Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
poetes metafísics
Literatura
Grup de poetes anglesos del segle XVII, conreadors d’un tipus de poesia —generalment d’inspiració religiosa— diferent dels corrents poètics anteriors i de caràcter i estil enginyós, conceptista, hermètic, alhora que notablement obscur i difícil.
Amb aquesta denominació —posada en circulació per J Dryden— foren coneguts els poetes J Donne, Iord Herbert of Cherbury i el seu germà G Herbert, R Crashaw, H Vaughan, E Benlowes, A Cowley i d’altres No esmentats en determinats moments, els crítics dels primers decennis del segle XX n'han revalorat l’obra en particular la de J Donne Marià Manent en feu diverses traduccions al català 1955
aerografia
Art
Tècnica de pintar, decorar o dibuixar amb aerògraf
.
Fou utilitzada inicialment en el retoc de fotografies, en la pintura de mobles i de cotxes i en el grafisme Quant al grafisme, fou utilitzada per primera vegada per Herbert Bayer, de la Bauhaus, cap al 1920 Els pintors Man Ray, Ràfols i Casamada, Robert Llimós, Jordi Morera i d’altres han utilitzat aquesta tècnica en la creació d’obres d’art Mitjançant l’aerògraf es creà un procediment de reproducció semiindustrial, el múltiple aerogràfic, especialment utilitzat en el corrent estètic pop-art Aplicat amb la màquina sorrejadora es creà un tipus d’esgrafiat sorrejat sobre…
associacionisme
Filosofia
Psicologia
Teoria psicològica i filosòfica segons la qual les sensacions constitueixen els elements originaris de la consciència, dels quals deriven, gràcies a llurs combinacions, totes les altres activitats psicològiques (imaginació, memòria, pensament, sentiment).
David Hume i David Hartley són considerats els fundadors de l’associacionisme El primer, situat en la perspectiva de la teoria del coneixement, dins la línia de l’empirisme anglès iniciat ja per John Locke, establí uns tipus de connexió de les sensacions semblança, contigüitat, causa-efecte, transformades per Hartley, Herbert Spencer, John Stuart Mill, i d’altres en les lleis clàssiques de l’associacionisme psicològic contigüitat, semblança, contrast, associació d’idees Combatut especialment per la psicologia de la forma i actualment superat, l’associacionisme té el mèrit d’haver…
opereta
Música
Peça teatral per a ésser cantada en part, amb acompanyament orquestral.
Sol incloure parts extenses de diàleg i ésser de tema frívol o sentimental El nom deriva de la similitud amb l’òpera, si bé la música sol ésser basada en ritmes de dansa —sovint el vals— i per a orquestres més reduïdes Les més destacades s’aproximen a l’òpera còmica, especialment les de JOffenbach el popularitzador del gènere a París, AMessager, Franz von Suppé que les introduí a Viena, Johann Strauss II i altres Posteriorment s’hi destacaren Arthur Sullivan a Anglaterra, Franz Lehár, Leo Fall, Karl Millöcker i altres a Viena Aquest gènere sorgí a la segona meitat del s XIX a França i a…
biologisme
Filosofia
Tendència o doctrina que interpreta la realitat des del punt de vista biològic, considerant els fenòmens físics o culturals com a manifestacions o formes de la vida.
Hom pot considerar com a variants diverses del biologisme l’animisme, l’hilozoisme, el panpsiquisme, el panvitalisme i algunes formes de naturalisme El tema més constant en les doctrines biologistes és el de l' ànima del món , principi universal de vida i d’unitat, que concep el món material com a individuacions de la vida en diversos graus de diferenciació Aquesta doctrina és present especialment en els presocràtics i els estoics, que veuen el món com un gran organisme viu, i reapareix en el Renaixement Paracels, Giordano Bruno i en el Romanticisme Schelling, èpoques en què sovint s’aferma…
etnografia
Etnografia
Ciència que descriu els costums i les tradicions dels pobles.
L’objecte de l’etnografia és de fornir a l' etnologia les dades necessàries per a conèixer la cultura d’un grup humà específic L’etnografia contempla les maneres de viure, les tècniques, les institucions i els costums dels pobles i té cura de descriure-ho amb precisió i sense sotmetre-ho a anàlisi ni aventurar interpretacions L’etnografia, com a ciència, és relativament moderna En un principi, l’etnòleg se servia del material que li fornien els conqueridors, els viatgers, els aventurers i els missioners Entre aquests informadors cal fer esment de Fernández de Oviedo, Bartolomé de Las Casas,…
direcció
Música
Art i tècnica de guiar i orientar un conjunt instrumental o vocal en l’estudi i l’execució d’una obra musical.
A l’edat mitjana, el cant gregorià exigia un director que guiés els executants amb senyals convencionals de la mà quironomia La varietat rítmica de les obres polifòniques exigí també un director que portés el compàs amb la mà, amb cops de peu o amb una vara amb què picava a terra La pràctica del baix continu permetia que la direcció fos a càrrec d’un executant, normalment el clavecinista en les representacions d’òpera, el director guiava els cantants des del clavicèmbal En l’orquestra simfònica, solia dirigir el primer violinista —això es manté encara avui en molts conjunts de cambra—, però…
música electrònica
Música
Música que utilitza com a fonts sonores generadors de freqüències (ones sinusoidals, ones quadrades, ones triangulars, ones en dent de serra, soroll blanc), té com a suport la cinta magnètica i es reprodueix per mitjà d’altaveus.
El primer estudi de música electrònica es creà a la Ràdio de Colònia el 1951 i fou concebut a partir de les investigacions de W Meyer-Eppler, de la Universitat de Bonn En fou el primer director Herbert Eimert, que s’envoltà de joves compositors, en un principi estrictament dodecatònics, com ara K Stockhausen, H Pousseur i K Goeyvaerts, als quals més tard s’afegiren GM Koenig, B Hambraeus, F Evangelisti, M Kagel i G Ligeti Durant un temps hi hagué competència entre la música concreta i la música electrònica La música concreta restà un patrimoni de Ràdio França, mentre que l’expressió música…
música electrònica
Electrònica i informàtica
Física
Tècnica de composició creada a Colònia (~1950) en la qual la principal font sonora són els generadors elèctrics.
El compositor pot actuar directament sobre la matèria primera de les seves obres i construir composicions d’organització musical rigorosa En algunes obres, hom utilitza sons produïts exclusivament per aparells electroacústics, mentre que en d’altres, més afins a la música concreta concret 6, hom combina i manipula diversos sons naturals o instrumentals prèviament enregistrats en cinta també és freqüent una combinació d’ambdós procediments Els sons generats electrònicament poden anar des de l' ona sinusoidal el so musical més pur fins a la màxima complexitat del so blanc so compacte que abraça…
música nord-americana
Música
Art musical conreat als EUA.
El primer període notable correspon als anys 1607-1820 i té per marc Nova Anglaterra, Pennsilvània i Califòrnia del Sud A Nova Anglaterra foren conreats especialment els himnes i el cant mètric dels salms A partir del 1820 actuaren Anton PhHeinrich 1781-1861, William Fry 1813-64 i George FBristow 1825-83, considerats com els precursors de la música nord-americana autònoma, i especialment Stephen Forster 1826-64, autor de cançons de qualitat i d’àmplia difusió Amb John Knowles Paine 1839-1905 i George Whitefield Chadwick 1854-1931 s’inicià la llarga sèrie de compositors nord-americans formats…