Resultats de la cerca

Si per a un gas determinat hom defineix un volum-tipus volum molar tal que, a 0°C i 760 mm de Hg de pressió pesi en grams el valor donat pel seu pes molecular molècula gram , el nombre de molècules que es troben en aquest volum és igual al nombre d’Avogadro, qualsevol que sigui el gas Generalitzant, hom pot afirmar que una molècula gram de qualsevol substància, en estat sòlid, líquid o gasós, conté un nombre de molècules igual al nombre d’Avogadro

Determinat experimentalment per diversos procediments val 6,022 045 × 10 2 3 mol -1

Un àtom gram de qualsevol element conté el mateix nombre d’àtoms nombre d'Avogadro

És relacionat amb el nombre d'Avogadro per mitjà del volum molar , i val 2,68719 × 10 2 5 m - 3

Equival a la constant de Boltzmann k multiplicada pel nombre d'Avogadro N A R = kN A El seu valor és de 8,31441 J mol - 1 K - 1

És igual al quocient entre la constant dels gasos R i el nombre d’Avogadro N A k = R/N A , i el seu valor és k = 1,380662 x 10 - 2 3 JK - 1

El seu valor depèn de la freqüència de radiació ν i equival a Nh ν, on N és el nombre d’Avogadro i h la constant de Planck Rep el seu nom del científic Albert Einstein

Segons la llei d’Avogadro, per a unes determinades condicions de pressió i temperatura, el valor del volum molar és independent de la naturalesa del gas per a una pressió de 760 mm de mercuri i 0°C de temperatura el volum molar val 22,415 l

La constant dielèctrica ε i el moment dipolar μ són relacionats per l’equació de Clausius-Mosotti 4π N μ/9 kT = ε-2/ε+1M/d en la qual N és el nombre d’Avogadro, k la constant de Boltzmann, M el pes molecular i d la densitat En general, les variacions de ε i μ són paralleles Els dissolvents polars, que faciliten la separació de càrregues en les molècules que hi són dissoltes gràcies a llur facultat de solvatació de les espècies carregades, exerceixen una acció favorable en les reaccions que impliquen un trencament heterolític d’un enllaç Un ús adequat dels dissolvents polars és…

Els àtoms es mouen en l’espai buit, i la causa de llur moviment és purament mecànica La naixença i la mort no són sinó agregacions i disgregacions de les parts res no es crea i res no es destrueix L’atomisme nasqué com a reacció a la concepció estàtica de l’ésser de Parmènides i volia acordar la teoria amb la percepció sensible, en la qual es donen els fenòmens de multiplicitat i individualitat Amb tot, mantingué la racionalitat de l’ésser en atribuir a cada un dels àtoms les notes de l’ésser eleàtic i en reduir la qualitat a quantitat i el canvi a ple moviment L’atomisme renasqué a l’edat…