Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
ciclocròs
Josep Antoni Hermida, figura del ciclocròs català del principi del segle XXI
Reial Federació Espanyola de Ciclisme / Luis Roman
Ciclisme
Modalitat de ciclisme que consisteix a donar un nombre determinat de voltes a un circuit de terreny accidentat, en el qual el corredor pot posar els peus a terra i agafar la bicicleta a coll per superar un obstacle.
Els circuits, que combinen terra, gespa i obstacles naturals i artificials, incloent-hi també escales, són d’uns 2 o 3 km i tenen el pas per meta sobre asfalt La bicicleta de ciclocròs és similar a la bicicleta de carretera, amb el mateix manillar, però amb rodes més grosses, per la irregularitat del terreny, i frens de tipus cantilever, per evitar que el fang resti efectivitat a la frenada Té la forquilla davantera més separada, l’eix pedaler més elevat i pedals de bicicleta tot terreny La roba de competició és similar a la d’altres disciplines ciclistes Els orígens francesos Les primeres…
ciclisme
Cursa de ciclisme celebrada el 1916 a Barcelona durant la festa major de la Mercè i organitzada per l’Sport Ciclista Català
CEC / Co de Triola
Ciclisme
Esport que consisteix en la realització de proves, generalment curses, amb bicicleta.
Les diverses modalitats de ciclisme es diferencien segons el lloc carretera, muntanya, velòdrom i la superfície asfalt, terra sobre la qual es disputen les proves Les dues principals són el ciclisme de carretera i el ciclisme de pista, ambdós admesos en el programa olímpic i cadascun amb les seves especialitats A la carretera es distingeixen les proves d’un dia, amb una distància que sol situar-se al voltant dels 200 km i que els competidors disputen de forma conjunta, i les proves per etapes En aquest cas, els ciclistes recorren un traçat diferent, entre 150 i 250 km, durant una sèrie de…
ball esportiu
Eva Maria Angües i Miquel Alonso, especialistes en balls llatins, una de les cinc disciplines del ball esportiu
Arxiu Eva Maria Angües / Cegestudio
Ball esportiu
Pràctica esportiva que comprèn determinades formes evolucionades de ball de saló que tenen una tècnica tipificada i que són objecte de competicions.
El terme ball esportiu és una traducció de l’anglès dance sport , expressió amb què és conegut internacionalment Es practica en recintes tancats a partir d’una reglamentació que descriu els moviments que han d’executar els ballarins La seva pràctica comporta un elevat grau d’exercici físic, a més d’incloure un important component artístic i d’espectacle Dins el ball esportiu es distingeixen cinc disciplines balls estàndard, balls llatins, line dance & country western dance, street & pop dance i performing arts Els balls estàndards i llatins tenen moltes característiques en comú Ambdós…
gimnàstica rítmica
Júlia Usón, gimnasta especialitzada en gimnàstica rítmica, efectuant una coreografia amb cinta
Federació Catalana de Gimnàstica / TMWORKSHOP2011
Gimnàstica
Modalitat de gimnàstica femenina de competició que consisteix en l’execució d’una coreografia, acompanyada de música, que combina elements de gimnàstica, ballet i dansa amb diferents aparells manuals.
Es realitzen cinc rutines diferents segons el tipus d’aparell manual utilitzat cèrcol, cinta, corda, maces i pilota Existeix un sisè exercici sense aparells manuals conegut com mans lliures, que es compon d’elements de mans lliures, circumduccions, girs, salts, passos, balanceigs, equilibris i flexions Es competeix en modalitat individual o en conjunts de cinc o sis gimnastes Les rutines individuals duren entre 75 i 90 segons, i les de conjunt, entre 120 i 150 segons La valoració dels jutges, d’un màxim de 30 punts, té en compte la tècnica, l’expressió i la composició de la rutina Tots els…
curses d’orientació
Els participants a les curses d’orientació s’ajuden d’un mapa específic del terreny
Naturtime / Joan Carbonell
Curses de muntanya i d’orientació
Esport que consisteix a recórrer, en el menor temps possible, un circuit amb una sèrie de controls disposats en el terreny i representats en un mapa de la zona.
Existeixen diferents especialitats de curses d’orientació segons la forma de completar els recorreguts, la distància que tinguin i el nivell de dificultat que presentin En l’especialitat clàssica, la cursa es fa a peu Però també hi ha proves que es fan amb bicicleta tot terreny, sobre esquís o raquetes de neu o utilitzant algun tipus d’embarcació En algunes competicions, fins i tot es poden combinar diversos mitjans de transport, com en els raids d’aventura S’organitzen curses per categories d’edat, a partir dels dotze anys, que normalment es disputen de manera simultània i poden presentar…
ciclisme de carretera
La Volta a Catalunya de l’any 1922 al seu pas per Sant Boi de Llobregat
Club Ciclista Sant Boi
Ciclisme
Modalitat de ciclisme que consisteix en la disputa de curses en circuits marcats sobre vies interurbanes.
