Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
doctorat
Educació
Tercer cicle dels estudis universitaris d’acord amb la Declaració de Bolonya i el nou marc d’ensenyament superior a la Unió Europea.
Tindrà com a finalitat la formació avançada del doctorand en les tècniques d’investigació Aquesta formació podrà articular-se mitjançant l’organització de cursos, seminaris o altres activitats adreçades a la formació investigadora, i inclourà l’elaboració i presentació de la tesi doctoral corresponent, que consistirà en un treball original d’investigació La superació del cicle donarà dret a l’obtenció del títol de doctor L’estudiant, una vegada hagi assolit un mínim de 60 crèdits en programes oficials de postgrau, o quan es trobi en possessió del títol oficial de màster, podrà sollicitar la…
doctorat
Educació
El més alt grau acadèmic concedit per les universitats.
Per a aconseguir-lo, hom ha d’elaborar un treball d’investigació, una memòria o una tesi doctoral, segons els casos, a més de fer els exercicis reglamentats per cada facultat cursos monogràfics, treballs, etc
doctor | doctora
tutor | -a
Educació
A les universitats britàniques, professor d’un college que guia l’estudi individual dels qui preparen una llicència o un doctorat.
cicle universitari
Educació
Fase en la qual s’estructura la càrrega lectiva d’un ensenyament universitari.
Els ensenyaments universitaris poden ser de 1r cicle, de 1r i 2n cicles, de 2n cicle i de 3r cicle Els estudis de 1r cicle són estudis terminals i la seva superació dóna dret a l’obtenció del títol de diplomat, mestre, arquitecte tècnic o enginyer tècnic i permet l’accés directe a estudis de 2n cicle, en acabar els quals hom obté el títol de llicenciat, enginyer o arquitecte La superació dels estudis de 1r i 2n cicles dóna dret a l’obtenció del títol de llicenciat, arquitecte o enginyer Els estudis de 3r cicle poden ser homologats, i n'hi ha de diversos tipus programes de doctorat…
facultat
Educació
Conjunt de departaments i de seccions que formen una unitat d’ensenyament superior, integrat amb altres dins una universitat o una escola superior.
La història de les facultats, que s’identifica amb la de l'ensenyament, comença amb el sorgiment de les universitats, a la darreria de l’edat mitjana Originàriament aquestes incloïen dues facultats la facultat d’arts , que abastava l’estudi d’humanitats i de filosofia, i la facultat de teologia , amb el corresponent ensenyament teològic Al costat d’elles, anomenades sovint facultats majors , hi havia també facultats menors , els estudis de les quals o bé eren previs als d’aquelles o bé no podien assolir els títols superiors de llicenciatura i de doctorat o magister Amb el progrés modern de…
ensenyament eclesiàstic
Cristianisme
Ensenyament estructurat per a la formació dels destinats a funcions ministerials dins l’Església, dels monjos i religiosos o dels qui, en general, cursen estudis teològics o afins.
A mesura que l’Església romana s’anà organitzant, sorgiren les escoles catedralícies o episcopals , organitzades pels bisbats, i les conventuals o monacals , assignades d’antuvi a la promoció dels futurs monjos i en les quals la instrucció incloïa l’estudi de l’Escriptura, música, càlcul del calendari eclesiàstic i treballs manuals Als Països Catalans, les primeres escoles destinades a la formació de nous clergues es formaren, sobretot, entorn de personalitats com ara el bisbe Ató de Vic o el bisbe Miró Bonfill de Girona segle X Els escolars, fins al segle XI, havien de conèixer, abans de l’…
microhistòria
Historiografia catalana
Tècnica d’anàlisi històrica fonamentada en la reducció de l’escala d’observació i en l’estudi intensiu del material documental.
Desenvolupament enciclopèdic La microhistòria nasqué al final de la dècada del 1970 a Itàlia com una modalitat més de l’anomenada nova història , un moviment historiogràfic molt heterogeni, aliat contra el determinisme de les explicacions econòmiques, demogràfiques i geogràfiques Davant l’abstracció dels grans models, la microhistòria, aprehenent mètodes característics de l’antropologia, elabora una minuciosa reconstrucció de la “vida real” a través de les descripcions denses que possibiliten els marcs d’estudi relativament reduïts La reducció de l’escala d’anàlisi ha estat un dels aspectes…
antropologia de l’esport

Portada del llibre Antropologia del deporte (1986) dels nord-americans K. Blanchard i A. Cheska
Xavier Medina
Esport general
Disciplina de les ciències socials que analitza l’activitat fisicoesportiva des d’una perspectiva sociocultural.
Dins les ciències socials de l’esport, l’antropologia es caracteritza sobretot pel mètode etnogràfic treball de camp, observació participant, diari, entrevistes obertes en profunditat i informants clau la vocació holística, integradora i transdisciplinària la metodologia comparativa l’interès pels aspectes liminars i menys institucionalitzats i per la "mirada distant" sobre els aspectes més normalitzats de la pràctica esportiva Els inicis de la preocupació de l’antropologia per l’esport s’han de buscar al segle XIX i s’emmarquen dins la problemàtica de la difusió dels trets culturals, on…