Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
carbonil
Química
Radical bivalent positiu C = O, que pot ésser considerat com a derivat de l’àcid carbònic per pèrdua de dos grups OH.
El clorur de carbonil, COCl 2 , és el fosgen , i l’amida, CONH 2 2 , és la urea Els halurs de carbonil són obtinguts per síntesi entre el monòxid de carboni i els halògens lliures sofreixen fàcilment hidròlisi i amonòlisi i donen halur d’hidrogen i, respectivament, diòxid de carboni o urea En tots els composts de carbonil, COX 2 , la distància C—O és més llarga que la del doble enllaç C=O, i la distància C—X, més curta del que correspon a un enllaç simple cal considerar, doncs, aquests composts com a híbrids de ressonància, segons
carbonil
Química
Grup de fórmula C = O, característic dels aldehids i de les
cetones.
Els electrons π del seu doble enllaç carboni-oxigen són més atrets cap a l’oxigen a causa de l’electronegativitat d’aquest, la qual cosa origina una polaritat de l’enllaç Aquesta fa que el grup carbonil sigui molt reactiu, susceptible d’atac nucleòfil sobre l’àtom de carboni deficitari d’electrons per una gran varietat de reactius en forma aniònica o amb una elevada concentració electrònica o susceptible d’atac electròfil sobre l’àtom d’oxigen, bé que aquest cas només té importància quan l’agent electròfil és un protó o un àcid de Lewis que participa en la catàlisi àcida i…
carbonil
Química
Nom que rep el monòxid de carboni, segons la nomenclatura sistemàtica, quan forma part d’un complex com a lligand.
níquel carbonil
Química
Compost d’estructura especial, molt tòxic, refringent i d’una olor desagradable, obtingut pel pas del monòxid de carboni sobre níquel finament dividit.
És poc soluble en aigua i soluble en líquids orgànics Per l’acció de la calor es dissocia, segons l’equació El punt d’ebullició és de 43,2°C, i el de solidificació, de -23°C Els vapors produeixen irritació, congestió i edema pulmonar Una exposició llarga pot produir càncer de pulmó
carbonil metàl·lic
©
Química
Complex metàl·lic que conté monòxid de carboni com a lligand.
La major part dels metalls de transició formen carbonils metàllics en aquests els metalls presenten un estat d’oxidació molt baix, que moltes vegades és igual a zero i fins i tot en alguns casos és negatiu, estat que conferiria a l’àtom del metall una densitat electrònica excessiva si no fos que el lligand CO n'accepta una part en els orbitals vacants que posseeix l’enllaç resultant adquireix així un caràcter de doble enllaç Hi ha carbonils polinuclears, que contenen dos o més àtoms de metall, en els quals el lligand CO pot fer de pont entre aquests, unint-s’hi sempre per l’àtom de carboni,…
carbonil de crom
Química
Principal compost del crom (0).
Hom l’obté per acció del monòxid de carboni sobre una suspensió de clorur de crom III en el si d’una solució de bromur de fenilmagnesi És emprat per a augmentar l’índex d’octà de la benzina
carbonilat metàl·lic
Química
Ió derivat d’un carbonil metàl·lic.
Hom obté anions carbonilat en tractar un carbonil amb hidròxids alcalins o amb bases de Lewis, o en trencar amb sodi l’enllaç metall-metall d’un carboni binuclear Altrament, en tractar amb determinats àcids de Lewis els halurs dels carbonils metàllics, són obtinguts cations carbonilat Són d’interès els anions estables en solució, fàcilment oxidables per l’aire i que, per l’acció dels àcids, són transformats en hidrurs carbonil Reaccionen amb els halurs orgànics i inorgànics i addicionen el radical unit a l’halogen aquesta reacció és important en química preparativa,…
dicarbonílic | dicarbonílica
Química
Dit del compost que conté dos grups carbonil en la molècula.
Tenen una certa importància solament els de la sèrie alifàtica llur comportament va completament lligat a la posició relativa dels carbonils en la cadena Així, els composts α- o 1,2-dicarbonílics, com el glioxal etadial, el biacetil 2,3-butandiona o el benzil difenil dicetona, a part les reaccions típiques del grup carbonil, tenen una gran tendència a la formació de derivats cíclics, a produir reaccions de ruptura de l’enllaç OC-CO i a la dismutació intramolecular dels carbonils, del tipus de la de Cannizzaro Els composts β - o 1,3-dicarbonílics, com l'acetilacetona 2,4-…
pirona
Química
Cadascun dels oxoderivats del piran, el carbonil dels quals es troba respectivament en les posicions 2 (2H-piran-2-ona o α-pirona) i 4 (4H-piran-4-ona o γ-pirona) respecte a l’àtom d’oxigen de l’anell.
El més important d’aquests isòmers és la γ-pirona, sòlid cristallí, altament higroscòpic, que es fon a 32,5°C i bull a 217°C És soluble en l’aigua, alcohol, èter i benzè La γ-pirona presenta caràcter lleugerament bàsic, formant sals d’oxoni amb facilitat, mentre que no presenta la reaccionabilitat clàssica del carbonil cetònic L’estructura de la pirona es troba en una gran varietat de productes naturals cumarina, xantona, α-flavona
aldehid
Química
Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència del grup funcional
(carbonil unit a un hidrogen).
Segons les regles de nomenclatura de la IUPAC, els aldehids alifàtics RCHO es designen afegint al nom de l’hidrocarbur RCH₃ el sufix -al , tot preservant la n etimològica p ex metà →metà- n -al, i els aldehids amb el grup funcional directament fixat a un sistema cíclic, afegint el sufix -carbaldehid al nom d’aquest Exemples 2-metilbutanal CH₃CH₂CHCH₃CHO ciclopentacarbaldehid Això no obstant, si la molècula conté un altre grup prioritari en nomenclatura, els aldehids es designen amb el prefix formil - Exemple àcid p -formilfenilacètic Quan l’àcid RCOOH porta un nom trivial, l’aldehid RCHO pot…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina