Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
calendari litúrgic
Cronologia
Calendari segons el qual és ordenat l’any litúrgic cristià.
Històricament és el resultat de combinar les festes commemoratives de la vida de Crist, mòbils i fixes, i les dels sants, totes fixes Bàsicament començà als temps apostòlics, amb la commemoració setmanal de la resurrecció, que obligà a passar la festa del dissabte jueu al diumenge La celebració cristiana del dia de la Pasqua deu ésser una mica posterior la de l’Epifania fou originada probablement als cercles gnòstics del segle II Al segle III començaren a formar-se el cicle pasqual i el de l’Epifania el de Nadal es formà a partir del segle IV Aviat sorgí la necessitat d’indicar els dies de…
mes
Cronologia
Cadascuna de les dotze parts en què es divideix l’any, que consta de 30 dies (abril, juny, setembre i novembre) o de 31 (gener, març, maig, juliol, agost, octubre i desembre), llevat del febrer, que en té 28 o 29.
És anomenat també mes civil El fet d’emprar el dia com a unitat feia complicada la tasca de comptar la durada de llargs intervals de temps, per la qual cosa hom cercà una unitat de temps superior Aquesta unitat fou proporcionada d’una manera natural pel cicle de les fases de la Lluna, que es repeteix sempre igual Així, els pobles de la prehistòria comptaven el temps en llunes, tal com ho fan encara els pobles primitius en efecte, els primers calendaris de què hom té notícia eren basats en la llunació, la durada de la qual era la unitat bàsica Més endavant el desenvolupament de l…
calendar
Història
Llibre on s’inventariaven, ordenats per matèries i cronològicament, els documents pertanyents a una casa, una família o una corporació.
Utilitzats des del s XVIII, ho foren especialment del XVI al XVIII Eren anomenats també calendaris d’actes o canelar
producció integrada

Producció integrada
© iStockphoto.com / Imagine Golf
Agronomia
Pas endavant de la lluita integrada que té per objectiu l’obtenció de la millor producció al cost més raonable.
Es basa en l’estudi en conjunt de totes les fases d’un cultiu i de tots els factors de producció Es va començar a parlar de producció integrada en intentar reduir les aplicacions de productes químics, adobs i pesticides, estudiant millor els calendaris d’aplicació, els fraccionaments, la interrelació amb les feines del sòl i el reg
calendari
Cronologia
Sistema de distribució del temps en grups originats per les llunacions (els mesos), les fases de la Lluna (les setmanes) i el moviment aparent del Sol (els anys), prenent com a unitat de base el dia, determinat pel moviment diürn aparent del Sol.
El fenomen de les llunacions és la base del calendari lunar , determinat per les agrupacions anomenades mesos el moviment anual del Sol ho és del calendari solar , en el qual les agrupacions principals són els anys i les estacions La setmana pot ocupar un lloc, en tots dos calendaris, sense vinculació, però, amb el mes o l’any Com a múltiple de l’any, en el calendari solar, hi ha el segle Ambdós calendaris, el lunar i el solar, són inclosos dins el concepte d'era Els primers calendaris foren els lunars La durada de la llunació, o interval mitjà de temps que transcorre entre dues llunes plenes…
marxa cicloturista
Ciclisme
Prova de cicloturisme que normalment es disputa en un sol dia i sobre carreteres asfaltades.
La distància recorreguda varia en funció de la prova Aquestes s’agrupen en diferents calendaris o circuits de competició, com la Challenge Catalana 1991, el Circuit de Llarga Distància 1997, que aplega proves amb recorreguts d’uns 150 km, i el Ciclopirineus 1998, que inclou marxes que transcorren per les muntanyes pirinenques Entre el 1979 i el 1981 es crearen les primeres marxes modernes, la Terra de Comtes, creada pel Club Ciclista Ripoll, la Ruta Pirinenca de les Tres Nacions, organitzada pel Club Poliesportiu Puigcerdà, i les Rutes del Montseny, a càrrec del Club Ciclista…
art publicitari
Art
Especialització de les arts gràfiques que consisteix en llur aplicació al comerç i la indústria.
És, doncs, l’aspecte més artístic de la publicitat, exercit, fins a l’aparició dels tècnics titulats, pels professionals de belles arts En transformar-se la publicitat en un fenomen de multituds i de consum lligat a la producció industrial i al màrqueting, cerca uns mitjans de comunicació visual que reforcin la intensitat de les emissions i llurs atractius La publicitat com a manifestació cabdal del s XX programa les seves campanyes de vendes emprant els mass-media al seu abast Els creadors o directors d’art tenen cura de dissenyar uns missatges formals i literaris que esdevinguin per llur…
literatura de canya i cordill
Literatura catalana
Gènere de destinació popular i de vasta divulgació, nascut amb la impremta, que ha perdurat fins als primers decennis del segle XX.
És format per fulls, plecs solts i llibrets, en vers o en prosa Comprèn cobles, romanços, relats històrics, notícies d’actualitat, fets sensacionals, contes, relacions novellesques des de resums d’obres conegudes, com certs llibres de cavalleries, fins a invencions vulgars, malifetes de lladres i bandolers, sàtires i humorades, obres dramàtiques religioses i profanes drames, comèdies, pasos, pasillos, entremesos, sainets, vides de sants, miracles, novenes, sermons i moralitats, estampes, auques la més antiga sembla de València, del 1578 i ventalls, pronòstics, calendaris,…
revista
Arts de l'espectacle (altres)
Espectacle teatral compost de diversos números de varietats, cant i ball, sovint amb un mínim argument que serveix d’enllaç entre els diferents quadres i que recull humorísticament al·lusions a temes d’actualitat.
La primera mostra de revistes als Països Catalans es troba en espectacles que evoquen esdeveniments d’actualitat, com els calendaris escenificats Antany i enguany 1865, de Conrad Roure i Eduard Vidal i Valenciano El gènere, incipient encara, es polititzà arran de la Revolució de Setembre i s’estructurà definitivament com a passatemps, amb influències franceses, en obres de gran èxit com El Robinson petit 1871 de Josep Coll i Britapaja Ja al segle XX, fou impulsada per Joaquim Montero, que intentà encomanar-li el dinamisme cinematogràfic a la sèrie Monterograf 1914 i assolí la plenitud amb…
transhumància
Mapa sobre els camins de la transhumància a Catalunya, realitzat per Joan Vilà i Valentí el 1958
© Fototeca.cat
Història
Ramaderia
Migracions estacionals característiques de diverses espècies d’herbívors domèstics, lligades a la disponibilitat i aprofitament dels pasturatges.
Els desplaçaments, generalment d’anada i tornada, poden ser latitudinals, verticals o ambdós alhora La transhumància és una adaptació antròpica a les migracions dels herbívors en estat salvatge, i prové del nomadisme pastoral neolític sorgit a l’Àsia central La seva combinació amb economies de base agrícola sobretot a l’àrea mediterrània, l’Àsia Menor i central, el Caucas, els Andes i, des del segle XIX, a l’W del subcontinent nord-americà hauria donat lloc a la transhumància tradicional Actualment, gràcies a la disponibilitat de farratge, tendeix a ésser substituïda per l’estabulació A…