Resultats de la cerca
Es mostren 269 resultats
eurociutat
Geografia
Cadascuna de les grans ciutats de la Unió Europea constituïdes en grup de pressió per tal de fer valer els seus interessos i concepcions europees davant les institucions comunitàries i els governs estatals.
Inicialment les eurociutats eren sis Barcelona, Birmingham, Frankfurt, Lió, Milà i Rotterdam, que constituïren el Club de les Eurociutats D’ençà de la seva creació el 1986, s’han afegit a la ciutat de Barcelona deu ciutats més pertanyents a l’estat espanyol Bilbao, Gijón, Las Palmas de Gran Canària, Madrid, Màlaga, Múrcia, Sevilla, l’àrea metropolitana de Terrassa, València i Saragossa El 2008 la xarxa era composta per 137 ciutats membres pertanyents a 34 països Periòdicament, organitzen conferències, la primera de les quals tingué lloc a Rotterdam el 1986 En la segona Barcelona…
nàhuatl
Lingüística i sociolingüística
Dit del dialecte de la llengua nahua, dit també asteca clàssic, que era parlat a la vall de Mèxic al temps de la conquesta del país per la corona hispànica; era la llengua parlada pels asteques i per la major part dels pobles de més alta civilització que s’oposaven a la colonització.
Actualment el nàhuatl és parlat encara per grups indígenes dels estats de Mèxic, Morelos, Guerrero, Puebla, Ilaxcala i Veracruz La llengua nàhuatl fou el vehicle d’una literatura rica i original, amb un gran refinament formal i estilístic, que fou destruïda pels conqueridors Alguns texts, però, han estat salvats i recollits en manuscrits dels s XVI i XVII, com els anomenats Annals de la nació mexicana 1528, el Còdex de Quauhtitlan 1588, les compilacions 1520-90 de Fray Bernardino de Sahagún, sobretot les contingudes en la seva Historia general de las cosas de Nueva España , on es troben cants…
romanesca
Música
Esquema harmònic -associat a un baix característic- utilitzat des de mitjan segle XVI fins a mitjan XVII com a base per a l’elaboració de variacions instrumentals (variació), àries i, més rarament, danses.
Similar al de la follia o el passamezzo antic, aquest esquema es basava en l’estructura III-VII-i-V-III-VII-i-V-i, distribuïda isomètricament o bé alterada rítmicament per afegiment d’altres notes o acords Sovint presentava ritornelli entre les seves repeticions L’ús de l’expressió aria della romanesca per G Frescobaldi i d’altres suggereix que fou bàsicament una aria per cantare Es desenvolupà especialment a Itàlia i Espanya, sense que es pugui esbrinar la seva procedència El terme apareix per primer cop el 1546 en una collecció per a llaüt de M Phalèse i en els…
alicatat
Arts decoratives
Mosaic de ceràmica esmaltada destinat a la decoració de sòcols, arrambadors i paviments.
El seu ús s’estengué per tot l’islam, però els fabricats a Al-Andalus superaren en qualitat els de la resta L’ornamentació solia ésser una combinació de temes estrellats i poligonals, de colors blanc, verd, blau, negre i, rarament, groc i purpuri És difícil d’establir una diferenciació entre els fabricats a Sevilla i els de Granada, però aquests sobresurten, especialment els del regnat de Yūsuf I sala de Comares i torre de la Captiva i de Muḥammad V sala de les Dues Germanes i mirador de Daraxa a l’Alhambra s XIV També són importants els de l’alcàsser de Sevilla, els de la…
música de Múrcia
Música
Música desenvolupada a la comunitat autònoma de Múrcia.
