Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
especulació
Economia
Operació efectuada en previsió d’una modificació en l’estructura de preus, per tal d’obtenir uns guanys extraordinaris.
Aquest tipus d’operació, que sempre comporta un risc, és efectuat en el procés de distribució i es distingeix de les operacions ordinàries de compravenda perquè no respon a la satisfacció de cap necessitat concreta del subjecte L’especulació ha estat justificada com a element de regulació automàtica de les fluctuacions temporals dels preus, especialment en el cas dels productes agrícoles, malgrat que en molts casos accentua encara més aquestes distorsions i constitueix una maniobra que falseja el joc de l’oferta i la demanda A la borsa, les operacions especulatives són factors…
buit
Filosofia
Física
Espai desproveït de matèria. En la tradició filosòfica occidental l’existència i la natura del buit ha estat un tema d’especulació cosmològica, i àdhuc metafísica, des de l’època dels presocràtics.
Els pitagòrics i els estoics admetien el buit fora del món, els primers com una matèria ambient, assimilable a l’aire, i els darrers com un “incorporal” Per contra, Parmènides, que identificà el buit amb el no-res, en negà l’existència, perquè l’existència del no-res seria contradictòria Però els principals partidaris del buit a l’antiguitat foren els atomistes atomisme, per als quals el món es componia de dos principis els àtoms = matèria = ésser i el buit = espai, = no-res, que feia possible el moviment dels àtoms i explicava la compressibilitat dels fluids i la diferent densitat dels…
hermetisme
Filosofia
Corrent espiritual de la tardana època hel·lenística (s III) que prengué el nom d’Hermes Trismegist, savi fabulós, identificat amb el déu egipci Thot.
Proposava un alliberament per mitjà de la gnosi En la seva especulació, hom troba elements de l’astralisme caldeu, de la física d’Aristòtil, de la psicologia de Pitàgores i de Plató i de l’astrologia, sistematitzada segons la nova visió científica del món de l’especulació de l’Egipte hellenístic Dividia el cosmos en tres zones la superior, seu de la llum, la inferior, habitada pels homes, seu de la matèria i de la corrupció, i la intermèdia, que correspon als esperits i a les ànimes
continu
Filosofia
En la filosofia clàssica, realitat material considerada com un tot les parts de la qual, unides entre elles sense solució de continuïtat, tenen un límit únic i comú.
Oposat al discontinu discretum , el problema del continu continuum condicionà l’especulació cosmològica sobre la constitució de la matèria i les qüestions relatives al moviment i al canvi substancial
brahman
Hinduisme
Concepte fonamental de la metafísica de l’hinduisme, amb què hom designa l’Absolut.
De designar pregària, himne, fórmula màgica, coneixement sagrat, passà a significar el poder inherent en ells i, últimament, es convertí en un principi còsmic absolut i universal, identificat amb el paramaātman esdevingué així l’única realitat, centre d’especulació dels Upaniṣad, objecte de meditació i fi del progrés espiritual
saviesa
Filosofia
Religió
Àmbit superior de la realitat, sovint hipostasiat i àdhuc personificat, corresponent al que hom pot anomenar raó o logos del cosmos, ànima del món o àdhuc esperit (és a dir: l’element misteriós que intervé, tot donant-li sentit, en la creació de l’univers per Déu).
En aquesta darrera línia la tradició cristiana ha identificat la saviesa veterotestamentària tant amb l’Esperit Sant com, sobretot, amb el mateix Verb o Fill de Déu Logos En l’especulació sobre la saviesa en connexió amb Déu la teologia russa moderna ha obert noves perspectives sofiologia, no sense polèmiques
apreciació
Economia
Elevació del valor d’una moneda respecte d’una altra o altres com a conseqüència del joc de l’oferta i la demanda als mercats de canvis.
L’encariment es produeix quan augmenta la demanda d’una moneda respecte a d’altres Normalment, la tendència a l’adquisició d’una divisa té a veure amb els pagaments internacionals de transaccions, amb la qual cosa esdevé un refugi en situacions en què altres actius cauen, o bé es produeix per inversió o especulació
assetjament immobiliari
Sociologia
Pressió directa o indirecta exercida sobre un llogater amb la finalitat que abandoni l’immoble llogat i que renunciï a drets que té reconeguts per llei o pel seu contracte d’arrendament.
Reconegut com una forma d’ assetjament , les formes de pressió poden ésser molt diverses i sovint se situen en la illegalitat, com talls de subministrament o danys en els immobles, entre d’altres L’assetjament immobiliari, o mobbing , és un fenomen íntimament lligat al segment més agressiu de l’especulació immobiliària i, generalment, és exercit per determinats inversors especialitzats en la compra d’immobles amb llogaters, que, posteriorment, tornen a vendre un cop buits A l’Estat espanyol, la reforma del codi penal del 1995 en vigor des del desembre del 2010 tipificà el delicte…
circulació monetària
Economia
Quantitat de diner, part de l’estoc monetari, que circula durant un període de temps determinat.
En una economia basada en la divisió del treball, el diner actiu líquid és emprat per a facilitar les transaccions, en fer possible el crèdit, i per a tresorejar, per precaució o per especulació Una variació de la quantitat de diner en circulació alterarà la demanda global de béns i serveis, llevat que sigui contrarestada per una variació de signe contrari en la velocitat de circulació monetària El coneixement dels factors que determinen la velocitat és, per tant, imprescindible a l’hora de formular els objectius de creixement de la circulació monetària, per tal que siguin…
filosofia grega
Filosofia
Filosofia nascuda i desenvolupada en el món grec.
Precedida d’una especulació religiosa, la filosofia pròpiament dita nasqué, en contacte amb l’Orient, a l’Àsia Menor, a Milet, el mercat més important del món antic Bé que els poemes homèrics palesen ja un distanciament de l’home grec respecte als postulats magicoreligiosos distanciament que encara és més inequívoc en el preracionalisme d’Hesíode, és en l’especulació cosmològica dels primers filòsofs jònics Tales, Anaximandre, Anaxímenes que cristallitzà aquesta actitud d’investigació racional del món, al segle VI aC Els elements religiosos, però, perduraren en la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina