Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
caramel
Caramel
(CC0)
Alimentació
Líquid pastós de color marró fosc i olor de sucre cremat, soluble en aigua i alcohol diluït, obtingut per escalfament de sacarosa (180-190°C) o glucosa (198°C), amb addició de petites quantitats d’un àlcali.
Emprat com a colorant d’aliments, vinagre, begudes, pastisseria i productes farmacèutics
caramel
Caramels variats
© Corel
Pastisseria
Aliment fruïtiu de formes molt diverses (pastilla, barreta, etc), format per pasta de sucre, glucosa i altres ingredients, concentrats mitjançant calor, que en refredar-se s’endureixen sense cristal·litzar.
És trencadís i generalment hom l’aromatitza i l’acoloreix Si en la seva formulació intervenen greixos mantega, margarina, mantega de cacau, etc té consistència tova i és anomenat caramel tou si conté melmelada, crema, fruita, etc, hom l’anomena caramel farcit Els caramels àcids contenen àcids orgànics, com el cítric o el tartàric els caramels de mel , mel d’abella en les caramels de cafè hom empra una infusió de cafè en lloc d’aigua per a la dissolució prèvia a la cocció del sucre en els caramels de cafè amb llet hom utilitza llet i cafè en la dissolució, etc
punt de caramel
Gastronomia
Punt de cocció d’un xarop entre 150 i 170 ºC, en què ha tingut lloc la caramel·lització.
Segons el color més o menys fosc del xarop, el punt de caramel es divideix en punt de caramel fluix color entre groc clar i groc fosc i punt de caramel fort color entre groc fosc i marró
caramel·lització
Alimentació
Reacció química per l’acció d'una font de calor elevada que permet la transformació del sucre d’un aliment en caramel.
flam
Flam
© Borja - Fotolia.com
Pastisseria
Dolç gelatinós fet amb llet, sucre, ous i de vegades també farina que hom posa en un bany maria dins un motlle en forma de tronc de con, perquè es prengui.
encaramel·lat
Alimentació
Dit de l’aliment recobert de caramel
.
Pot ésser en forma de pastís, recobert per la part superior, o una peça xiclet, fruites seques, bombó, etc recoberta de caramel dur
xarop
Alimentació
Líquid espès i viscós constituït per solucions de sucres en aigua, sucs de fruita, infusions o decoccions vegetals, o bé per una barreja d’aquestes amb substàncies extretes de vegetals, eventualment amb aromes, caramel, sucre, àcids orgànics i certs additius.
Poden contenir polpa i escorces en petita quantitat, i de vegades són clarificats i pasteuritzats o esterilitzats Els xarops són emprats en pastisseria, compotes, melmelades, confitures, licors, begudes refrescants, etc El valor nutritiu és fonamentalment energètic L’anàlisi inclou investigació i determinació de sucres, densitat, àcids i additius Són adulterats amb espessidors, edulcorants sintètics, conservants, melasses, mucílags, etc Els punts de cocció tradicionals d’un xarop són el punt de fil , el punt volant , el punt de bola , el punt de caramel i el sucre cremat
tamari
Tamari
Gastronomia
Salsa elaborada a partir de soia fermentada submergida diverses vegades en aigua i sal en un procés que pot arribar a durar fins a dos anys.
La varietat anomenada shoyu també té com a ingredient blat o ordi torrat Actualment, es troben al mercat varietats a preus assequibles i de menys qualitat produïdes a partir de farina de soia i que contenen colorant de caramel, xarop de blat de moro o altres edulcorants, extracte de malta i sal, que no han sofert cap procés de fermentació
rom
Begudes destil·lades
Aiguardent d’origen antillà que hom obté fermentant i destil·lant els sucs i melasses de canya de sucre (més o menys diluïts).
El rom és anomenat també aiguardent de canya La graduació és molt alta fins a 70-80° i les millors qualitats provenen de les primeres fraccions de destillació El destillat és incolor rom blanc i hom hi pot afegir caramel rom negre L’aroma i el tast són forts i ja els té des de l’obtenció, però l’envelliment els millora El millor rom procedeix de Jamaica
acaramel·lar
Donar al sucre el punt de caramel, convertir-lo en caramel mitjançant l’acció del foc.