Resultats de la cerca

Institució comuna a totes les religions, exercida de diverses maneres, forma part de l’activitat social d’un grup Bé que en un principi no sembla que fos un ofici específic d’una casta, aviat començà a ésser exercit pels reis, caps de tribu o de família principi de representativitat i, més tard —per exonerar-se de múltiples responsabilitats—, delegat a persones amb dedicació plena Això apareix clarament a l’antic Egipte, on les accions sagrades pertanyen teòricament al faraó, bé que a la pràctica eren delegades als sacerdots La proliferació del politeisme portà encara a una ulterior…

Inicialment fou el grup de servidors de la comunitat cristiana, format entorn del bisbe i del presbiteri amb el temps tingué influència oficial sobre tota la vida civil i constituí un dels tres estaments que formaren l’estructura de l’estat durant l’Antic Règim eclesiàstic El concepte de clericat és, doncs, el d’un grup, i després el d’una classe social, que no es pot confondre amb la funció sacerdotal existent en totes les religions Com a grup funcional a l’interior de l’Església, es formà durant els tres primers segles, seguint l’evolució que portà a distingir i a donar personalitat pròpia…

A mesura que l’Església romana s’anà organitzant, sorgiren les escoles catedralícies o episcopals , organitzades pels bisbats, i les conventuals o monacals , assignades d’antuvi a la promoció dels futurs monjos i en les quals la instrucció incloïa l’estudi de l’Escriptura, música, càlcul del calendari eclesiàstic i treballs manuals Als Països Catalans, les primeres escoles destinades a la formació de nous clergues es formaren, sobretot, entorn de personalitats com ara el bisbe Ató de Vic o el bisbe Miró Bonfill de Girona segle X Els escolars, fins al segle XI, havien de conèixer, abans de l’…

El concepte de nom de persona ha variat segons les èpoques i les regions i ha sofert freqüents reduccions i ampliacions en els seus components i en el seu ordre Les successives aportacions onomàstiques s’entrecreuen constantment sovint perduren tenaçment uns quants noms, bé que molt reduïts, en els períodes posteriors El nombre i la varietat de noms d’una procedència tendeixen a disminuir, per selecció, en el decurs d’un període, fenomen d’empobriment constant en totes les civilitzacions Aquesta fluctuació quantitativa pot ésser atribuïda a factors socioculturals i religiosos, com també al…

Ja des de l’alta edat mitjana, a mesura que desapareixia el catecumenat i s’estenia el costum de batejar els infants, apareixen texts en forma de preguntes i respostes , com la Disputatio puerorum per interrogationes et responsiones s IX Foren molt utilitzats els septenaris , resums de doctrina presentada en grups de set elements Tingué també àmplia difusió, a França, l' ABC des simples gens de Gerson a la fi del s XV, i a Anglaterra, el Catecisme de Colet La Reforma comportà una gran expansió dels catecismes Luter publicà el Kleiner Katechismus 1529 per a infants, i el seu exemple fou seguit…

El cristianisme sorgí històricament en el marc del judaisme, en ésser proclamada per part d’un petit grup de creients la resurrecció de Jesús i en identificar-lo amb el Messies o Crist anunciat en l’Antic Testament La seva ambivalent relació amb el judaisme és un dels trets característics i, alhora, més difícils de definir del cristianisme Tot coincidint en un estricte monoteisme, es diferencien radicalment a partir de llurs respectives interpretacions del fet de Jesús i de llur comprensió de Déu Això es manifestà en el llarg procés de reflexió cristiana que portà a la formulació del misteri…

Els ritus religiosos amb aigua són freqüents en tots els pobles hom els atribuïa efectes de purificació, de reviviscència després de la mort o de canvi de situació en la vida naixement, pubertat, matrimoni Les religions de misteris, procedents de l’Orient i esteses per l’imperi Romà al temps immediatament anterior al cristianisme, contenien ritus de purificació a base d’aigua o de sang, amb sentit d’iniciació en doctrines i cultes secrets Alguns especialistes subratllen llur influència en el baptisme cristià d’altres s’inclinen a favor dels ritus jueus de l’Antic Testament El judaisme…

Delimita el contingut i l’extensió de la pregària i li confereix unitat Les parts, o hores canòniques, de què consta, després de la reforma del Concili Vaticà II, són ofici de lectura les antigues matines, laudes, tèrcia, sexta, nona, vespres i completes hi ha estat suprimida l’hora de prima El breviari, la formació del qual ha passat per diverses etapes i la composició del qual ha sofert diverses reformes progressives, deu la seva existència a l’establiment d’una pregària considerada oficial en l’Església La pràctica de l’oració en la primitiva església cristiana fou constant, car així hom…

Desenvolupament enciclopèdic Aquest clima cultural, que es manifestà també en la historiografia, donà resposta a diverses claus interpretatives Pel que fa a la mentalitat de fons, per als homes i dones de l’època, el món era el teatre de les limitacions i contradiccions humanes, governat pels designis de la Providència Aquest substrat feu que prevalgués un enfocament religiós i moral de la història, en què es combinaren el catolicisme militant i reafirmat per les pautes del concili de Trento 1545-63, i el llegat ètic clàssic principalment de l’estoïcisme En aquest segle on hi…

Origen i història L’orde sorgí com a rèplica catòlica al predomini del catarisme albigès, però amb una finalitat clara de predicació universal Aprovat per Folquet, bisbe de Tolosa, el 1215 i confirmat el 1216 per Honori III, inicialment es presentà com una comunitat de canonges regulars dedicats a la predicació diocesana, però evolucionà amb rapidesa i es constituí en orde clerical, amb unitat de legislació i de govern i amb l’objectiu de la predicació itinerant unit al testimoniatge d’una vida regular i de pobresa voluntària orde mendicant Les Constitutiones atenyeren la redacció definitiva…