Resultats de la cerca

Històricament és el resultat de combinar les festes commemoratives de la vida de Crist, mòbils i fixes, i les dels sants, totes fixes Bàsicament començà als temps apostòlics, amb la commemoració setmanal de la resurrecció, que obligà a passar la festa del dissabte jueu al diumenge La celebració cristiana del dia de la Pasqua deu ésser una mica posterior la de l’Epifania fou originada probablement als cercles gnòstics del s II Al s III començaren a formar-se el cicle pasqual i el de l’Epifania el de Nadal es formà a partir del s IV Aviat sorgí la necessitat d’indicar els dies de les memòries…

El fenomen de les llunacions és la base del calendari lunar , determinat per les agrupacions anomenades mesos el moviment anual del Sol ho és del calendari solar , en el qual les agrupacions principals són els anys i les estacions La setmana pot ocupar un lloc, en tots dos calendaris, sense vinculació, però, amb el mes o l’any Com a múltiple de l’any, en el calendari solar, hi ha el segle Ambdós calendaris, el lunar i el solar, són inclosos dins el concepte d'era Els primers calendaris foren els lunars La durada de la llunació, o interval mitjà de temps…

Juntament amb la intensitat final de l’ocurrència del fenomen, constitueix un dels dos eixos de la seva anàlisi demogràfica Es resumeix amb els indicadors estadístics de concentració, especialment l’edat mitjana Així, el calendari de la fecunditat és la distribució d’aquesta segons l’edat de les mares, i es resumeix en l’edat mitjana de la maternitat Si es tracta d’analitzar la fecunditat de primer rang, l’indicador serà l’edat mitjana al primer naixement En el cas de la nupcialitat, el fenomen estudiat és la distribució dels primers matrimonis segons l’edat, i el calendari…

El calendari civil tzolkin era basat en un any de 365 dies, dividit en 18 mesos de 20 dies, i cinc dies suplementaris el calendari religiós haab constava de 260 dies, expressats mitjançant un número que anava de l’1 al 13 i 20 signes 13 × 20 = 260 Després d’haver fixat la creació del món a l’any 330 aC, els maies consideraren cicles de 400 anys a partir d’aquella data, i també cicles de 20 anys

El calendari civil o xihuitl tenia un any de 365 dies, amb 18 mesos de 20 dies cadascun i 5 dies suplementaris, que eren considerats nefasts Com a múltiple d’aquest any usaren un conjunt de 52 anys xihumolpilli El calendari religiós o tonalpualli tenia un any de 260 dies

Alguns rellotges amb calendari incorporen també la indicació del més i de l’any, i és normal que tinguin prevista, mecànicament o electrònicament, la durada variable dels mesos, incloent-hi la dels mesos de febrer dels anys de traspàs En aquests casos, hom diu que el rellotge porta un calendari perpetu Aquesta denominació és discutible des del moment en què, habitualment, hom no hi preveu les excepcions a la regla dels quatre anys contingudes en el calendari gregorià i que són les que el diferencien del calendari julià Hom coneix almenys un…

El calendari gregorià corregia l’error de base del calendari julià, en el qual es basava, degut a una mesura incorrecta de l’any tròpic, puix que mentre aquest equival a 365,2422 dies, l’any julià mitjà equivalia a 365,25 dies La diferència, equivalent a 0,0078 dies, es traduïa en el retard d’un dia cada 128 anys Com a conseqüència, el pas del sol pel primer punt d’Àries i, per tant, les estacions s’avançaren Així, la Pasqua, vinculada a l’equinocci de primavera, anava celebrant-se cada any més cap a l’estiu El 1582 Gregori XIII, assessorat especialment per Luigi…

Perdurà fins que Napoleó en decretà l’abolició i reintroduí el gregorià a partir de l’u de gener de 1806 Hom prengué el 22 de setembre de 1792, dia de l’equinocci de tardor, la data de la proclamació de la República, com a començament d’una nova era, i fou decretat que l’any civil comencés per l’equinocci de tardor L’any era dividit en dotze mesos, tots de 30 dies Vendemiari, Brumari i Frimari tardor Nivós, Pluviós i Ventós hivern Germinal, Floreal i Pradal primavera Messidor, Termidor i Fructidor estiu Els dies del mes eren dividits en tres dècades Després del darrer dia del mes de Fructidor…