Música culta Vegeu Espanya Música popular La música i la dansa tradicionals de la regió murciana estan íntimament relacionades amb les andaluses Entre el seu repertori cançonístic, a més dels cants de treball, com els de llaurar i batre, cal destacar les cançons interpretades molt sovint per a la capta en el cicle de Nadal, com els aguilandos , pascuas o aguilanderas Els aguilandos es canten en ritme ternari, amb la forma literària pròpia de la copla i sovint s’improvisen en honor d’imatges sagrades o de determinades persones amb una certa importància en la comunitat Quan les estrofes d’…
alfabet siríac
Escriptura i paleografia
Alfabet propi de la llengua siríaca.
Deriva de l’arameu potser a través del palmirè i és escrit de dreta a esquerra Consta de vint-i-dos signes, tots consonàntics, que es corresponen pràcticament amb els de l’alfabet hebraic Aquests signes, que tenen formes variants segons que vagin separats o units amb el signe anterior o amb el posterior, presenten tres formes diferents d’escriptura l' estranghelo , la més antiga i actualment emprada en les edicions crítiques, la nestoriana anomenada així perquè ha estat usada pels siríacs orientals o nestorians, que se li assembla molt, i la serṭō , pròpia dels siríacs occidentals jacobites i…
sarsuela
© Teatre Condal
Música
Gènere de teatre musical hispànic que combina parts recitades i parts cantades en un acte o més d’un, de manera similar a l’òpera còmica francesa o al singspiel alemany.
D’origen confús, cal situar-ne el precedent al segle XV ensalades, villancicos , etc El nom prové del palauet de la Zarzuela, situat als afores de Madrid, on al segle XVII es feren les primeres representacions d’aquest gènere La rodalia del palau acollia les nombroses partides de caça que tant agradaven al rei Felip IV Al capvespre era habitual la representació d’espectacles teatrals amb música, que tenien, però, una durada inferior a la de les comèdies tradicionals És difícil establir amb precisió els orígens de la sarsuela, gènere estretament relacionat amb la presència de la música en…
,
història de la família
Historiografia catalana
La relació tan intensa entre família i mas, l’explotació rural característica de Catalunya, ha fet que l’interès pels temes de família es pugui remuntar molt enrere en el temps.
Desenvolupament enciclopèdic De fet, hereus de cases de pagès, capellans i germans d’aquests hereus s’han interessat per la història de les seves famílies i han deixat un volum enorme de genealogies, que són la primera aportació a aquesta temàtica En destaca, per exemple, la Biografía o explicació del arbre geneològich de la descendencia de Casa Heras de Adri 1350-1850 2000 El pairalisme al Principat L’interès per la família catalana es despertà arran dels canvis legislatius que pretengué introduir el nou estat liberal a fi d’homogeneïtzar les lleis mitjançant l’elaboració d’un Codi Civil…
plateresc
© B. Llebaria
Art
Estil arquitectònic desenvolupat a la península Ibèrica a la fi del s. XV i la primera meitat del s. XVI.
Resultat d’una personal assimilació del primer Renaixement italià, el seu nom, donat per Diego de Ortiz de Zúñiga, deriva de la similitud que en l’aspecte decoratiu presenta amb el treball dels argenters plateros Es caracteritza per la gran importància que dóna a l’ornamentació, d’una riquesa extraordinària formes de tipus vegetal, animals, medallons, columnes balustrades, grotescs, etc, que, la major part de vegades, omple per complet, amb una mena d' horror vacui , les façanes dels edificis, amagant en certa manera els elements constructius pròpiament dits, sovint encara gòtics En són…
cinema colombià
Cinema produït a Colòmbia.
Després d’uns orígens estrictament documentalistes, el cinema colombià visqué un dels seus millors períodes durant la dècada dels anys vint, gràcies a títols com La María 1921 d’Alfredo del Diestro, Aura o las violetas 1922 dels germans Di Domenico i, sobretot, Alma provinciana 1926 de Félix J Rodríguez Condicionada per la irrupció del cinema sonor, la indústria es limità a la producció d’actualitats documentals durant la dècada dels anys trenta, fins que Al son de las guilarras 1938 d’Altberto Santana donà peu a un nou període caracteritzat per les comèdies musicals…