Resultats de la cerca

Sorgida a la Jònia asiàtica, tenia temàtica i característiques diverses guerrera, amorosa o fúnebre, les quals es mantingueren en passar al Peloponès segle VI aC La conrearen Tirteu, Mimnerm i altres, i d’una manera connatural hi apareixia l’element miticonarratiu o el gnòmic Amb els poetes romans Tibul, Properci i Ovidi prevalgué el to fúnebre i el nostàlgic hom hi troba també exemples d’elegies patriòtiques o gnòmiques En època medieval aquestes característiques temàtiques es mantingueren, però hom prescindí de la uniformitat mètrica Boccaccio — Elegia di Madonna Fiammetta ,…

Sorgida a la Jònia asiàtica, tenia temàtica guerrera, amorosa o fúnebre i característiques diverses En els poetes romans prevalgué el to fúnebre i el nostàlgic En època medieval les varietats temàtiques es mantingueren, però es prescindí de la uniformitat mètrica, que fou recuperada, tanmateix, durant el Renaixement Als segles XVI i XVII el metre es diversificà novament, i durant el XVIII la mètrica clàssica s’adaptà a les diverses llengües modernes en què fou conreat el gènere Al segle XX s’ha conreat l’elegia amorosa i la fúnebre

Entre les elegies instrumentals més conegudes hi ha l' Élégie per a violoncel i piano de G Fauré o l' Elegy per a orquestra de corda, opus 58, d’E Elgar

Actuaven en nom del soldà de Constantinoble però, de fet, només la soldadesca, que els elegia, limitava llur autoritat

Entre els molts exemples de música fúnebre cal citar el rèquiem , l' endecha , el thrnos , el coronach , l' elegia , la marxa fúnebre, etc

A Atenes, la reforma de Clístenes 506 aC dividí la població primerament en cent dḗmoi , però després s’augmentaren fins a cent setanta-quatre, i alhora cadascun dels dḗmoi era associat a una porció del terreny de la polis, ja fos rural o urbana cada dḗmos tingué, doncs, una fisonomia social, política o religiosa pròpia Era regit per un demarca , elegit cada any A través dels dḗmoi , hom elegia els càrrecs públics de la ciutat, confeccionava les llistes de reclutament i canalitzava els imposts

En la cultura popular hom tenia el boig com a posseïdor de facultats especials, sovint sobrenaturals, i com a objecte de supersticions diverses L’exaltació de la bogeria, que sembla provenir de les saturnals saturnal romanes i de la creença en una època de capgirament de les jerarquies socials edat d’or, sembla palesa en costums com els de la diada dels Innocents o els del Carnestoltes Als Països Catalans hom elegia un personatge que era anomenat abat, bisbe, papa o rei dels boigs , les atribucions del qual consistien a organitzar les farses populars La festa dels boigs havia…

El conjunt d’electors constituïa, dins la Dieta Imperial, el collegi d’electors Els electors Kurfürsten eren els prínceps laics i eclesiàstics més importants de l’Imperi Originàriament els prínceps electors foren set, tres d’eclesiàstics l’arquebisbe de Magúncia, que era arxicanceller de l’Imperi pel regne de Germània, el de Trèveris, que ho era pels de les Gàllies i Arle, i el de Colònia, pel regne d’Itàlia i quatre de laics els ducs de Baviera, Francònia, Saxònia —gran mariscal de l’Imperi— i Suàbia El 1150 el duc de Francònia fou reemplaçat pel comte palatí del Rin, i el de Baviera, pel…

El terme és emprat, sobretot, per a designar dos tipus de versos diferents el pentàmetre eòlic i l' elegíac El primer —que hom troba a Safo— té l’esquema &ksb&ksb&esb̆̆&esb̆̆&esb̆̆&esb̆̆, resultat d’una base eòlica disillàbica més quatre dàctils El pentàmetre elegíac o pentàmetre és el vers per excellència de l’elegia i de l’epigrama i, juntament amb l’hexàmetre, constitueix el dístic Té com a esquema &esb̆̆&esb̆̆&esb// &esb̆̆&esb̆̆&ksbi consta de dos hemiepes masculins separats per una dièresi, bé que el seu ús resta sotmès a una…

El seu president detenta el màxim poder executiu al departament Els seus membres són elegits per sis anys, per sufragi universal en escrutini uninominal a dues voltes és renovat per meitat cada tres anys La institució fou creada el 1789, arran de la Revolució, com a organisme de govern dels departaments, d’elecció popular elegia entre els seus membres un procurador general síndic i un directori de vuit membres Al departament del Rosselló més tard dels Pirineus Orientals, substituí l’antic Consell Sobirà del Rosselló La reducció de les seves funcions a les actuals fou ordenada per una llei del…