Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
fileta
Indústria tèxtil
Bastidor que, en algunes màquines tèxtils, com les metxeres, les filadores, les bobinadores, els ordidors, els telers de gènere de punt, etc, serveix per a col·locar-hi les bobines, els rodets, els bots o els cabdells.
Generalment va proveïda d’un dispositiu tensor del fil, d’òrgans de guia i de mecanismes automàtics de parada, que actuen en trencar-se el fil La fileta doble duu unes bobines de reserva, nuades amb les que es van desenrotllant
fileta
Tecnologia
Escairat de fusta de pi del mercat de Tortosa d’uns 40 pams de llargària.
mudar la fileta
Indústria tèxtil
Substituir els rodets amb què és guarnida la fileta d’un ordidor per uns altres rodets amb els quals hom vol confeccionar un nou ordit.
ordidor
ordidor directe amb la fileta
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina d’ordir.
Els ordidors més primitius consistien en unes posts clavades a la paret i proveïdes de clavilles, i l’ordidora anava passant amb la mà un grup de fils en ziga-zaga d’una clavilla a l’altra fins a arribar a l’última Aquesta longitud de fil era anomenada portada , i l’operació s’anava repetint fins a obtenir la quantitat de fils necessària Posteriorment existí un ordidor amb un gran tambor de llistons impulsat a mà, sobre el qual s’enrotllaven els fils Avui els ordidors són mecànics i poden ésser classificats en tres grans grups, segons la manera de fer l’ordit els…
ordissatge
Indústria tèxtil
Operació d’ordir, anomenada també preparació de l’ordit, que és immediatament anterior al tissatge.
En l’ordissatge, el fil és enrotllat en les bobines d’enrotllament creuat o en els rodets amb enrotllament parallel que guarneixen la fileta, la qual alimenta l’ordidor amb un gran nombre de fils simultàniament, generalment de 200 a 600 La major part d’ordits són sotmesos en sortir de l’ordidor a l’operació de paratge Freqüentment el nombre de fils del plegador és inferior al necessari i llavors cal reunir els fils de diversos plegadors en un de sol, operació que és feta en un cavallet a propòsit o bé alimentant la màquina de parar amb diversos plegadors, simultàniament…
bobinadora
Indústria tèxtil
Màquina emprada per a fer bobines amb el fil procedent d’altres formes d’enrotllament, com ara madeixes, corones, fusades, o de bobines de mides o forma diferents.
Les bobinadores poden formar la bobina per enrotllament del fil sobre una ànima posada en un fus o una pua o per contacte tangencial amb un tambor o cilindre que té a la superfície unes ranures en espiral disposades en els dos sentits que guien el fil En les primeres, un guiafils, animat d’un ràpid moviment de vaivé que recolza en l’ànima, guia el fil que s’enrotlla en ella i de la qual es va apartant a mesura que augmenta el diàmetre La inversió gairebé instantània del moviment de vaivé del guiafils i la seva rapidesa fan que la velocitat de la màquina sigui limitada En les segones, pel fet…
contínua
Indústria tèxtil
Màquina per a filar o retòrcer de funcionament continu, a diferència de la selfactina, que és intermitent.
El tipus més corrent per a filar és la contínua d’anells , que transforma la metxa produïda per la metxera en un fil molt més fi amb la torsió suficient perquè les seves fibres no s’escorrin les unes sobre les altres Els elements de la màquina són una fileta que sosté les bobines de metxa, un tren d’estiratge usualment de gran estiratge, un guiafils o cua de porc, situat a l’eix del fus, un anell antibaló, el fus que fa girar la fusada i, al voltant d’aquesta, l’anell que guia el corredor La metxa s’aprima considerablement en el tren d’estiratge, a la sortida del qual rep la…
trescanadora
Indústria tèxtil
Nom que hom dóna en les fàbriques de sederia a la fileta
.
broca
Indústria tèxtil
Barreta de ferro de secció circular sobre la qual giren els rodets a la fileta de l’ordidor, els plegadors a la fileta dels telers de cinteria, etc.
berguedana

Secció transversal d’una berguedana: 1, bancada; 2, ballador; 3, regle per a guiar el fil a les pues; 4, braç oscil·lant; 5, llanternó; 6, fileta de les metxes; 7, bernat o borinot; 8, pua; 9, roda d’accionament manual; 10, regle per a guiar la metxa del carro; 11, carro
© fototeca.cat
Indústria tèxtil
Antiga màquina de filar construïda a la fi del s XVIII, entre el 1790 i el 1795, per Ramon Farguell i Montorcí, conegut per Maixerí
, de Berga, que fou emprada a Catalunya fins pels volts del 1870.
Té una certa semblança amb la màquina de l’anglès Hargreaves 1764, i és probable que ambdues fossin modificacions d’altres de més antigues, derivades de l’antic torn de filar La berguedana era constituïda per dues bancades de fusta paralleles unides perpendicularment per la testa a una tercera bancada, també de fusta Una roda accionada a mà feia girar, per mitjà d’un cordill sense fi, una roda solidària d’un joc d’engranatges el pinyó més petit dels quals movia un llanternó , que per mitjà de cordills feia giravoltar les agulles o pues sostingudes per balladors , un o dos, segons el nombre d’…