Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
eco
Música
Repetició variada que imita el fenomen acústic del mateix nom.
La repetició en eco pot ser simple ex 1, doble ex 2 o triple ex 3, i cada repetició pot ser més curta que l’anterior Aquest efecte fou utilitzat en la música vocal del segle XVI per autors com R de Lassus O là o che bon eccho i L Marenzio O tu che fra le selve , i durant el Barroc, en què podia funcionar com a metàfora sonora del més enllà, en obres escèniques com ara l’òpera The Fairy Queen de H Purcell o l’oratori Jephté de G Carissimi En la música instrumental, l’eco pot ser present al llarg de tot el moviment WA Mozart Notturno , KV 286 i anar acompanyat d’un…
castrisme
Política
Moviment polític revolucionari, desenvolupat a l’Amèrica Llatina a partir dels darrers anys de la dècada del 1950.
Té origen en la crítica de la pràctica política dels partits comunistes ortodoxos i pren com a model la revolució cubana Els seus principals teòrics foren Ernesto Che Guevara, Fidel Castro, Régis Debray i Douglas Bravo El castrisme sosté que per a dur a terme les reformes socioeconòmiques que alliberin les masses llatinoamericanes de l’explotació i de la misèria cal l’enderrocament, mitjançant la revolució popular i nacional armada, dels règims oligàrquics aliats de l’imperialisme nord-americà, que detenen el poder en la majoria d’aquells països El castrisme adopta la guerrilla —…
guerrilla
Militar
Lluita armada irregular de grups de paisans contra l’opressor, sigui un exèrcit ocupant o el mateix poder constituït.
La guerrilla té regles pròpies, basades en la preferència per l’emboscada, el coneixement del terreny preferentment accidentat, la rapidesa de dispersió i de concentració de forces, la complicitat del paisanatge, la solidaritat del grup i una comunitat d’objectius que, com a element de cohesió, són l’equivalent de la disciplina de l’exèrcit regular La guerrilla, lluita nacional i popular per excellència, sol anar acompanyada de reivindicacions socials Són teòrics de la guerrilla Mao Zedong i Ernesto Che Guevara
canzone
Música
Al Renaixement italià, breu composició vocal de caràcter profà i arrel popular.
Al segle XVII el terme feia referència a una composició instrumental que era transcripció d’una de vocal El caràcter popular de la peça s’accentuà en afegir-se al títol la regió d’origen canzone villanesca alla napolitana La senzillesa de la seva estructura feu que Mozart l’evoqués a les seves Les noces de Fígaro voi che sapete o Cajkovskij a la seva quarta simfonia al moviment lent assenyala in modo de canzone Una darrera accepció identificà el terme amb un poema líric, a la manera de Píndar, que Dante normativitzà al seu De vulgaris eloquentia , i que més tard Petrarca…
literatura manxú
Literatura
Literatura desenvolupada en llengua manxú.
A excepció dels clàssics Chou-King i Che-King, autor dels Quatre llibres , predominen els temes d’història de les dinasties d’origen mogol o tungús, els texts moralitzadors i els treballs sobre l’administració, les lleis i la guerra Com a obra de creació es destaca Elogi de la ciutat de Mukdon , escrit el 1748 per l’emperador K'ieng-long L’ús literari de la llengua fou iniciat el 1599, amb la traducció dels clàssics xinesos La literatura manxú atenyé l’apogeu al segle XVIII, durant el regnat de K'ieng-long, després de l’arribada de la dinastia manxú al poder a la Xina Al segle…
caccia
Música
Composició vocal, originàriament a tres veus, que es començà a practicar a l'ars nova italiana.
A les dues veus superiors -escrites en forma de cànon i cantades sempre amb text- s’hi afegia un tenor amb valors més llargs i, gairebé sempre, instrumental La temàtica del text, sempre profana, versava principalment sobre la caça, però també podia descriure batalles o escenes de carrer S’hi imitaven sons com el lladruc dels gossos, els tocs de trompeta o el soroll de botzines La versificació era lliure i combinava les escriptures sillàbica i melismàtica Certs passatges eren destinats a la coloratura , i la part final solia ser un ritornello en forma de cànon Els grans compositors del segle…
road-movie
Cinematografia
Gènere cinematogràfic (en traducció literal ‘pel·lícula de carretera‘), centrat en la vida de persones la marginació, la solitud o les aspiracions de les quals es reflecteixen en la mobilitat constant.
En moltes ocasions el desenllaç és dolorós i trist Alguns exemples són HHawks Rio Bravo , 1959, DHopper Easy Rider , 1969, PBogdanovich Paper Moon , 1973, MScorsese The Color of Money , 1986, RScott Thelma and Louise , 1991, EMartínez-Lázaro Carreteras secundarias , 1996 i DLynch The Straight Story , 1999 Alguns exemples d’aquests darrers anys han estat Senior Trip 1995, de KMakin, A Life less Ordinary 1997, de DBoyle, i les produccions espanyoles Los años bárbaros 1998, de FColomo, i Lisboa 1999, d’AHernández, a més de la brasilera Central do Brasil 1998, de WSalles Els Estats Units,…
cinema suís
Cinematografia
Cinema realitzat a Suïssa.
Amb uns precedents gairebé inexistents, el cinema suís nasqué el 1958, que el govern adoptà mesures per a promoure la cinematografia autòctona, les quals permeteren l’eclosió els primers anys seixanta d’una generació de cineastes francòfons anomenada Grup dels 5 Alain Tanner, Claude Goretta, Michel Soutter, Jean Louis Roy i Jacques Lagrange, amb una producció molt influïda per llur bagatge televisiu A la zona germanòfona privà la tradició documentalista Walter Murti, Richard Dindo, que s’acompanyà d’un cinema de ficció de connotacions brechtianes Thomas Koerfer, o operístiques Daniel Schmidt…
cinema cubà
Cinematografia
Cinema realitzat per Cuba.
L’any 1897 fou rodada la primera cinta a Cuba pel francès Gabriel Beyre Però el creador del cinema cubà fou Enrique Díaz Quesada, del qual és una pellícula tan meritòria com La Zafra o Sangre y azúcar 1919 En aquest període mut, el seguí en importància Ramón Peón El veneno de un beso , 1929 Amb l’arribada del sonor, el cinema cubà entrà en crisi de producció i de qualitat artística, i no en sortí fins el 1959, quan el nou règim nacionalitzà la indústria cinematogràfica creant l’Instituto Cubano de Arte e Industria Cinematográfica ICAIC Sota l’ègida d’aquesta entitat sorgí una interessant…
orquestra de corda
Música
Grup instrumental format íntegrament per membres de la família del violí, caracteritzat per: la participació de dos o més membres d’una mateixa tessitura d’aquesta família que interpreten la seva part a l’uníson; l’estabilitat de la seva constitució, amb un mestre concertador i un conjunt de normes a seguir, i la distribució en quatre parts: primers i segons violins, violes i violoncels (tot i que hi pot haver divisi), amb un o més instruments doblant els violoncels a l’octava inferior (contrabaixos).
D’acord amb aquestes característiques, el primer compositor que emprà una orquestra de corda fou Arcangelo Corelli a la Itàlia de la segona meitat del segle XVII Si, en canvi, es considera que l’orquestra de corda no ha d’incorporar els dos darrers trets, aleshores el seu origen s’hauria de situar a França, a l’entorn de l’any 1600, amb els grups que donaren origen als cèlebres 24 Violons du Roi vegeu orquestra Malgrat que actualment pot semblar del tot natural que l’orquestra estigui formada a l’entorn del violí, als segles XVI i XVII la situació era completament diferent A Anglaterra…