Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
setmana social
Història
Cicle de conferències i reunions que aplegava els principals teòrics de l’obrerisme catòlic a l’Estat espanyol.
Les primeres setmanes socials se celebraren en 1906-12, impulsades especialment per Antoni Vicent Madrid maig del 1906, València 12-19 de desembre de 1907, Sevilla 1908, Santiago de Compostella 1-7 de juliol de 1909, Barcelona 27 de novembre — 4 de desembre de 1910 i Pamplona 21 de juny — 6 de juliol de 1912 En termes generals, mentre que la primera s’ocupà sobretot de qüestions doctrinals, les restants insistiren més en la discussió dels problemes socials al camp, amb l’excepció de la de Barcelona, que es preocupà clarament de la situació de l’obrer industrial Les principals aportacions a…
conferència episcopal
Dret canònic
Reunió de l’episcopat d’un estat o d’una regió eclesiàstica i del corresponent organisme de coordinació.
Iniciades a començament del segle XIX, les conferències episcopals eren simples reunions periòdiques dels bisbes d’una província eclesiàstica sota la presidència del metropolità Ha estat el concili II del Vaticà que ha donat consistència i impuls a les conferències nacionals i el Codi de Dret Canònic del 1983 n'ha reglamentat el funcionament cànons 447-459 A la conferència episcopal pertanyen de dret tots els bisbes residencials, coadjutors i auxiliars, els quals elegeixen un president El reglament ha de rebre l’aprovació de Roma, i les seves decisions no tenen per elles mateixes força…
col·lació
Cristianisme
En els antics monestirs, conversa o conferència sobre coses espirituals que tenia lloc als vespres, generalment després d’un àpat lleuger.
Aquestes converses o conferències eren recopilades en llibres Són famoses les Collationes de Joan Cassià
bloc afroasiàtic
Política
Conjunt de països antigament colonitzats de l’Àsia i d’Àfrica, units per llaços de solidaritat i per prendre una actitud comuna enfront de les antigues metròpolis.
Ja abans de la independència d’aquests països s’havien produït una sèrie de conferències internacionals entre els representants dels grups nacionalistes, sobretot asiàtics, per tal de seguir una política comuna Bierville 1927 Brusselles 1927 Però fou especialment des del 1949 conferència de Nova Delhi que el bloc prengué cohesió, de primer amb el nom d’araboasiàtic Les línies principals de la política del bloc foren establertes a la conferència de Bandung 1955 A la conferència del Caire 1957-58, on no assistiren alguns estats que acusaven la conferència de tenir un caràcter…
conferència eclesiàstica
Dret canònic
Reunió del clericat d’una circumscripció eclesiàstica.
Si bé n'hi ha referències des del segle IV a Orient i des del IX a Occident, les conferències, en llur forma moderna, foren una institució de la Contrareforma Actualment, han estat substituïdes per jornades o setmanes d’estudi
ateneu
Entitats culturals i cíviques
Associació científica i literària dedicada a elevar el nivell intel·lectual dels seus associats mitjançant discussions, conferències, cursos i lectures.
El nom prové del temple dedicat a Atena d’Atenes i de l'Ateneu de Roma, i fou aplicat a diverses societats sorgides a París a la fi del s XVIII Athénée de París fundat el 1785 per Jean-François Pilâtre de Rozier, Athénée des Arts 1792 El 1824 Walter Scott i Thomas Moore fundaren a Londres la més famosa de les associacions d’aquest nom The Atheneum El 1820, seguint l’exemple dels ateneus francesos, Alcalá Galiano i d’altres liberals fundaren a Madrid l’Ateneo Científico y Literario dissolt pel triomf absolutista del 1823, fou reinstaurat el 1835 L’any següent el “Diario de Barcelona” publicà…
diaconat
Cristianisme
Grau de diaca dins el sagrament de l’orde.
Fou instaurat en la primitiva comunitat de Jerusalem com una funció pròpia d’ajut en la tasca apostòlica, en la triple funció litúrgica, magisterial i benèfica, directament associada al ministeri episcopal Contràriament a les Esglésies orientals, a partir de l’alta edat mitjana desaparegué en l’Església Llatina com a ministeri autònom i restà com un esglaó vers el sacerdoci El concili II del Vaticà amplià notablement, des del punt de vista disciplinari, els oficis litúrgics diaconals el més característic dels quals ha estat sempre el cant de l’evangeli, i Pau VI féu efectiva la restauració…
ascètica
Cristianisme
Part de la teologia que estudia els fonaments bíblics i la pràctica de l’ascetisme cristià amb vista a l’exercici personal de les virtuts.
Com a disciplina autònoma aparegué al segle XVII però els primers autors que donaren uns fonaments teòrics a l’ascetisme foren Climent d’Alexandria i Orígenes segle III En tota la història del cristianisme han aparegut nombrosos tractats ascètics, com les Conferències de Cassià, la Imitació de Crist , els Exercicis espirituals d’Ignasi de Loiola i la Introducció a la vida devota de Francesc de Sales
timbre
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Dret fiscal
Segell que estampa l’estat en el paper on hom estén documents públics i privats que es refereixen a actes de comerç, judicials o administratius, i que indica la quantitat que hom ha de pagar al fisc en concepte de drets.
Fou creat el 1637 per Felip IV de Castella com a nou sistema d’imposició Fou anomenat timbre per tal com duia representat l’escut reial A l’Estat espanyol, la llei tributària del 1963 l’imposà com a mitjà de recaptació d’ingressos públics i com a mitjà de realització del preu de certs serveis públics correus i telègrafs o de certes exaccions rifes, apostes, travesses, conferències telefòniques interurbanes
témpores
Cristianisme
En la litúrgia romana, celebració penitencial i d’acció de gràcies que consagrava l’inici de les estacions (tempora) de l’any.
Hom les celebra el dimecres, divendres i dissabte antigament, a la vetlla dominical de la primera setmana de quaresma, de la setmana de Pentecosta, de la tercera setmana de setembre i de la tercera setmana d’advent D’inspiració bíblica, foren instituïdes probablement per Calixt I s III Des dels temps de Gelasi I s V hom hi acostumà a conferir els ordes sagrats la vetlla del diumenge El nou calendari 1969, sense abolir-les, en deixa la fixació i la manera de celebrar-les a les conferències episcopals de cada lloc
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina