Resultats de la cerca

L’origen del poder temporal dels papes, derivat tradicionalment de la llegendària Donació de Constantí, prové realment de les donacions dels reis carolingis al s VIII, que, amb el temps, constituïren els Estats Pontificis La seva desaparició s XIX donà naixença a l’estat del Vaticà, on el papa exerceix el poder polític A l’edat mitjana proliferaren abats i bisbes amb domini senyorial sobre diversos territoris d’Europa abacomte, príncep bisbe, bisbe elector, etc Excepcionalment manté un poder d’aquesta mena el bisbe de la Seu d’Urgell, copríncep d’Andorra

La seva melodia mètrica, en mode dòric, és d’una gran melanconia Se’n poden distingir tres classes la petenera antigua , avui dia desconeguda, la petenera corta , la més coneguda i ballable, i la petenera larga , la fama de la qual es deu a la cantaora Pastora Pavón, més coneguda com La Niña de los Peines La seva estrofa, derivada de la quarteta tradicional, consta de fins a nou versos intercalats que permeten variants en la interpretació Cal destacar les similituds musicals que presenta amb alguns cants villanescos medievals La petenera s’ha relacionat amb una llegendària…

Posteriorment, el nom passà a designar bàsicament els monuments erigits en recordança de les victòries Ja a l’època llegendària de Grècia hom troba l’esment de trofeus molt antics erigits en forma anomenada antropomòrfica el vencedor penjava dalt d’un arbre o d’un pal les armes del vençut amb la mateixa disposició que aquest, en vida, les endossava Al llarg dels temps, el nombre de trofeus erigits passà a ésser una mostra de la glòria de cada general així, Pèricles es vanava d’haver-ne erigits nou A Roma, seguint el costum grec, ultra els llegendaris trofeus d’Enees, Ròmul, etc,…

Hom pot distingir un xintoisme primitiu de moltes altres formes influïdes pel confucianisme, el taoisme i el budisme, com també d’una sèrie de formes populars, entre les quals sobresurt el Tenri-kyō, molt estès també fora del Japó i que disposa d’una organització eclesiàstica molt potent Religió bàsicament animista o politeista, no té fundador, ni escriptures, ni dogmes, però si una rica mitologia, un culte i uns costums La noció més central és la puresa ritual i física, no moral, i ésser impur és el pecat tsumi , voluntari i involuntari El contaminat o pecador recupera la…

Llurs recursos són el desafiament de les lleis de la física, la desaparició de límits entre la vida animal i la humana, l’aparició d’animals fantàstics, d’éssers desproporcionats, de vampirs, de fantasmes, de bruixes o de diables, i el tractament de temes com la mort, les metamorfosis, els mites, etc L’ art fantàstic s’ha manifestat en l’escultura, l’arquitectura, la decoració i, sobretot, la pintura A l’edat mitjana, l’escultura i la pintura representen escenes fantàstiques on el diable és l’element més important al Renaixement, la pintura alemanya i la flamenca conrearen especialment els…

Per la seva posició estratègica, des de l’antiguitat ha representat el creuament i el punt de convergència de diverses civilitzacions, com ara la mesopotàmica, l’assíria, la babilònica, la persa o la bizantina, i fins el 1975 servia d’enllaç entre l’Europa mediterrània i la resta de països del Pròxim Orient, tant en el camp econòmic com en el cultural Malgrat la guerra civil 1975-91, continua essent un focus de desenvolupament i de difusió de la cultura àrab oriental, juntament amb Síria i Egipte El mosaic de confessions religioses representa una de les característiques més destacables de la…

L’art precolombí al Brasil és d’interès escàs Res no permet de comparar-lo al de les grans cultures ameríndies inca, asteca, maia, etc Els primers monuments artístics aixecats pels portuguesos foren esglésies Aquestes construccions i llur decoració i llurs imatges religioses constitueixen l’inici de l’art colonial Al segle XVII els jesuïtes hi introduïren el barroc Els centres de l’art colonial són tres Recife, Bahia i Minas Gerais La principal figura del barroc colonial és l’escultor mulat L'Aleijadinho ‘l’esguerrat’, figura llegendària de l’art sud-americà L’arquitectura…

La cançó de gesta genuïna era divulgada pels joglars ambulants que recitaven o cantaven davant tota mena de públics, des dels elevats de corts i castells fins als heterogenis de fires o peregrinacions Principalment se centrava en moments gloriosos o en personatges famosos del passat d’un país i, així, esdevenia el que hom podria anomenar història del poble , en la qual té cabuda la fantasia, la imaginació i, fins i tot, la deformació de la realitat, normalment producte de la llegenda Al costat de la tasca dels historiadors o annalistes més o menys erudits que refeien el passat en llibres…

D’acord amb la nomenclatura heràldica, cal descriure-les, en el cas de l’escut, com, en camper d’or, quatre pals de gules i, en el cas de la bandera, en camper groc, quatre faixes vermelles Una llegenda n'atribueix la institució a l’emperador franc Lluís el Piadós, que dibuixà sobre l’escut daurat del comte de Barcelona Guifré el Pelós les barres vermelles amb quatre dits molls de la sang del comte, que rajava de les ferides rebudes en batalla contra els normands i en defensa victoriosa de l’emperador franc Aquesta llegenda apareix escrita per primera vegada en la Segunda parte de la Crónica…