Resultats de la cerca

Els primers documents que es coneixen sobre l’escriptura de la dansa i la coreografia daten del segle XV Manuscrit de Bourgogne 1460 De arte saltandi et choreas ducendi , de Domenico da Piacenza 1462 De pratica seu arte tripudii , de Guglielmo Ebreo 1463 Il perfetto ballerino , de Rinaldo Rigoni 1468, i Il libro dell’arte del danzare 1460, d’Antonio Cornazano 1429-84 L’any 1588 Thoinot Arbeau publicà Orchésographie, ou Traité en forme de dialogue par lequel toutes personnes peuvent facilement apprendre et pratiquer l’honneste exercise des danses , i el 1688 aparegué Le livre de la contredanse…

És formada per un refrany i tres cobles, la primera part de les quals és formalment autònoma, i la segona — cauda — rima amb el refrany i, si n'hi ha, amb la tornada És molt similar al virelai francès Introduïda a Catalunya, s’hi ha mantingut en la viva tradició dels goigs, que en conserven la mètrica i l’estructura, bé que amb un nombre variable d’estrofes i l’addició de l’endreça i la tornada És semblant, pels mateixos motius de derivació, al villancico castellà, en el qual hi ha preferència per les tornades de tres versos

Ja des del seu origen, a Florència i Màntua, la dansa formava part de l’òpera JB Lully fou l’introductor del ballet a l’òpera francesa Amb A Cambra i JP Rameau aparegué l' opéra ballet , en què la part dramàtica es reduïa en benefici de la dansa Aquesta pràctica d’incloure ballets a les òperes s’anà generalitzant i esdevingué tradicional a França i a la resta d’Europa, on fou exportada Al segle XIX, la grand opéra francesa continuà mantenint el ballet com a part essencial, costum que obligà compositors com G Verdi i R Wagner a incloure’n algun a les seves òperes estrenades a París Al darrer…

S’identifica amb l' intermedio italià, tot i mostrar una major presència coreogràfica Aparegué a França al segle XVI, vinculat a la tradició de les mascherate italianes i dels espectacles musicals i coreogràfics que amenitzaven els convits a la cort anomenats entremets A la segona meitat del segle XVII s’interpretaren intermèdes entre els cinc actes de les obres llatines, sobretot a París, i a partir del 1687 arribaren a tenir l’abast d’una òpera sencera Entre els autors d' intermèdes destaquen MA Charpentier, A Capra i GB Lulli

Sovint rep també el nom de ballet pantomime pantomima

Ha estat practicat per gairebé tots els pobles, primitius i civilitzats La sardana n'és un exemple, entre els més evolucionats de tècnica coreogràfica Moltes danses religioses no han estat sinó simples balls rodons, a vegades al voltant d’algun objecte simbòlic El Llibre vermell de Montserrat ha fet arribar, des del s XIV, un testimoniatge de la Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó , i d’un Cant de l’Ave Maria a ball rodó Al Principat, entre la pagesia, han estat molt populars els balls rodons entorn d’un arbre ball de l’arbre, d’un foc la nit de Sant…

Fomentada especialment per JB Lully en les seves òperes, el primer que creà una opéra-ballet fou, però, el compositor provençal A Campra amb L’Europe galante 1697, obra que, pel fet d’ésser estrenada a l’Òpera, adquirí caràcter normatiu i establí el model que fou seguit després pel mateix Campra Les Fêtes vénitiennes , 1710 i per molts altres compositors francesos, entre els quals es distingí JPh Rameau, amb títols com Les Indes galantes 1735 En aquest tipus d’òpera, l’argument els usos amorosos en diferents països europeus - L’Europe galante - o a tot el món - Les Indes galantes - solia ser…

JS Bach Suite anglesa núm 3 en sol m , BWV 808, III Allemande © Fototecacat/ Jesús Alises És la primera de les quatre danses bàsiques que integren la forma clàssica de la suite barroca La seva forma sol ser binària i el caràcter, més aviat seriós També és característic el seu començament anacrústic Les primeres referències que se’n tenen daten del segle XVI, tot i que el seu origen podria ser medieval Segons Thoinot Arbeau Orchesographie , 1589, és "una dansa senzilla d’una certa gravetat, molt popular entre els alemanys" Thomas Morley 1597 la descrigué com "una dansa molt pesant, exponent…

Presumptament el seu nom prové de l’expressió alla pavana , que podria haver indicat l’estil paduà de la peça Com alguna dansa anterior, per exemple, la bassadanza , usualment precedia una altra dansa amb la qual -ja fos pel caràcter, el tempo , etc- constrastava saltarello , piva , gallarda Sovint, ambdues danses es basaven en el mateix material melòdic o harmònic Molt similar al passamezzo , possiblement se’n diferenciava més per l’estructura coreogràfica que per la musical Al principi del segle XVI adquirí una gran popularitat i es difongué per Europa al final d’aquest mateix segle…