Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
nos
Gramàtica
Forma que adopta el pronom ens quan, no seguint-lo immediatament cap dels pronoms ho i hi, va al darrere mateix d’un verb acabat en consonant o en u semivocal, o davant d’un altre pronom.
nominatiu
Gramàtica
En les llengües flexives que tenen declinació (com el llatí i el grec, entre altres d’indoeuropees), cas que expressa la funció gramatical del subjecte d’una oració de verb actiu en forma personal o bé el predicat nominal.
És el cas del nom, merament enunciat, sense declinar És anomenat també cas recte , per oposició als altres de la declinació, anomenats oblics , que exerceixen altres funcions complementàries en l’oració El nominatiu, com els altres casos, no té pràcticament raó d’existir en les llengües romàniques, havent substituït aquestes les funcions que exercien els casos pel règim de preposicions En català, com en altres llengües romàniques, hi ha restes del nominatiu llatí i dels altres casos de declinació en els pronoms personals jo, tu, nos, vós , en oposició als casos oblics me, mi, te, nos, vos
escaquer
Música
Antic instrument de corda amb teclat, esmentat en diverses fonts dels segles XIV al XVI.
La primera referència coneguda data del 1360 quan Jean Perrot construí un escaquer per encàrrec d’Enric III, rei d’Anglaterra Aquest fet, juntament amb el poema La Prise d’Alexandrie ~1369, que parla d’un eschaqueil d’Anglaterre , convencé Guillaume de Machaut de l’origen anglès de l’instrument El 1379, Joan I, infant de la cort catalanoaragonesa, mencionà l’instrument en una carta dirigida a fra Pedro Fernández " vos rogamos que nos fagades ayna acabar los organos e que nos embiedes el frayret xico con los ditos organos e con exiquier " També es té notícia de l’escaquer de les corts…
bona nit!
Lingüística i sociolingüística
Fórmula de salutació usada durant la nit, especialment quan hom s’acomiada fins al dia següent.
Pot ésser completada de diferents maneres, com bona nit i bona hora , bona i santa nit , bona nit que Déu nos do
lletania
Cristianisme
Súplica, consistent en una sèrie de peticions o d’invocacions breus, a les quals hom respon cada vegada amb un refrany (al més sovint, «tingueu pietat», «escolteu-nos», etc).
Molt abundants en les litúrgies orientals, les darreres reformes litúrgiques les han introduïdes a la missa romana pregària dels fidels A Occident, són conegudes també la lletania dels sants i l’anomenada lletania lauretana , o de la Mare de Déu, que hom recita al final del rosari Pel seu caire suplicatori, les lletanies han anat sempre lligades amb processons de rogatives En el ritu romà són conegudes les lletanies majors , el dia de Sant Marc 25 d’abril, i les lletanies menors , o lledànies lledània
pronom personal
Gramàtica
El que es refereix a la persona gramatical del discurs.
Els pronoms personals tenen una funció substantiva, constitueixen un sistema coherent, que expressa d’una manera directa els dos camps referencials enfrontats en el discurs locutor-interlocutor i d’una manera indirecta el tercer camp referencial allò de què es parla Els de menció directa 1a i 2a persones no necessiten la distinció de gènere Els de menció indirecta 3a persona necessiten especialització de formes, i són els únics pronoms en el sentit etimològic de “mot que substitueix el nom” Els pronoms personals són els únics mots que han conservat restes de la declinació llatina, és a dir,…
constant de Von Karman
Meteorologia
Constant que intervé en la formulació matemàtica del perfil logarítmic de velocitats del vent.
A causa del fregament amb la superfície terrestre, la velocitat del vent a prop del terra disminueix notablement en apropar-nos a la superfície Un dels models més emprats per a calcular la velocitat del vent a diverses altures per damunt del terra és un perfil logarítmic de velocitats La constant de Von Karman intervé en la formulació matemàtica d’aquest perfil Té un valor aproximat de 0,4 Fou formulada per Theodore von Karma
nitroprussiat
Farmàcia
Química
Cianocomplex de ferro.
La seva sal sòdica nitroprussiat sòdic és emprada per al reconeixement de l’ió sulfur S = , amb el qual dóna una coloració vermella fugaç, que és deguda al compost Na 4 FeNCN 5 NOS La sal sòdica té activitat com a fàrmac vasodilatador El seu dihidrat es presenta en forma de cristalls de color vermell, molt poc solubles en alcohol, i solubles en 2,3 parts d’aigua La solució aquosa és inestable en presència de llum En medicina és emprat per via intravenosa en les crisis hipertensives ja que actua produint vasodilatació perifèrica directa
senyal de la creu
Cristianisme
Gest traçat en forma de creu que hom fa damunt seu o damunt una altra persona.
Una forma, més universalitzada, consisteix a portar la mà dreta, estesa, del front al pit i del muscle esquerre al dret primitivament, i encara actualment a l’Orient, hom traçava la creu, amb tres dits de la mà dreta junts, del front al pit i del muscle dret a l’esquerre Aquest gest va acompanyat sovint de les paraules en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant Una altra forma, no tan generalitzada però molt coneguda als Països Catalans, consisteix a traçar, amb el polze de la mà dreta, tres creus, una al front, una altra als llavis i una altra al pit, amb les paraules pel senyal de…
cercle d’altures iguals
Transports
Lloc geomètric dels punts de la Terra des dels quals, en un mateix instant, hom veu un astre a una mateixa altura.
En representar-lo a l’esfera terrestre hom obté una circumferència menor que té per centre la projecció geomètrica de l’astre és a dir, el pol d’illuminació o punt astral i per radi la distància zenital La latitud i la longitud del centre seran iguals, respectivament, a la declinació i a l’horari a Greenwich de l’astre En la pràctica, en navegació astronòmica cal evitar d’observar astres que puguin donar-nos una distància zenital i, per tant, un radi del cercle d’altures massa petit recta daltura El cercle d’altures té, des del punt de vista nàutic, una gran importància, perquè en prendre l’…