Resultats de la cerca

En el seu estudi hom insisteix actualment en la necessitat, més ellà d’un simple tractament especulatiu, d’una història del dogmes per a possibiltar llur correcta comprensió

Considerat com a últim dia de quaresma, la solemne litúrgia vespertina introdueix al tridu pasqual La benedicció del crisma pel bisbe dona nom a la missa crismal, que hom celebra al matí Durant segles el Dijous Sant ha estat considerat dia de la reconciliació i de la penitència sacramental En aquest sentit, hom insisteix actualment en l’aspecte de fraternitat i amor que l’eucaristia comporta

Forma moderada o larvada d’escepticisme —que, en afirmar la impossibilitat d’una certesa absoluta, nega també la possibilitat d’una falsedat absoluta—, el probabilisme fou desenvolupat, en el si de l’Acadèmia mitjana i nova, per Arcesilau, Carnèades, Clitòmac i Filó de Làrissa, entre altres Modernament hom n'ha donat una nova variant, en relació amb la teoria i filosofia de la ciència, que insisteix en el caràcter exclusivament aproximat de tot coneixement GBachelard hom en diu també plausibilisme ÉMeyerson

Talment hom pot considerar el conjunt com un tot acabat i independent, autosuficient i justificat en ell mateix i sovint amb pretensió de donar raó de tota la realitat Fins a tal punt es dóna en Hegel la realització primigènia i prototípica d’un sistema filosòfic, que hom pot dir que només a partir d’ell han pogut ésser reconeguts com a tals els sitemes anteriors Plótí, Escot Eriúgena, Tomàs d’Aquino, Suárez, Spinoza i és així mateix en ell palès de tal forma el fracàs d’un sistema tancat —pretesament axhaustiu i definitivament establert— que hom insisteix actualment en la…

Es tracta d’una noció definida per Pierre Bourdieu, i que constitueix un dels nuclis de les seves reflexions sobre la cultura És un sistema de disposicions culturals i valors perdurables que són fruit de l’experiència i dels coneixements adquirits en un determinat àmbit social Bourdieu insisteix que les manifestacions culturals i les afirmacions del gust no són, generalment, el producte d’una elecció conscient i estratègica de l’individu És més aviat una disposició “desinteressada” que impregna i dóna una coherència formal a totes les formes de comportament, i orienta les…

Gairebé tot el comportament humà no estrictament biològic és compost d’accions socials, és a dir, té una dimensió social A partir del concepte d’acció social es formà l’anomenada teoria de l’acció social, branca del conductivisme social fundada per Max Weber i desenvolupada, entre altres, per Talcott Parsons considera que l’acció social significativa és la matèria última de la sociologia, o sigui que aquesta ha de basar-se en l’observació del comportament extern, sense fer referència al significat que l’acció té per a qui l’executa Mentre que Émile Durkheim cerca les característiques de l’…

A partir de la teoria general del benestar economia del benestar són extretes una sèrie d’implicacions operatives que remarquen sobretot la possibilitat —sigui objectiva o valorativa— que l’estat garanteixi a tots els ciutadans uns nivells mínims de percepcions directes de llur treball, i especialment de serveis públics, assistencials i de previsió social A la Gran Bretanya, pels volts de la Segona Guerra Mundial, s’estengué àmpliament aquesta filosofia econòmica, que restà plasmada, per exemple, amb el moviment portat per William Henry Beveridge al si del laborisme els països escandinaus…

Cal assenyalar entre ells, en primer lloc, Thomas Tooke John Fullarton i James William Gilbart Tingué l’adhesió de la majoria dels principals economistes, en especial de John Stuart Mill, contra els homes pràctics i els funcionaris del Banc d’Anglaterra Les seves crítiques poden ésser sintetitzades en tres idees principals En primer lloc, el control de l’emissió és insuficient per a garantir l’estabilitat si hom vol aconseguir-la mitjançant restriccions, cal plantejar-se alhora la qüestió dels dipòsits bancaris El mecanisme de control no ha de consistir en la limitació de l’emissió, sinó, si…

A diferència dels reformats, la teologia catòlica, bo i mantenint el caràcter revelador de les veritats de fe, insisteix en la necessitat d’una raonabilitat comprensió objectiva i, fins a un cert punt, racional per part de l’home del contingut de la revelació I fins i tot hom parla d’un coneixement natural sobre l’existència de Déu i sobre les propietats i els atributs de l’essència divina, especificats tradicionalment per la teodicea o teologia natural Actualment, però, catòlics i protestants han deixat de mantenir llurs posicions antagòniques, en el sentit que entre els primers…

Subratllada per Kierkegaard credo quia absurdum , tingué un representant notable en el primer Karl Barth Com a correctiu de les tendències teològiques racionalistes, el corrent dialèctic és present al llarg de tota la història del cristianisme