Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
coadjuvant tecnològic
Alimentació
Química
Substància o matèria que no es consumeix com a ingredient alimentós per ella mateixa i que hom utilitza en l’elaboració de les primeres matèries, aliments o llurs ingredients.
Els coadjuvants tecnològics poden donar lloc a la presència no intencionada, però inevitable, de residus o derivats en el producte final
educativitat
Educació
Capacitat d’un educador de contribuir, mitjançant la seva acció educativa, al desenvolupament integral d’un educand.
Aquesta aptitud de l’educador per a educar s’anomenà així per Juan Zaragüeta, pedagog espanyol del s XX Representa la possibilitat d’influir decisivament, tot contribuint des de fora, al procés de formació d’un altre individu més immadur en aquell moment És la capacitat per a transmetre coneixements, destreses, valors o actituds de manera intencionada o no
esofagitis
Patologia humana
Inflamació, aguda o crònica, de l’esòfag.
Entre les causes de l’esofagitis aguda hi ha les caustificacions de causa externa ingestió accidental o intencionada d’àlcalis o d’àcids forts o interna reflux del suc gàstric per incontinència del càrdia, hèrnia diafragmàtica, etc Les esofagitis agudes greus produeixen, a més de les manifestacions locals dolor, disfàgia, etc, símptomes generals febre, quadre tòxic, collapse Les esofagitis cròniques solen ésser degudes al costum de menjar o beure aliments molt calents i també a la regurgitació dels sucs gàstrics
literatura popular eivissenca
Literatura catalana
Literatura popular pròpia de l’illa d’Eivissa.
Es manifesta principalment a les cançons i a les rondalles, però també als adagis la revista “Ibiza” publicà un refranyer, les endevinetes n'hi ha una collecció de l’Institut d’Estudis Eivissencs, etc Les rondalles han estat recollides per Joan Castelló i Guasch També n'ha publicada alguna Isidor Macabich i Llobet a Costumbrismo , on l’autor ha aplegat els seus estudis sobre el cançoner, amb diverses sèries de romanços tradicionals el de les germanes captives és el més original, mentre que el d’en Rodriguet és l’únic de tema cidià dels Països Catalans, religiosos, etc, com també altres…
grup de pressió
Economia
Política
Sociologia
Grup de persones influents amb interessos afins de tipus econòmic, polític, ideològic o religiós que organitzen una acció simultània sobre l’opinió pública, els partits polítics, l’Administració i el govern en benefici dels seus interessos.
La participació dels grups de pressió en les polítiques públiques s’inicià al segle XIX als Estats Units i té una llarga tradició en els sistemes polítics dels països anglosaxons, que foren els primers que en regularen el funcionament a través de l’ordenament jurídic El 1945 els Estats Units aprovaren la primera llei amb aquest propòsit, que ha estat successivament modificada L’any 2008 la Comissió Europea implantà el Registre dels Representants d’Interessos, ampliat i aprovat pel Parlament Europeu el 2011 en el Registre de Transparència A Catalunya, la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de…
frase
Lingüística i sociolingüística
Construcció sintàctica integrada per més d’una unitat gramatical.
En aquest sentit s’oposa a proposició , que implica una significació estructurada a partir de la unió subjecte + predicat la significació de la frase, en canvi, no cal que s’articuli amb aquestes dues unitats precises frase i proposició poden coincidir —tota proposició és ensems frase—, però no coincideixen necessàriament —tota frase no és obligatòriament proposició— Segons Bello, la frase és un grup unitari de formes, el nucli de la qual pot ésser un substantiu frase substantiva , un adjectiu frase adjectiva , un verb no copulatiu frase verbal o un adverbi frase adverbial En aquest…
responsabilitat penal
Dret penal
Responsabilitat jurídica en virtut de la qual hom és afectat pels efectes legals derivats de la comissió, dolosa (intencionada) o culposa (per imprudència o negligència), d’un delicte.
Perquè hom sigui criminalment responsable cal que hagi estat investigada i demostrada l’existència d’una acció humana que fonamenti la imputabilitat és a dir un acte conscient, la voluntat del resultat previst i la plena consciència del valor d’aquest això no es dóna, per exemple, ni en els transitòriament trastornats ni en els forçats i que el resultat corresponent estigui recollit en la llei penal, és a dir que es trobi tipificat legalment tipus i que, consegüentment, sigui antijurídic en altres paraules que no sigui justificat, per exemple, ni per legítima defensa, ni pel compliment d’un…
animisme
Etnologia
Filosofia
Religió
Creença segons la qual tot objecte o fenomen de la natura és posseït per un esperit independent de la mateixa materialitat del fenomen; són, per tant, esperits no sotmesos a les lleis de la natura i amb una actitud intencionada.
Aquesta creença, molt antiga, és encara especialment corrent entre els pobles primitius també pot ésser trobada en alguns malalts mentals En general, tots els pobles primitius, sense documents escrits, cregueren en l’existència d’éssers immaterials i pensaren que era a la presència d’aquests éssers que la natura deu la seva vitalitat Els primitius, tanmateix, atribuïren la mort a l’abandó que l’ànima fa dels cossos on habita La independència que mantenen els esperits respecte als cossos determina que siguin incorporis i que es puguin manifestar fora d’aquests Aquesta és una de les raons a…
competència
Economia
Rivalitat entre dos o més productors o comerciants, amb vista a controlar el mercat més ampli possible.
En sentit tècnic, la competència organitza i regula sistemàticament la participació dels subjectes de la vida econòmica en l’obtenció de productes adequats a les exigències del mercat, tant des del punt de vista de preus com de qualitats Bé que el concepte era ja utilitzat amb anterioritat als economistes clàssics, fou aquesta escola escola clàssica la primera a formular una teoria completa sobre la formació dels preus basada en el model de competència perfecta o lliure competència , desenvolupada més endavant pels economistes neoclàssics El model de competència perfecta es basa en una sèrie…
crítica d’art
Art
Formulació de judicis valoratius sobre l’art plàstic, amb la finalitat d’orientar el públic.
Confosa sovint amb la historiografia de l’art entre els sostenidors d’aquesta identitat hi ha Benedetto Croce i Lionello Venturi i amb la teoria de l’art , allò que hom entén estrictament per crítica, tot i que té precedents llunyans, com la visuració, no prengué consistència fins que fou conreada sistemàticament a través de la premsa o els mitjans de comunicació habituals, a conseqüència de la generalització, a la França illustrada, de l’exposició —o Salon— com a manifestació pública de l’obra d’art Així com l’art francès ha estat el paradigma més o menys seguit per tot l’art occidental…