Resultats de la cerca

Se l’anomenava també oficial, jove o companyó L’accés al fadrinatge podia fer-se un cop finit el període d’aprenent i, pagats els drets corresponents, inferiors als de mestre, s’inscrivien en el llibre de fadrins del gremi Era sotmès a un sever sistema de control havia de viure amb el seu mestre, “menjant, dormint i fent contínua residència” A diferència de l’aprenent, rebia un sou pel seu treball No podia abandonar una tasca començada, i li era prohibit d’establir-se pel seu compte En termes generals, la durada del fadrinatge era de quatre anys, amb tendència a prolongar-la i a…

El gremi de sastres era el més important dels oficis de la confecció al voltant se’n trobaven altres de més especialitzats, menys nombrosos i de menys importància econòmica i social, com els de calceter, peller o robavellaire i giponer, oficis que en general se separaren dels sastres durant els segles XV i XVI i s’hi reintegraren al llarg dels segles XVII i XVIII Posat sota l’advocació de santa Maria Magdalena, el gremi de sastres era, pel nombre dels seus confrares, el primer o dels primers de les grans ciutats Fins i tot es produí la separació dels fadrins en una corporació…

El gremi de mestres argenters de Barcelona exigia el dibuix d’una joia, que després els fadrins havien d’executar amb metalls nobles i pedreria fina El conjunt d’aquests dibuixos estan recollits en set volums anomenats llibres de passanties , iniciats al s XVI i que arriben al s XIX Són una valuosa font per a l’estudi de les joies catalanes d’aquesta època

És un constructor capacitat per a contractar o realitzar la construcció d’edificis i altres obres Fins a la fi de l’Antic Règim pertangueren a l’estament menestral Al segle XVI els mestres de cases de Barcelona es constituïren independents i reberen privilegis de Carles V, de Felip II 1585 i de Felip III 1599 eren governats per tres cònsols Generalment, però, llur nombre era escàs i s’agruparen amb els altres oficis de la construcció Manresa i Vilafranca al segle XIV, posteriorment Alacant, Tarragona el 1773, Tremp el 1774 i Vic el 1778 Molt sovint es trobaven units amb els fusters Lleida el…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió indirecta de sacseig amb cavitat globular Sol ser de bronze o d’algun altre metall Generalment els cascavells s’utilitzen en grup, disposant-los en suports de formes diverses pals, cèrcols, etc En l’orquestra són collocats normalment en una cinta semicircular fixada a un mànec que l’intèrpret sacseja Són presents en alguns balls populars tradicionals, anomenats balls de cascavells, en els quals els homes o fadrins porten uns camals de roba amb cascavells cosits També són utilitzats com a senyal de comunicació,…

Els fusters formaven un gremi amb nombroses branques Els de Barcelona reberen ordinacions el 1334, en 1388-93, el 1453, el 1619 i el 1622 Successivament se'n separaren diversos oficis els capsers el 1556, els dauradors el 1596, els escultors el 1680 i els cadiraires el 1775 També els oficis d’entallador, armer i encepador deriven del nucli comú de la fusteria Des del s XVI els fadrins de l’ofici constituïen un gremi separat dels mestres A València, el gremi de fusters, citat ja el 1282, rebé ordinacions el 1434, el 1656 i el 1774 Comprenia també els escultors, els entalladors,…

En determinades regions el pastís té forma d’algun objecte o animal, i hom ha utilitzat modernament la xocolata i el crocant com a guarniment Les figures de xocolata, de temàtica molt diversa, han substituït en molts casos la tradicional coca d’ous Mona de Pasqua © CIC - Moià És un obsequi que els padrins i en algunes comarques els avis o els pares fan a llurs fillols o bé nets o fills, en tot el Principat de Catalunya i el País Valencià Les famílies o colles de fadrins i fadrines anaven a menjar-se la mona al camp o a la platja a la ciutat de València, el lloc clàssic d’aquestes…

No formaren mai un gremi independent, tot i constituir un grup homogeni no tenien per tant ni prohoms, ni consell gremial, ni casa pròpia, ni ordinacions Sí que tenien, en canvi, mestres propietaris o administradors de botigues i fadrins fills de comerciants, dependents de comerç ja al segle XIX, corredors de llotja Llur importància fou notable i llurs funcions interferien sovint a les dels paraires Mantenien relacions comercials amb ports i places estrangeres A part la botiga, invertien sovint el capital en el millorament agrícola, en empreses industrials, en barques barca, en…

Els que habitaven a Barcelona estaven units en gremis o confraries semblants a les de menestrals El 1459 reberen ordinacions els hortolans, els llauradors i els traginers, posats sota l’advocació dels tradicionals sant Nin i sant Non Abdó i Senén, que al s XVII foren desplaçats, en general, pel culte a sant Isidre El gremi, que tenia per centre l’església de Sant Pere de les Puelles, conreava els horts de vora el rec Comtal, i els seus membres foren coneguts posteriorment com a hortolans del Portal Nou Llurs ordinacions foren renovades en 1622-28 i el 1662 Un altre grup treballava les terres…

Fou un element característic de la societat estamentària des del s XIII fins al XIX, que conservà els trets bàsics sota una pluralitat de formes i de terminologia oficis, collegis, confraries, arts, etc El sistema gremial fou un fenomen essencialment urbà, que només assolí un desenvolupament extens a les capitals i les ciutats importants L’origen és relacionat amb el desenvolupament de l’autonomia municipal i la revifalla de l’artesania i del comerç, a partir del s XII Era basat alhora en la comunitat de treball i en els factors religiosos i assistencials Les ordinacions evolucionaren cap a…