Es desenvolupa íntegrament sobre asfalt, bé siguin competicions en línia, curses contrarellotge individuals o per equips, proves d’un dia o per etapes La bicicleta de carretera és el prototipus sobre la qual s’han desenvolupat la resta de màquines per a les altres especialitats La versió lúdica del ciclisme de carretera és el cicloturisme Els primers models de bicicleta es remunten al principi del segle XIX, i es divulgaren amb èxit per Europa amb un objectiu de transport i lúdic primerament i competitiu després El 1868 Saint-Cloud França acollí la primera competició ciclista i amb els anys…
patinatge sobre gel
Marta Andrade participà en els Jocs Olímpics d’Hivern de Lillehammer (1994) i Nagano (1998)
ARXIU M. ANDRADE
Patinatge
Esport d’hivern consistent a lliscar amb patins de gel sobre una superfície de glaç.
Es divideix en les modalitats de patinatge artístic, patinatge de velocitat i patinatge de precisió o sincronitzat La primera consisteix a executar una sèrie d’elements i figures amb acompanyament musical La competició individual i per parelles inclou un programa curt de passos, salts, girs i combinacions obligatòries, i una rutina de patinatge lliure més llarga La dansa sobre gel, practicada en equip, es basa en coreografies amb elements de patinatge lliure que no contemplen aixecaments acrobàtics ni moviments de força El patinatge de velocitat consisteix en la disputa de curses sobre una…
tennis de taula
Nacha Hospital obtingué quaranta-quatre títols catalans i estatals de tennis de taula entre 1952-63
Federació Catalana de Tennis Taula
Tennis de taula
Esport de pilota que enfronta dos jugadors o dues parelles de jugadors situats cadascun a banda i banda d’una taula dividida transversalment per una xarxa i amb una ratlla central que va d’extrem a extrem.
El joc consisteix a colpejar una pilota amb una pala per fer-la passar pel damunt de la xarxa fent que boti en el camp contrari de manera que l’adversari no la pugui tornar La pilota ha de botar primer en el camp del jugador que executa el servei En un partit de dobles, el servei es fa en diagonal La taula té unes mides de 274 cm de llarg per 152 cm d’ample i 76 cm d’alçària La xarxa s’eleva fins els 15,25 cm La pilota, de plàstic abans era de celluloide, és blanca o de color taronja, té 40 mm de diàmetre i pesa 2,7 g Històricament, les pales han estat de fusta i cobertes de pergamí, de paper…
ciclisme de pista
Cursa al velòdrom de Reus, inaugurat l’any 1895
Enciclopèdia Catalana / M. Manent
Ciclisme
Modalitat de ciclisme practicada en un espai tancat, anomenat velòdrom, dotat d’una pista el·líptica de llargària variable, normalment a partir de 250 m de corda, amb les corbes peraltades i amb graderies per a presenciar en directe la competició.
La zona central del velòdrom serveix per al treball intern dels equips El material de la pista i l’altitud respecte al mar són factors clau en les marques aconseguides pels corredors La bicicleta de pista té com a característiques l’absència de frens i un pinyó fix per a poder garantir un ritme sense canvis bruscos de velocitat, que en un velòdrom poden ser molt perillosos La geometria varia en funció de l’especialitat practicada i els components de la bicicleta tenen més consistència, sobretot en les proves de velocitat, on s’empra molta força Segons la llargada i la intensitat de les proves…
salvament i socorrisme
Katy Mayr en una prova de rescat de maniquí de salvament i socorrisme
Arxiu K. Mayr
Esports aquàtics
Esport aquàtic practicat en piscina o en aigües obertes que consisteix a executar exercicis físics de resistència i habilitat, amb l’objectiu de mantenir i millorar les habilitats físiques i mentals dels socorristes encarregats d’efectuar salvaments en medi aquàtic.
Les proves de piscina són 200 m de cursa de natació amb obstacles, 50 m de rescat de maniquí, 100 m de cursa combinada de salvament, 100 m de rescat de maniquí amb aletes, 100 m de cursa de socorrista, 200 m de cursa de supersocorrista, llançament de corda, 4 × 25 m de rescat de maniquí, 4 × 50 m de combinada i 4 × 50 m obstacles Antigament també es disputaven les proves de llançament de salvavides o pilota de salvament i 150 m de rescat amb embarcació Les proves d’aigües obertes són nedar-surf, córrer-nedar-córrer, banderes, esprint, cursa amb esquí, cursa amb planxa de salvament, oceanman/…