Resultats de la cerca

Un sistema d’aquest tipus és anomenat compatible si admet solució, i incompatible en el cas contrari Un sistema compatible és determinat si la solució és única, i indeterminat si, per contra, hi ha infinites solucions Els sistemes d’equacions lineals són anomenats no homogenis si els termes independents b 1 , b m no són tots nuls, i homogenis en el cas contrari La regla de Cramer permet, mitjançant l’ús dels determinants, de resoldre els sistemes de 3 equacions amb 3 incògnites té solució on és el determinant del sistema, que ha d’ésser no nul

En termes del producte escalar  s’obté x̄ ȳ  = || x̄ || || ȳ || cos A x̄ , ȳ Per mitjà d’aquest concepte es pot precisar l’angle entre dues rectes, entre recta i pla, i entre dos plans

En un pas anterior a l’entrada al sistema no lineal, es provoca la distorsió inversa en el senyal, i d’aquesta manera, en passar a través del sistema, la distorsió que introdueix aquest queda compensada Aquesta tècnica s’utilitza força en sistemes de telecomunicacions, on molts dels dispositius són altament no lineals i introdueixen nivells importants de distorsió, la qual cosa perjudica la qualitat de les transmissions

Donat un sistema no homogeni de m equacions lineals amb n incògnites, escrit en forma matricial A x = b , b ≠ 0 , on A és la matriu de coeficients del sistema, b la columna dels termes independents i x la columna de les incògnites, el sistema és compatible és a dir, que té solucions si el rang de A és igual al rang de la matriu ampliada A , b matriu Si aquest rang és igual al nombre d’incògnites, aleshores es tracta d’un sistema compatible determinat o sia, amb solució única, però si el rang és menor que el nombre d’incògnites, es tracta…

La seva unitat estructural és que presenta possibilitat de deslocalització elevada dels enllaços dobles El substituent R pot ésser un grup OH, un halogen o bé grups alcoxi, alquilamino, alquil o aril Els composts fosfonitrílics més simples són els trímers cíclics, i els més complicats són polímers lineals d’un pes molecular molt elevat

L’origen de la teoria té lloc en el càlcul simbòlic de Heaviside del final del segle XIX, el qual fou emprat sistemàticament pels físics i pels enginyers en la resolució de problemes teòrics d’electricitat Posteriorment, l’any 1926, Dirac introduí la seva funció d delta de Dirac com a instrument de treball que ajuda en el tractament de problemes de mecànica quàntica Paradoxalment, tant en el càlcul simbòlic com en els treballs de Dirac, malgrat que hom cometia una sèrie d’abusos de llenguatge i d’incorreccions matemàtiques, els resultats pràctics eren bons No fou fins després del 1945 que…

Des d’un punt de vista industrial els tipus més importants de polièsters són els lineals saturats, els lineals insaturats, els ramificats tridimensionals resina alquídica i els policarbonats policarbonat Entre els lineals saturats hom pot distingir els de pes molecular baix < 10 000 preparats per condensació de diols i àcids dicarboxílics, en presència d’una petita quantitat d’alcohol monohidroxílic per a limitar la longitud de les cadenes, i que són emprats com a plastificants, i els de pes molecular elevat, el més important dels quals és el politereftalat d’etilè, emprat en la…

Els moduladors poden ésser lineals o no lineals entre aquests darrers cal esmentar el modulador de Van der Bijl Els més corrents són els lineals Per a l’AM hom empra tubs electrònics o, actualment, transistors que fan la modulació per placa o per collector , per reixa o per base o bé per càtode o per emissor per a la modulació sense portadora hom utilitza circuits especials, com el modulador equilibrat i el modulador en anell Per a la FM hom empra varicaps o també el circuit anomenat tub , o transistor , de reactància Per a la modulació de fase hi…

La diferència entre ambdós valors és anomenada soroll i, per hipòtesi, és una variable aleatòria Entre els mètodes de filtratge hom distingeix els lineals mínims quadrats, mitjanes mòbils i allisatge exponencial i els no lineals mètode de Fourier, de la transformació en z i de Kalman Té aplicació en la predicció i en la previsió

Anàlogament, els agents tensioactius disminueixen la tensió interficial dels sistemes líquids heterogenis Des d’un punt de vista quimicofísic, els agents tensioactius són molècules hidrocarbonades lineals, substituïdes per un grup polar, de tal manera que presenten una part hidrofòbica i una d’hidrofílica, la qual cosa constitueix el fonament de llur acció, mitjançant l’establiment d’una disposició ordenada que origina la formació de pellícules ordenades en les interfícies i de micelles iòniques en el si de les dissolucions detergent Els tipus de composts que presenten més…