Resultats de la cerca

Aquests dos cercles màxims de l’esfera celeste es tallen segons un diàmetre que uneix dos punts i que rep el nom de línia dels equinoccis El primer punt és el lloc pel qual el Sol passa de l’hemisferi austral al boreal, i és anomenat equinocci de primavera, punt vernal o primer punt d’Àries El segon punt és el lloc pel qual el Sol passa de l’hemisferi boreal a l’austral, i és anomenat equinocci de tardor o punt Libra Quan el Sol és en un dels punts equinoccials, el dia i la nit tenen la mateixa durada a tots els punts de la Terra El Sol passa pel punt Àries el 21…

 L'inici de la tardor es correspon amb la posició de l'òrbita de la Terra al voltant del Sol en la qual el centre del Sol, vist des de la Terra, creua l'equador celest en el seu moviment aparent cap al sud Quan això succeeix, la durada del dia i la nit pràcticament coincideixen, moment de l'any que rep el nom d'equinocci de tardor És també en aquest moment que, a l'hemisferi sud, s'inicia la primavera En aquesta època de l'any el dia s'escurça A les latituds de la península Ibèrica, el Sol surt més tard que el dia anterior i a la tarda es pon abans, moment en què és més visible…

Astronomia i meteorologia L'inici de la primavera es correspon amb la posició de l'òrbita de la Terra al voltant del Sol en la qual el centre del Sol, vist des de la Terra, creua l'equador celest en el seu moviment aparent cap al nord Quan això succeeix, la durada del dia i la nit pràcticament coincideixen, moment de l'any que rep el nom d'equinocci de primavera És també en aquest moment que, a l'hemisferi sud, s'inicia la tardor En aquesta època de l'any el dia s'allarga A les latituds de la península Ibèrica, el Sol surt abans que el dia anterior i a la tarda es pon després En…

Perdurà fins que Napoleó en decretà l’abolició i reintroduí el gregorià a partir de l’u de gener de 1806 Hom prengué el 22 de setembre de 1792, dia de l’equinocci de tardor, la data de la proclamació de la República, com a començament d’una nova era, i fou decretat que l’any civil comencés per l’equinocci de tardor L’any era dividit en dotze mesos, tots de 30 dies Vendemiari, Brumari i Frimari tardor Nivós, Pluviós i Ventós hivern Germinal, Floreal i Pradal primavera Messidor, Termidor i Fructidor estiu Els dies del mes eren dividits en tres dècades Després del…

L’eclíptica talla l’equador celest en dos punts el punt vernal o primer punt d’Àries γ, on el Sol es troba a l’equinocci de primavera, i el primer punt de Balança γ’, on el Sol es troba a l’equinocci de tardor Al solstici d’estiu el Sol és al punt S i al solstici d’hivern és al punt S’ El nom prové del fet que els eclipsis, sia de Sol o de Lluna, sempre s’esdevenen sobre aquesta línia L’eclíptica és un cercle màxim de l’esfera celeste, i correspon a la intersecció d’aquesta amb el pla de l’òrbita terrestre, el qual és també anomenat eclíptica o pla de l’eclíptica La…

Corresponen als temps que precedeixen els solsticis d’hivern i d’estiu i coincideixen sovint amb les dates de retorn i de partença del pasturatge transhumant Consisteixen en complexos rituals de diversa mena, provinents dels ritus de fertilitat i de culte a l’esperit del gra, sovint de caràcter festiu i desimbolt Als Països Catalans, les acaballes de la sembra s’escauen entre l’equinocci de tardor i el solstici d’hivern de caràcter marcadament domèstic, atès el clima, hi són relacionats costums com la fecundació de les cabres i la matança del porc primera quinzena de novembre Les…

Les estacions de l'any són la primavera, l'estiu, la tardor i l'hivern L'inici de les estacions és donat per aquells moments en què la Terra es troba en una posició determinada en la seva òrbita al voltant del Sol Al llarg dels anys, la data en què comença cadascuna de les estacions varia, en funció de la manera com encaixa la seqüència dels anys segons el calendari anys de traspàs amb la durabilitat de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol durada coneguda com any tròpic Les estacions religió i les arts Els canvis de les estacions, amb llurs característiques, incidien molt en la vida…

El calendari gregorià corregia l’error de base del calendari julià, en el qual es basava, degut a una mesura incorrecta de l’any tròpic, puix que mentre aquest equival a 365,2422 dies, l’any julià mitjà equivalia a 365,25 dies La diferència, equivalent a 0,0078 dies, es traduïa en el retard d’un dia cada 128 anys Com a conseqüència, el pas del sol pel primer punt d’Àries i, per tant, les estacions s’avançaren Així, la Pasqua, vinculada a l’equinocci de primavera, anava celebrant-se cada any més cap a l’estiu El 1582 Gregori XIII, assessorat especialment per Luigi Giglio Ghiraldi…

És anomenada també Pasqua de Resurrecció , Pasqua Florida i primera Pasqua Bé que el mot grec páskha assimilat a páskhein , ‘sofrir’ s’aplicà de moment a la commemoració de la passió, aviat segle IV inclogué ja la vetlla nocturna del dissabte al diumenge i, al segle V, indicà només el diumenge de Resurrecció La celebració de la mort i resurrecció fou anomenada tridu pasqual , que al començament incloïa només el Divendres Sant, el Dissabte Sant i la vetlla pasqual, com a aspectes diversos d’un únic misteri Avui el tridu inclou també la missa vespertina del Dijous Sant Ja des del segle III la…

L’any civil és dividit en 12 mesos i legalment comença el dia 1 del mes de gener i acaba el dia 31 del mes de desembre L’existència de l’any civil com a període diferent de l’any astronòmic obeeix al fet que aquest no pot ésser pres com a unitat de temps de la vida civil, per tal com no enclou un nombre enter de dies Com que la vida social es regeix pels moviments aparents del Sol, els dies civils dia solar mitjà en ésser iguals solucionen el problema de la correspondència amb el moviment diürn aparent del Sol Però cal, a més, fer coincidir, tant com sigui possible, l’any tròpic amb el civil…