com la d’Ibn Haldūn i, més sovint, en els corrents progressius de la historiografia europea des del Renaixement fins avui, però que no ha esdevingut encara un estudi científic coherent, amb un cos de doctrina propi Només cal veure…