Resultats de la cerca

Arran de la Segona Guerra Mundial hom plantejà si havien d’ésser considerades belligerants les forces de la Resistència la qüestió fou tractada a la conferència de Ginebra del 1949, la qual decidí que si era una resistència collectiva en forma de moviment organitzat, que actuava a l’interior o a l’exterior del territori ocupat, calia donar efectivament als seus membres el tracte de presoners de guerra, si ajustaven llur actuació a les condicions imposades a la Haia el 1907 Una situació diferent és la de no-belligerant , que és una forma de neutralitat mistificada

La presa de botí és un acte de l’estat i dels seus òrgans, i això el distingeix de l’apropiació feta per individus que actuen per llur compte pillatge Considerat com un dret antic i clàssic de la guerra, avui dia és internacionalment rebutjat

Hom pot distingir la resistència pacífica i la resistència activa , que duu a terme sabotatges i atemptats contra soldats, installacions militars, línies de transports i telecomunicacions, etc, i sol utilitzar els mètodes de la lluita de guerrilla El dret internacional, d’ençà de la conferència de Ginebra del 1949, considera membres del moviment de resistència els voluntaris maquis, partisans, etc que operen contra les forces d’ocupació a l’interior del país ocupat Hom els ha de tractar com a presoners de guerra si són complertes les condicions que qualifiquen el legítim belligerant

Representa una violació dels deures de neutralitat i pot ocasionar, com a penalitat, el segrestament i confiscació dels béns transportats

L’angaria té precedents en l’antiguitat persa i grega, i fou sovint practicada al s XVII, que es produí una reacció contrària que provocà el signament de diversos tractats entre els anys 1645 i 1796 prohibint-la el 1798, Napoleó ordenà l’apoderament dels vaixells situats als ports francesos per a transportar l’exèrcit a Egipte, però disposà una compensació econòmica per a llurs propietaris, i en el tractat del 1799 entre els EUA i Pèrsia fou reconegut el dret d’angaria mitjançant el pagament d’una indemnització aquesta concepció ha prevalgut fins als temps moderns, en què l’angaria ha estat…

Sorgeix com a resposta a la introducció i la generalització de diverses tècniques en l’agricultura moderna explotació intensiva del sòl, utilització d’adobs químics i pesticides, introducció dels cultius transgènics, etc que contribueixen al deteriorament dels recursos naturals erosió del sòl, contaminació d’aigües freàtiques, pèrdua de diversitat agrícola, resistència a plagues i malalties diverses, contaminació ambiental, etc L’agroecologia proposa un ús racional de les pràctiques agrícoles i dels recursos naturals basat en el respecte del medi ambient L’agroecologia també es pot entendre…

Des del punt de vista jurídic el blocatge pot ésser bèllic o pacífic Segons el dret internacional tradicional, el blocatge bèllic ha d’ésser declarat prèviament per l’estat belligerant que l’exerceix, precisant límits territorials i temporals, ha d’ésser notificat als estats neutrals i aquests han d’observar-lo sempre que sigui efectiu, és a dir, dut a terme per l’estacionament real de les forces que exerceixen el blocatge enfront de les posicions enemigues, i sempre que sigui imparcial, és a dir, afectant igualment qualsevol altre estat En el cas de trencament del blocatge…

Hom recull i coordina també informació de caire polític, financer, industrial, agrícola, etc, per tal d’obtenir un quadre complet del potencial bèllic del país sotmès a l’espionatge Actualment ha adquirit importància l’espionatge industrial, amb el qual hom intenta d’accedir a la tecnologia secreta d’altres països per tal d’evitar les despeses necessàries en programes d’investigació La majoria dels països tenen organitzacions d’espionatge, com el Deuxième Bureau a França, l’Intelligence Service a la Gran Bretanya, la Central Intelligence Agency als EUA, etc Les diverses legislacions nacionals…

Des del començament de l’activitat competitiva, les regates s’organitzaren en diferents classes que agruparen les embarcacions en funció de les característiques Entre les més destacades hi ha la Fórmula 1, o F1, amb circuit propi d’àmbit internacional reservat a professionals d’alt nivell, i la modalitat més espectacular de la motonàutica, desenvolupada amb grans catamarans i elevades potències de propulsió, similar a la fórmula homònima d’automobilisme Altres competicions en Fórmula, dividides per categories, són la F500, la F250, la de promoció F2000 i la de formació de joves pilots Fórmula…