Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
hostalatge
Història del dret català
Allotjament i assistència que hom dóna a una persona en un hostal, una dispesa, etc.
Als Països Catalans, a l’edat mitjana, el sobirà i el baró hi tenien dret d'alberga Els oficials de la cort reial i el seguici eren allotjats als hostals públics, o bé en cases particulars que habitualment admetien hostes A partir de la fi del s XV, la població civil fou obligada a proporcionar allotjament als soldats en temps de guerra
discant
Música
Forma de polifonia apareguda a la fi del s XI.
En principi, oposat al moviment parallel de l'organum, recolza en l’ús rigorós del moviment contrari Originàriament, el discant era a dues veus la segona melodia era situada, nota contra nota, damunt el cant pla cantus planus , que, en passar al baix, prengué el nom de tenor o cantus firmus La melodia no tenia notació, sinó que era improvisada directament pel xantre Més tard, a la melodia donada foren afegides dues o tres melodies més triplum, quadruplum i calgué donar notació a aquestes composicions per tal d’evitar confusions Les teories més antigues del discant Regulae discantandi no…
forat blanc
Astronomia
Entitat astronòmica hipotètica que seria una font contínua de matèria i radiació, localitzada en un punt singular de l’espaitemps.
La matèria i la radiació provindrien d’un forat negre situat en un altre lloc de l’espaitemps Aquestes entitats foren descrites per primera vegada cap a l’any 1930 per Einstein i Rose, poc després que K Schwarzschild estudiés teòricament les característiques dels forats negres, l’existència dels quals postulà aplicant les equacions de la teoria general de la relativitat al cas límit d’una concentració de massa de densitat infinita Segons Einstein i Rose, les equacions escrites per Schwarzschild admetien una segona solució, segons la qual hom podria imaginar l’existència de forats…
corregiment
Història
Àmbit territorial del corregidor a Castella.
Sembla que en un principi era constituït per la localitat on era destinat i la seva corresponent tierra o alfoz En unes altres ocasions era integrat per diverses ciutats o viles en desigual o nul grau de dependència recíproca Els capítols per a corregidors del 1500 admetien que els esmentats oficials podien ésser enviats a ciutats o a províncies, merindades o partits Tanmateix, ja en temps dels Reis Catòlics hom observa una xarxa corregimental a Castella La primera relació és del 1494 i consta de 64 corregiments Bé que hom ometi els de la franja cantàbrica, destaca el nombre…
buit
Filosofia
Física
Espai desproveït de matèria. En la tradició filosòfica occidental l’existència i la natura del buit ha estat un tema d’especulació cosmològica, i àdhuc metafísica, des de l’època dels presocràtics.
Els pitagòrics i els estoics admetien el buit fora del món, els primers com una matèria ambient, assimilable a l’aire, i els darrers com un “incorporal” Per contra, Parmènides, que identificà el buit amb el no-res, en negà l’existència, perquè l’existència del no-res seria contradictòria Però els principals partidaris del buit a l’antiguitat foren els atomistes atomisme, per als quals el món es componia de dos principis els àtoms = matèria = ésser i el buit = espai, = no-res, que feia possible el moviment dels àtoms i explicava la compressibilitat dels fluids i la diferent…
amazona
Art
Mitologia
Religions de Grècia i Roma
Dona guerrera de la mitologia grega que cavalcava amb molta habilitat.
Les amazones no admetien homes entre elles sinó un dia l’any per tal d’assegurar la perpetuïtat de la raça Es cremaven el pit dret per tesar millor l’arc Habitaven l’Àsia Menor sota el comandament de la reina Hipòlita Segons el mite, les amazones lluitaren amb diversos herois com Hèracles, Aquilles, Teseu Hom ha considerat que aquest mite podia tenir origen en algun poble asiànic en règim de matriarcat guerrer o bé constituir una reminiscència de societats matriarcals egees prehellèniques Les amazones han estat sovint objecte de representació artística, la qual tingué un gran esclat en l’art…
fideïcomís
Dret català
Dret civil
Disposició segons la qual una persona, en testament o en capítols matrimonials, deixa tots els béns o una part a una altra persona amb l’encàrrec que els conservi i els transmeti a un tercer, anomenat fideïcomissari.
El fideïcomís és una categoria jurídica elaborada pel dret romà que permeté un manteniment de la solidaritat i del patrimoni familiars Del fideïcomís es deriva un tipus de substitució, la fideïcomissària, o fideïcomís de substitució , que ha tingut una extraordinària importància i difusió, especialment en el dret català, fins al punt de donar una especial configuració a la família i a la propietat a Catalunya El fideïcomís de substitució suposa una crida successiva d’hereus o legataris, en el sentit que el causant anomena un primer hereu o legatari —anomenat fiduciari —, el qual adquireix l’…
xueta
Història
A Mallorca, dit dels components d’un grup de famílies descendents de jueus conversos.
La denominació xueta no apareix documentada fins al s XVII, i la seva etimologia, malgrat les teories proposades per tal d’explicar-la, és encara obscura Els llinatges que avui a Mallorca es consideren com a xuetes d’una manera indiscutible són Aguiló, Bonnín, Cortès, Fortesa, Fuster, Martí, Miró, Picó, Pinya, Pomar, Segura, Tarongí, Valentí, Valleriola i Valls Després de la conversió en massa del 1435, hi hagué encara nombrosos casos de reincidència, i entre el 1488 —data de la introducció de la inquisició a Mallorca— i el 1771 foren sentenciats 460 conversos reconciliats i 594 relapses Els…
correus
Història
Servei públic, anomenat també servei de correus, que té per objecte el transport i el repartiment de la correspondència oficial i privada.
Un servei de correus exclusivament reial, amb la finalitat de distribuir amb celeritat proclames i edictes arreu del territori, ja existia als imperis assiri i persa el primer millenni aC Prengué un gran increment a l’imperi Romà, gràcies, sobretot, a la construcció de grans vies de comunicació Fou dirigit pel prefecte del pretori, amb un delegat a cada província Hi hagué també un correu particular, tramès per mitjà d’esclaus Amb l’edat mitjana el servei de correus experimentà una certa regressió, tot i que es mantingué una mena d’organització d’aquest tipus i que algunes entitats començaren…
historiografia de la Il·lustració
Historiografia catalana
Dins la producció historiogràfica del s. XVIII la Il·lustració proposà una visió singular de la història, amb un model teòric caracteritzat per l’alliberament del discurs històric de la tutela teològica i providencialista mitjançant l’aplicació de la crítica racional, l’interès especial per aquells temes “culturals” que significaren un progrés objectiu en el procés de civilització humana, la utilització de l’explicació dels fets pretèrits com a instrument moralitzador i educador, la persecució d’una síntesi entre erudició i filosofia històrica i l’aplicació d’una pauta narrativa acurada i amena.
Desenvolupament enciclopèdic Tradicionalment, s’ha pres com a paradigma del pensament històric de la Illustració la concepció de Voltaire 1694 – 1778, tot i que el filòsof historiador francès mostrà una acientífica indiferència per la tasca erudita i una extraordinària confiança en l’ideal filosòfic a l’hora d’admetre l’existència de lleis naturals determinants en el decurs de la humanitat La seva combativa història filosòfica, tot i no ser gaire secundada més enllà dels Pirineus, moderà l’aspror del mètode erudit prevalent entre la majoria dels afeccionats a les antiguitats Voltaire influí…