Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
farmacologia
Farmàcia
Ciència que estudia les substàncies que modifiquen les estructures i les funcions de la matèria viva en tots els nivells d’organització.
Hom pot dividir la farmacologia en dues branques la qualitativa i la quantitativa La farmacologia qualitativa té com a objecte descobrir l’acció i les propietats de les drogues sobre les estructures, les cèllules, els òrgans, els organismes, els aparells, etc, mitjançant tests fisiològics, bioquímics, enzimàtics, físics, etc Aquests tests són fets per analogia amb substàncies de propietats conegudes, i poden evidenciar propietats farmacològiques inherents a estructures químiques definides La recerca d’aquestes activitats, mitjançant tests específics, és anomenada screening La farmacologia…
societat del risc
Sociologia
Nova forma social conseqüència de la modernització de la societat industrial.
El terme fou creat i desenvolupat conceptualment pel sociòleg alemany Ulrich Beck a partir de l’anàlisi de fenòmens de risc que afecten les societats industrials en un període de globalització creixent Hom parla de risc en un doble sentit d’una banda, la societat està en perill, en situació de risc i, de l’altra, cal seguir arriscant i apostant, ja que ens trobem inevitablement dins del joc això pot suposar assumir nous riscos El risc no comporta necessàriament una situació de perill, però sempre genera incertesa L’home modern pretén exercir un control important sobre el medi natural i sobre…
reacció de substitució
Química
Tipus general de reacció orgànica en la qual un àtom o un grup, tant en forma aniònica com catiònica, s’integra en un compost orgànic.
Té lloc mitjançant l’establiment d’un enllaç covalent amb un àtom de carboni, desplaçant d’aquest un altre àtom o grup La racionalització de les reaccions de substitució fou iniciada en el decenni 1940-50 amb els treballs de CK Ingold, el qual les classificà en reaccions de substitució nucleofílica i reaccions de substitució electrofílica, atès el caràcter electrònic del reactiu Les reaccions de substitució nucleofílica ocorren finalment sobre àtoms de carboni saturats n’és un exemple característic la transformació d’un halogenur d’alquil en un alcohol, d’acord amb l’esquema HO - +R-Hal →R-…
teoria de gran unificació
Física
Dit de cadascuna de les teories que intenten descriure mitjançant el formalisme d’un únic camp de galga totes les interaccions experimentades per les partícules (teories de galga, interacció, partícula).
Les GUT sorgiren seguint el camí iniciat per la unificació electrofeble , ideada per S Weinberg i A Salam durant els anys seixanta, i que consistia a descriure mitjançant un únic camp les interaccions electromagnètica i feble Una GUT és una teoria que intenta ampliar aquesta unificació electrofeble per tal que també descrigui la interacció forta Les posteriors ampliacions, que haurien d’incloure la descripció de la interacció gravitacional, presenten força dificultats, especialment en la quantificació del camp gravitacional, i hom les emprèn en el marc de teories com la de les supercordes
Formgeschichte
Bíblia
Terme, que significa ‘història de les formes’, amb què és conegut, abreujadament, el mètode exegètic (formgeschichtliche Methode) iniciat en l’àmbit alemany al començament del segle XX per Martin Dibelius, Karl L. Schmidt i Rudolf Bultmann.
Convençuts que els evangelis escrits havien estat precedits per tota una tradició oral, aquests autors prepararen, independentment, un instrument de treball per a remuntar dels evangelis actuals a les primitives formes d’evangelització Així hom descobrí les variacions experimentades per les tradicions evangèliques en passar de Jesús als apòstols i d’aquests a les primeres generacions cristianes El mètode fou preparat, en part, per Hermann Gunkel, en determinar les formes estilístiques pròpies del material narratiu i poètic de l’Antic Testament sagues etiològiques, culturals i…
música de Sardenya
Música
Música desenvolupada a Sardenya.
Música culta Vegeu Itàlia Música popular Sardenya constitueix un territori amb tradicions musicals i trets estilístics diferents dels de les altres regions italianes, encara que no es pot parlar d’una total absència d’elements comuns El més destacat de la seva música és la gran difusió de cants polifònics de tradició oral, en una multiplicitat d’estils característics de determinades àrees Aquest patrimoni musical es pot dividir en dos grans grups segons el caràcter -religiós o profà- dels textos El repertori profà, amb textos satírics o d’amor, és cantat per diversos tipus de conjunts vocals…
art gòtic

La catedral de Palma, Mallorca (1229-1346)
Secret Pilgrim (CC BY-SA 2.0)
Art
Art desenvolupat entre el període anomenat romànic i el Renaixement (segles XIII-XIV en uns països i XIII-XV en uns altres).
Geogràficament ocupà tota l’Europa del nord, la central i l’occidental, i arribà fins al Pròxim Orient i, molt més tard, fins a l’Amèrica hispana La denominació de gòtic com a sinònim de barbaritzant i equivalent a un estil no subjecte a cànons fou deguda als acadèmics, que no saberen veure més enllà d’allò que les regles clàssiques els indicaven El seu enlairament a estil de primera línia dins els períodes artístics és degut als moviments vuitcentistes prerafaelita i neogòtic Interior de la catedral de Notre-Dame de París 1163-1345, obra de l’arquitecte Pierre de Montreuil Chechi Peinado CC…
franquiciat | franquiciada
Economia
Persona física o jurídica que accepta una franquícia per explotar un negoci en unes condicions ja experimentades i amb un nom i publicitat comuns a altres establiments similars però no competidors perquè són en àmbits de mercat diferents.
radiotècnia
Electrònica i informàtica
Tècnica de la transmissió a distància d’informació (so, imatge, senyals, dades, etc. ) per mitjà d’ones radioelèctriques o hertzianes.
Tota transmissió necessita un emissor i un receptor L’emissor té la funció de transformar la informació a transmetre en senyals elèctrics i aquests en ones electromagnètiques mitjançant l’antena Les installacions destinades a l’emissió constitueixen l' estació emissora o, simplement, emissora El receptor capta les ones de l’emissió mitjançant l’antena i les transforma en senyals elèctrics, i amb aquests restitueix la informació inicial Per a poder dur a terme la transmissió esmentada i alhora permetre l’existència de diverses emissores simultàniament, hom recorre a la modulació d’una…
volta

Perfil de l’arc generador, estructura bàsica i exemple constructiu de tres tipus de volta: a dalt, cilíndrica o de mig punt (a l’esquerra) i per aresta gòtica (a la dreta); a baix, escarsera
© Fototeca.cat
Arquitectura
Estructura arquitectònica corbada que cobreix un espai, forma un sostre, sosté una graderia, etc., conformada amb elements que recolzen mútuament i exerceixen una pressió exterior suportada per parets, pilars, etc.
En la seva forma simple , la volta és generada pel moviment directriu d’un arc Segons el perfil d’aquest arc, en resulta una volta cilíndrica o de mig punt , o de canó seguit , o de tartana si l’arc és de mig punt, apuntada o ogival , o en punta d’ametlla si és apuntat, escarsera o escassana , o rebaixada si és escarcer, d’ansa-paner si és carpanell, peraltada si és peraltat, parabòlica si és parabòlic, rampant o d’escala si és rampant, etc Segons el moviment directriu de l’arc en l’espai, es genera una volta recta quan el moviment directriu és perpendicular al seu pla, inclinada o…